Per primera vegada es presenten dues llistes per liderar Rosa Sensat

BarcelonaLa primera llavor de l'Associació de Mestres Rosa Sensat es va plantar l'any 1965 quan va començar a funcionar en format escola per, més endavant, convertir-se en una entitat de referència dintre el món educatiu català. Ara, per primera vegada i després d'un procés per repensar l'associació, dues llistes de candidats es postulen per liderar la nova etapa.

A aquesta situació, que es resoldrà el 17 de juny quan l'assemblea de socis votarà els candidats, s'hi ha arribat havent passat per un període de crisi en què l'any passat la comissió executiva de l'entitat acabava el mandat (com a molt poden ser-hi tres anys) i es trobava que no hi havia relleu. Davant aquest panorama, es va crear una junta rectora interina per garantir-ne la continuïtat i es va obrir el procés "Repensem-nos", per replantejar els objectius de l'associació.

De tot el que ha passat l'últim any, n'han sortit dues candidatures: la que encapçalen els professionals que es van fer càrrec de l'associació de manera interina i la que formen nous socis que s'hi van acostar arran del procés de reflexió dels últims sis mesos. Quan queden poc més de dues setmanes per a les eleccions, l'ARA parla amb les dues coalicions que es presenten per dirigir la històrica associació de mestres.

Marta Comas, Alfons Espinosa i Xavi Geis

Formen la candidatura que ha sacsejat l'entitat. Es presenten sota el lema "Rosa Sensat creix" i són la candidatura que ha sorgit del procés "Repensem-nos", tot i que no tots en van formar part. La majoria han arribat a Rosa Sensat atrets per la fase de reflexió de l'organització. Defensen un canvi en l'estructura organitzativa: proposen que els membres de la comissió executiva i de la junta rectora siguin voluntaris. La candidatura l'encapçala l'educadora social Marta Comas com a presidenta per a l’executiva, el mestre de primària Alfons Espinosa com a secretari i el mestre d'infantil Xavier Geis com a tresorer. A més, proposen onze candidats per a la junta rectora (es voten de manera separada la comissió executiva i la junta) i onze candidats de suport amb la intenció de funcionar els vint-i-dos professionals com un claustre de mestres.

Asseguren que Rosa Sensat "és una institució tot el valor de la qual ve del llegat del que va arribar a ser els anys 80". Defensen que "això és un actiu, però alhora pot ser un llast". I insisteixen que cal saber "jugar bé" aquest factor perquè l'associació, lluny de restar com "un monument històric sense cap vitalitat", es converteixi en "un actor amb un pes important en el panorama actual". Defensen que l'existència de Rosa Sensat és més important que mai "en un moment de crisi de referents, de crisi de l'educació i de canvi d'època en què a l'escola se li han encarregat uns reptes que són reptes de la societat". I afirmen que cal fer-ho des de la humilitat i allunyant-se de la idea de "casa pairal" que els últims anys es podia relacionar amb la imatge externa que es pot tenir de l'associació. Estructuren el seu pla de treball en cinc grans àmbits estratègics: l’estil comunicatiu, la veu i el posicionament de l'associació, esdevenir un "viver d’idees i de projectes", teixir noves aliances, revaloritzar els actius existents i la idea del claustre com a metàfora d’una nova governança.

Mar Hurtado, Eva Sargatal i David Pujol

Són tres de les persones que han encapçalat l'etapa de transició de l'associació i, per tant, són la candidatura que ha fet possible la continuïtat. Les mestres Mar Hurtado i Eva Sargatal han estat les líders de la comissió executiva durant aquesta etapa i el mestre i pedagog David Pujol ha format part de la junta rectora. Tots tres fa anys que estan vinculats a Rosa Sensat. Fan bandera de tenir un pla de treball amb objectius clars i posen èmfasi en el fet que "són coneixedors de la casa" perquè han viscut "minut a minut tot el procés difícil i dur dels últims mesos".

Insisteixen a dir que el fet que ja estiguessin vinculats a l'etapa anterior de Rosa Sensat no significa que no s'hagin de canviar coses, però defensen que la transformació -una paraula que consideren que defineix el seu programa- s'ha de fer sense aturar l'activitat. "Ens hem de repensar mentre fem coses. No repensar aturant la casa, perquè si atures la casa vol dir que la mates", raonen. Consideren essencial aconseguir més socis i, per això, volen continuar amb l'estratègia del projecte Escoles Amigues que han iniciat en els últims mesos i que permet que els socis siguin escoles, instituts i universitats, i no només persones a títol individual.

Molts dels punts que proposen al seu pla de treball de cara al futur se centren en el foment de la lectura i la millora de la comprensió lectora: convertir la biblioteca de l’associació de mestres en central catalogadora, coordinar accions entre biblioteques públiques i escolars, impulsar estratègies de formació perquè les escoles i els instituts puguin elaborar un pla de lectura, fer formacions de mediadors literaris o promoure la lectura entre els grups d’estudiants de les facultats d’Educació. Alhora, es plantegen deu grans reptes, entre els quals hi ha continuar essent un referent educatiu, repensar els principis educatius compartits, promoure debats pedagògics d'actualitat, comunicar bé el que es fa i renovar les idees adequant-les a l'actualitat.

Lluny del que pugui semblar després d'haver presentat dues candidatures separades, tots els candidats coincideixen a dir que la situació en cap cas és la de "tirar-se els plats pel cap". De fet, els últims mesos han estat treballant de manera conjunta i les dues llistes han intentat incorporar els membres de la llista contrària al seu projecte. També asseguren que, guanyi qui guanyi, esperen comptar amb l'expertesa dels professionals que es quedin a les portes de liderar la nova etapa per continuar fent créixer la històrica Associació de Mestres Rosa Sensat.