Els pitjors resultats de la història a l'informe PISA: Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d'Espanya

Els pitjors resultats de la història i una davallada equivalent a un curs sencer respecte a l'última anàlisi. Aquestes són les principals conclusions que es poden extreure dels resultats de Catalunya al darrer informe PISA, l'avaluació internacional que l'OCDE fa als estudiants de 15 anys d'una vuitantena de països. Tot i que ja s'esperaven mals resultats perquè es tracta del primer informe postpandèmia –es va endarrerir del 2021 al 2022 per aquest motiu– la davallada a casa nostra ha trencat totes les previsions. Mentre que els responsables de l'informe han qualificat de "caiguda sense precedents" la pèrdua de 15 punts en matemàtiques i 10 punts en comprensió lectora a escala global, la caiguda de nivell dels alumnes catalans ha estat encara més acusada.

Catalunya ha perdut el triple de punts en matemàtiques que el conjunt d'Espanya

Si ens centrem en les matemàtiques (la matèria que més s'ha analitzat en l'informe PISA publicat aquest dimarts), veiem com entre el 2018 i el 2022 el nivell a Catalunya ha caigut 21 punts, que, segons els càlculs de la mateixa OCDE, suposen una pèrdua de coneixement de més d'un any escolar complet (un any equival a 20 punts). La pèrdua de coneixement matemàtic dels alumnes catalans és similar al retrocés que han patit de mitjana els països de l'OCDE (-17) i els de la Unió Europea (-20), però és molt superior al de la mitjana espanyola i al de gairebé totes les comunitats autònomes.

De fet, Catalunya ha perdut gairebé el triple de punts que Espanya (-8) en competència matemàtica i només té per darrere la ciutat autònoma de Melilla, que ha patit una caiguda de 28 punts respecte a l'últim informe (de l'any 2018). L'evolució dels alumnes catalans ha estat completament diferent de la dels estudiants de Madrid i Astúries, que, tot i l'efecte de la pandèmia, han aconseguit millorar 8 i 4 punts respectivament. També dista molt de la tendència d'Extremadura, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó o Cantàbria, ja que cap d'aquestes comunitats ha perdut més de 5 punts després de la pandèmia.

"Aquesta pèrdua no és una davallada aleatòria, és una caiguda molt significativa i difícil d'explicar. És cert que la pandèmia hi ha influït, però el desastre que hem signat avui no té justificació", critica l'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, Joan Mateo. Analitzant les dades de l'informe PISA per a aquest diari, Mateo apunta, però que una part d'aquesta caiguda de nivell també es deu al fet que el sistema educatiu català no s'ha sabut adaptar al canvi de complexitat que ha patit, ja que des del 2012 el percentatge d'alumnes d'origen migrant s'ha doblat i ha passat del 12% al 24%, cosa que fa que Catalunya sigui la comunitat amb més alumnes d'origen estranger, només per darrere de Melilla, que té un 26%. "Si la complexitat del sistema varia no es pot continuar fent el de sempre", insisteix Mateo.

És precisament en aquest alt percentatge d'immigrants on el departament d'Educació s'agafa a l'hora d'avaluar els mals resultats. El secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata, ha assegurat aquest dimarts que en les últimes proves PISA hi hauria hagut un problema de "sobrerepresentació" d'alumnat immigrant, que habitualment obté uns resultats més baixos que els alumnes natius per problemes de llengua i d'integració. Plata ha defensat que les dades no concorden perquè Catalunya té un percentatge de nouvinguts d'un 15%, una proporció molt més baixa que la de la mostra de centres que s'han utilitzat per passar aquestes proves internacionals. De la mateixa manera, assegura que hi hauria un error en les proves, ja que entre el 2018 i el 2022 el percentatge d'immigració dels centres catalans ha passat del 12% al 24% segons PISA, un creixement de 10 punts que des d'Educació asseguren que "no s'ha viscut en el global de la societat catalana". Tot i aquestes justificacions, al cap d’unes hores el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fey autocrítica: “L’informe PISA és dolent, sense excuses".

Des de l’OCDE posen en dubte la hipòtesi d’Educació que la mostra a Catalunya no ha estat ben escollida.En declaracions a l'ARA, l'analista de l'OCDE, Anna Pons, defensa que el mateix informe ja marca amb un asterisc els països on hi ha possibilitat que per motius tècnics hi hagi una distorsió dels resultats i Catalunya no entra dintre d'aquesta categoria. "És gairebé impossible que hi hagi un error, ja que el nivell tècnic de la implementació de les proves està molt controlat en ser unes proves que analitzen més de 80 països", defensa. A més, Pons subratlla que també hi ha una baixada en el cas dels alumnes natius, que han assolit un nivell més baix que el conjunt d'alumnes de les comunitats autònomes capdavanteres.

El secretari d'Educació ha reconegut que són uns "molt mals resultats" i que demostren que "cal accentuar la mirada focalitzada en l'adquisició de competències bàsiques de les matemàtiques i la lectura des de l'inici de l'escolarització". També ha defensat que el departament ja va començar a prendre mesures davant els mals resultats d'altres proves i que seguirà en la mateixa línia.

Si comparem l'evolució dels alumnes catalans en matemàtiques amb la d'altres països analitzats a l'informe veiem com ha viscut una situació similar l'admirada Portugal, que juntament amb Suècia, Grècia i França han perdut els mateixos 21 punts que Catalunya. Aquests països són dels que més nivell han perdut i queden molt lluny de la vintena d'estats que han caigut menys de quinze punts, liderats pel Japó (+9) i Corea (+1) que són els països amb una evolució més favorable.

El mateix nivell que Extremadura en matemàtiques i tres cursos per darrere del Japó

Més enllà de l'evolució, el nivell actual dels alumnes catalans en competència matemàtica és de 469 punts, la xifra més baixa que ha registrat Catalunya des que l'any 2000 es van començar a fer les proves PISA. La nota catalana és idèntica a la puntuació que ha aconseguit Extremadura i similar a la de les Balears (471) o Castella-la Manxa (464). Tot i això, queda lluny dels 499 punts de Castella i Lleó –que és la comunitat amb més bons resultats d'Espanya–, Astúries i Cantàbria (495) o Madrid, que ha aconseguit un nivell 25 punts superior al de Catalunya. "Mai hem liderat els rànquings, però a escala estatal sempre estàvem al voltant de la quarta posició i, l'any 2018 fins i tot per davant de Madrid", adverteix Mateo davant el fet que Catalunya és la cinquena comunitat amb pitjors resultats. A parer seu, un dels motius d'aquest retrocés és que amb els canvis en els models educatius "no s'ha acabat de detectar què és el bàsic", cosa que ha fet que no es treballessin prou les competències que són "el més elemental" i que és el que avaluen les proves PISA.

Els alumnes catalans també tenen un nivell més baix, tot i que similar al de la mitjana de l'OCDE (472), l'espanyola (473) o l'europea (474). La situació a Catalunya és gairebé idèntica a la de països com Noruega (468), Itàlia (471), Portugal (472) o els Estats Units (465). En canvi, s'allunya molt dels millors a escala internacional com són el Japó (536) i Corea (527), cosa que fa que els adolescents de Catalunya vagin gairebé tres cursos per darrere que el líder del rànquing.

Es constata el desastre en comprensió lectora

Els resultats en comprensió lectora (de nou els més baixos de la història per a Catalunya) tampoc són gens esperançadors i constaten la preocupant situació que ja s'havia detectat als informes PIRLS del 2021. Catalunya ha retrocedit 22 punts des del 2018, una diferència molt més destacada que la caiguda de la mitjana espanyola (-6), però també que la mitjana europea (-14) i la de l'OCDE (-11). Amb una avaluació de 462 punts, el nivell dels alumnes catalans és el quart més baix d'Espanya, només per davant de Ceuta, Melilla i Andalusia. Per altra banda, el nivell lector dels alumnes catalans va gairebé dos cursos per darrere del de Castella i Lleo (498) i Astúries (497), les comunitats amb els millors resultats de l'Estat. A més, també van endarrerits més de mig curs respecte a la mitjana europea i de l'OCDE. A escala internacional, el nivell dels adolescents catalans es pot comparar amb el de països com Turquia (456) o Eslovènia (469), molt lluny d'Irlanda, el Japó o el Canadà, que són mundialment capdavanters amb més de 500 punts.

Ciència, la que menys empitjora

Les proves PISA també han analitzat el coneixement científic més enllà de les matemàtiques, en àmbits com la biologia, la tecnologia o les ciències de la Terra. En aquest sector, mentre que Espanya millora respecte a l'últim informe (+2), Catalunya torna a retrocedir, tot i que de manera menys acusada. Amb una pèrdua de 12 punts, els alumnes catalans tenen un nivell similar al dels adolescents del País Basc, Extremadura o Castella-la Manxa, totes amb una puntuació d'entre 475 i 480 punts. Els resultats catalans (477) no són gaire diferents dels de la mitjana espanyola i de l'OCDE (485), però continuen quedant lluny de Castella i Lleó i Galícia, que lideren el rànquing estatal amb 506 punts, o d'Estònia, Corea i el Japó, que superen els 525 punts i són els més ben valorats.

Es disparen els suspensos i la desigualtat

L'informe PISA del 2022 també deixa dades alarmants pel que fa a la falta d'equitat del sistema educatiu català. Catalunya és la comunitat on hi ha una diferència més important de nivell entre els alumnes amb millors i pitjors resultats. L'informe analitza la distància en punts que hi ha entre el 25% dels alumnes amb millors notes i el 25% d'alumnat amb el resultat més baix en matemàtiques. Entre els alumnes catalans aquesta diferència és de 123 punts, tres punts per sobre de la mitjana espanyola, però cinc per sota de la mitjana de l'OCDE. A més Catalunya ha passat de tenir un 19% de suspesos en matemàtiques l'any 2009 a arribar al 30% d'alumnes amb un nivell deficient en aquest àmbit. En canvi, el percentatge d'alumnes excel·lents ha fet l'evolució contrària i ha passat d'un 11% l'any 2009 a no arribar al 6% en l'últim informe PISA.

La diferència de nivells entre els centres públics i els privats i concertats que mostra l'informe PISA també és molt destacat. En totes les matèries els centres privats treuen entre 36 i 37 punts més que els públics, una diferència que suposa una desigualtat de gairebé dos cursos. Això sí, tot i ser una diferència notable, la desigualtat de nivells en funció de la titularitat del centre que experimenta Catalunya és similar a la que es viu en el conjunt d'Espanya i també a la mitjana de l'OCDE.