Joan Guàrdia: "Abans de PISA els rectors vam dir que calien canvis profunds al grau d'educació"

BarcelonaJoan Guàrdia (Barcelona, 1958) ha guanyat per segona vegada les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) amb el 65% dels vots. Rep el diari ARA a l'edifici històric de la universitat en la seva primera entrevista d'aquest segon mandat com a rector.

Va avançar un any les eleccions al rectorat. Per què?

— El 2024 és un any en què s'han de consolidar reptes que són extraordinàriament importants per al futur de la casa i impliquen una forta inversió, com són l'ampliació del solar científic, les noves facultats de la Diagonal o l'operació de l'Hospital Clínic. Tot això era incompatible amb un procés electoral. També hi ha un altre motiu: la nova llei d'universitats (Losu) fa canviar les regles del joc, i per desplegar-la volíem tenir la confiança de la nostra comunitat.

Quina valoració fa de la nova llei?

— No és la llei que nosaltres haguéssim volgut, però el més important de la Losu és allò que no està escrit i, per tant, allò que no prohibeix. Nosaltres farem la lectura més creativa possible per tal que la llei ens permeti seguir el nostre camí.

Quins aspectes que no prohibeix li semblen rellevants?

— Per exemple, la Losu diu com has d'escollir el deganat d'una facultat, però no t'obliga a tenir facultats. Et diu que pots crear les unitats que creguis pertinents. No dic que nosaltres aprofitem això, però és un exemple de fins a quin punt la seva lectura intel·ligent ens pot permetre obrir camins.

Des d'aquesta setmana tots els becaris hauran de cotitzar a la Seguretat Social. Com s'està gestionant aquest canvi des de la UB?

— Les universitats ens hem compromès que ni un sol dels nostres estudiants es quedi sense pràctiques perquè no hi hagi cotització. I, per tant, hem acabat fent el que jo no volia, que era assumir-ne el cost. Però ningú ens ha dit res de com gestionar-ho. La UB té simultàniament 14.000 estudiants fent pràctiques... La mateixa administració pública crea una norma, però no ajuda a aplicar-la.

Parlant de pagaments... ¿La universitat continua sent massa cara?

— En els últims anys s'ha millorat i ara no es podria dir que les taxes a la universitat pública impedeixen que algú hi accedeixi. A més, s'ha garantit que els graus i els màsters oficials tinguin les mateixes taxes per evitar un salt social. Encara hi ha marge de millora, però no ha de ser la universitat qui n'assumeixi el cost.

¿Tothom ha d'anar a la universitat?

— Tothom ha de tenir l'opció d'anar-hi. Però un país modern, com pretenem que sigui el nostre, ha de parlar d'educació superior, no només d'universitat. Hem de buscar la manera de fer valdre la formació professional d'alt nivell. Per tant, tothom ha de tenir l'opció de tenir accés a estudis superiors perquè continuen sent un ascensor social i perquè el mantra que la universitat és una fàbrica d'aturats és fals.

Catalunya fa anys que té un problema amb els anomenats falsos associats. Quina proporció de professors associats té la UB ara?

— Ara gairebé tots són associats acreditats, dels de veritat, gràcies al fet que les universitats han estabilitzat moltes persones i que la Generalitat ha engegat un pla de xoc per fer aquest trànsit. En el cas de la UB, el gran gruix d'associats pertanyen a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i tenen un recorregut diferent. Fora d'aquest àmbit el nombre d'associats ronda els 120; per tant, ja no és el gran problema.

Un dels objectius del ministeri també era reduir la temporalitat dels professors.

— Sí, però la norma per fer-ho no està ben feta i el sidral és enorme. Amb la reforma laboral es pretén resoldre la temporalitat canviant la tipificació dels contractes, i això no canvia ni el sou ni les condicions laborals. Amb la Losu també apareix la figura del substitut, que l'estem aplicant, però que té molts problemes de compatibilitat.

Tot plegat està fent que les condicions laborals dels professors universitaris cada cop siguin més precàries. ¿Creu que s'està devaluant la figura?

— En termes de prestigi, no. El primer problema és que la nostra feina és exageradament competitiva i el segon és que com a professor universitari pots arribar a tenir un bon sou que et permet viure tranquil·lament... Però quan tens 50 anys. Per fer-se'n una idea, a la UB, al ritme que ara es poden anar convocant places, no recuperaríem el nombre de professors que teníem el 2007 fins al 2032.

La UB veurà com en els pròxims cinc anys el 30% dels professors arribaran a l’edat de jubilació. ¿Hi ha algun pla per mantenir el coneixement?

— Estem fent polítiques actives de discriminació positiva amb dones i gent jove i hem reduït la mitjana de l'edat dels professors dels 60 als 57. Però queda molt per fer, i per això estem suggerint a la conselleria que ens permeti convocar una nova plaça que vingui a substituir una jubilació abans que es produeixi. És a dir, jo em jubilo i dos anys abans es convoca la meva plaça perquè el meu relleu generacional convisqui amb mi i hi hagi temps per fer un traspàs. Això se'n diu fer escola.

¿S'avalua prou els professors?

— Jo soc avaluat constantment per tot arreu i per tothom. M'avaluen els alumnes. M'avaluen cada vegada que demano un projecte i cada vegada que faig un paper. I després el ministeri avalua la meva producció. Quan es diu que els professors universitaris tenim una feina francament fàcil, jo sempre contesto: "Que vinguin amb mi a passar un dia i facin el que jo faig". Jo i mil més, eh?

En les últimes setmanes el vicerector Jordi Matas va ser esquitxat per un presumpte cas de missatges sexuals a una alumna. Si vostè coneixia el cas, per què el va mantenir al seu equip?

— Aquest és un cas de l'any 2016. L'any 2016, la Universitat de Barcelona té un protocol i l'aplica. El resultat és que el cas es resol el 2017 sense cap element sancionador. Ara ha tornat a sortir i el doctor Matas ha cregut convenient, per defensar-se davant de la justícia, deixar el vicerectorat per protegir la institució.

La carta que li van enviar 100 professors també demana que es revisin els procediments d’avaluació de casos d’assetjament.

— Qui demana això és que no coneix el protocol actual: 24 hores després de la demanda, la persona demandant és atesa per psicòlegs professionals i per juristes. Hi ha un seguiment de cada cas absolutament confidencial i cada vegada que hi ha una decisió de l'aplicació del protocol, es reuneixen per veure com pot millorar-lo. És un protocol en permanent revisió.

Fa unes setmanes el conseller Nadal apuntava que "la pota coixa" del sistema universitari català és la transferència de coneixement i la innovació. Ho comparteix?

— Tenim un marge de millora molt gran en la transferència, però estan canviant les coses. Som unes bèsties generant recerca, però ens ha costat molt aprendre a transferir-ho i, efectivament, és un repte per als pròxims anys.

Com s'ha d'abordar?

— Primer, amb una llei de ciència espanyola i catalana que faciliti els processos de transferència perquè no sigui una cursa d'obstacles. Segon, donant reconeixement. I, tercer, amb un sector amb el qual puguem anar molt més enllà amb la gestió de productes derivats de la recerca.

Els mals resultats als informes PISA han posat en dubte com s'ensenya als futurs mestres a les universitats. ¿Es plantegen fer canvis al grau d'educació?

— Nosaltres internament, i el sistema en general, hem fet diverses anàlisis sobre aquesta qüestió. Molt abans de l'informe PISA els rectors ja li vam dir al conseller que calien canvis profunds als graus d'educació. No calia un informe per saber que la professió de mestres és una de les més importants per a un país.

De quins canvis estem parlant?

— Hi ha molts eixos sobre la taula, però, per exemple, s'està discutint des de fa anys com hem d'acreditar l'accés a la professió de docent i si el màster de secundària està aconseguint el dibuix del sistema que volíem.

Ara Educació ha aprovat un grup d'experts per fer front a la situació. Què li sembla?

— A la comissió només hi ha una persona relacionada amb la universitat, en aquest cas de la UAB. Això ens ha sorprès una mica perquè si una de les claus és la formació a la universitat, ens sobta que no estigui més representada. Ens ha deixat una mica descol·locats, perquè no entenem molt bé quin rol hem de tenir.

Aquests alumnes que van passar les proves PISA el curs que ve aniran a la universitat. ¿Han notat una davallada de nivell en els estudiants que arriben a primer?

— Aquesta pregunta per a un professor és mala peça al teler... Jo soc el mateix els 30 anys que m'he dedicat a ensenyar i ells han anat canviant molt. Que ells no siguin com jo era quan vaig començar a estudiar no vol dir que en sàpiguen menys. Són molt competents en coses molt diferents de les que jo ho era a la seva edat. Nosaltres hem de saber llegir allò que per a ells és rellevant i les seves maneres d'accedir-hi. El que no podem fer és vendre'ls la pel·lícula que les coses s'obtenen sense esforç. La universitat no és fàcil ni còmoda: requereix un compromís i també aprendre a gestionar el fracàs.