Alerta per la caiguda general del nivell de català, mates i anglès

BarcelonaEl nivell d'aprenentatges assolits pels alumnes catalans no aixeca el cap després de la pandèmia. Els resultats de les proves de competències que el departament d'Educació fa al final de l'etapa de primària i de secundària aporta dades preocupants, sobretot pel que fa a la caiguda general que s'observa en matemàtiques, en català entre els alumnes de sisè de primària i l'evolució també negativa en anglès a secundària. De fet, les dades de les proves fetes el curs passat als nens i nenes de sisè mostren una reculada en totes les competències excepte en medi natural si es comparen amb els resultats del curs previ a l'esclat de la pandèmia. Amoïna especialment, a més, que en quatre de les cinc matèries avaluades –català, castellà, anglès i matemàtiques– hi hagi més d'un 15% d'alumnes amb un nivell baix, un llindar que es considera d'alerta.

Tot i que en el cas de sisè de primària (i a diferència de secundària) totes les puntuacions mitjanes superen els 70 punts sobre 100 i la Generalitat considera assolits els mínims, es veu "preocupant" el retrocés a català, on la puntuació és de 72,5 i un 16,6% dels alumnes acaben l'etapa amb un nivell baix. Respecte als resultats prepandèmia, el català retrocedeix quatre punts i encara ho fan més (cinc punts) les matemàtiques, amb una nota mitjana de 71,1 i un 16,5% dels alumnes que no arriben als aprenentatges mínims.

El Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat ja va publicar a l'agost els resultats de les proves de 4t d'ESO, que mostraven que el nivell de matemàtiques de l'alumnat era el pitjor dels últims deu anys, amb una nota mitjana de 61 punts (5,5 punts menys que el curs anterior) i pràcticament un de cada quatre alumnes que no aconseguia els mínims i certificava un nivell baix. Pel que fa a l'anglès i el català, tots dos reculaven més de dos punts i se situaven en una mitjana de 68,4 i 74 punts, respectivament. De fet, en anglès, el nombre d'alumnes que acabaven l'ensenyament obligatori a la franja de coneixement “baix” creixia fins al 19,6% del total, només superat pels mals resultats de les matemàtiques. Ja llavors entitats com la Fundació Bofill alertaven d'una "pèrdua profunda d'aprenentatge" fruit de la pandèmia que podia cronificar-se si no s'actuava.

A més, el Govern s’ha mostrat molt preocupat pel baix rendiment dels alumnes de 4t d'ESO en els centres educatius d’alta complexitat. De fet, en aquests centres ha estat on s’ha vist més la patacada: la nota mitjana en matemàtiques ha caigut fins als 52,3 punts i queda gairebé al llindar del suspens de mitjana i perd gairebé sis punts en un sol curs acadèmic. En aquestes escoles i instituts també han quedat per sota dels seixanta punts –recordem que 70 seria la frontera de mínims que marca el departament d'Educació– tant l'anglès (58,3) com el coneixement de ciència i tecnologia (56,3).

Mesures de compensació

A la vista d'uns resultats dolents, Educació ha anunciat aquest dilluns un pla per intentar revertir "la pèrdua de coneixements". Les mesures se centraran en tres assignatures: el català, l’anglès i les matemàtiques i consistiran en posar a disposició dels docents diversos cursos formatius. El pla de xoc del català consistirà en acompanyar 700 centres per analitzar la situació del català i oferir-los tallers i activitats per motivar l'ús, com ara tallers de rap. De fet, així s'ampliarà la prova pilot que ja s'havia anunciat en 100 centres l'octubre passat.

Per impulsar la millora en matemàtiques, el departament té previst crear activitats educatives per als professors. Mitjançant acords amb les diferents universitats catalanes, es crearan unes 2.000 places per fer formacions sobre didàctica competencial de matemàtiques per a les diferents etapes de l’educació: primària, secundària i batxillerat. A més, també s’impulsarà la creació de “clubs de matemàtiques”, un espai que serveixi als docents com a lloc de trobada per aprendre de manera mútua i horitzontal, mentre que per revertir els mals resultats en la prova de llengua anglesa es doblaran les places destinades a la formació del professorat, que passaran de les 500 que hi ha actualment a les 1.000 anuals.

Segons el Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat, la gran causant d’aquesta situació ha estat la pandèmia. El president del Consell, Carles Vega, ha assenyalat que existeix una correlació entre els mals resultats i les escoles que més temps van trigar a obrir les portes després del confinament. És per això que ha assegurat que, com a lliçó que ha de quedar en cas d’haver de passar per una situació similar en el futur, el primordial ha de ser tornar a obrir les escoles com més aviat millor.