Què passa quan es revisa quins consells s’han donat a un alumne per triar estudis?

BarcelonaUn de cada quatre alumnes que comença FP la deixa el primer any. Aquesta dada és del 2022 i darrere hi ha diversos motius, però un d'ells es repeteix sovint: "No és el que esperava". Per evitar– o si més no reduir– aquests casos, el Consorci d'Educació de Barcelona va engegar un pla per millorar l'orientació que els tutors donen als alumnes de 4t d'ESO per decidir el seu futur i, tres anys més tard, es comencen a veure els primers brots verds.

A grans trets, el que s'ha fet és aparentment simple: s'ha demanat als tutors i orientadors que omplin un formulari explicant què han recomanat a cada un dels seus alumnes i el Consorci ha fet un seguiment de què han acabat fent aquests estudiants. A partir d'aquí, han detectat biaixos generals que afecten l'orientació i han analitzat fins a quin punt el que proposa un docent coincideix amb l'elecció d'estudis postobligatoris que tria l'alumne.

Un cop tretes les conclusions, els instituts reben aquesta informació, que els serveix per ser conscients de les inèrcies que a vegades pateixen a l'hora de donar consells als adolescents sobre com encaminar el seu futur i, d'aquesta manera, el Consorci busca millorar l'orientació que reben els adolescents.

Tot i que el procediment sembla bàsic, a l'hora de la veritat Barcelona és l'única gran ciutat de l'Estat que, cada curs, revisa l'orientació que reben els més de 12.000 alumnes de 4t d'ESO per conèixer les seves diverses trajectòries. "Donem informació a l'institut sobre què han fet els seus alumnes, perquè moltes vegades quan acaben 4t d'ESO el centre els perd la pista. Ara saben què estan fent i com els han influenciat", detallen a l'ARA fonts de la direcció d'ensenyaments postobligatoris del Consorci. També expliquen que això permet al mateix Consorci "fer alguna acció d'ajustament d'oferta" si veuen que hi ha molta demanda d'un cicle concret.

Però el més important és com tota aquesta informació repercuteix en els alumnes i en com els va després d'acabar l'institut. En aquest sentit, segons les dades del Consorci, des que es va començar a implementar aquest monitoratge el curs 2021-2022, el percentatge d'abandonament als cicles de grau mitjà de la ciutat ha baixat dos punts (del 20% al 18%) i en el cas dels graus superiors ha passat del 17% al 15%.

3 de cada 10 alumnes de grau mitjà no trien el que se'ls aconsella

Més enllà d'aquests primers brots verds, les dades recopilades també permeten veure si el que es recomana als alumnes és el que aquests acaben triant. Aquí hi ha una important diferència entre els que fan batxillerat i els que fan un grau mitjà. En el primer cas, el que s'aconsella amb el que l'estudiant acaba fent coincideix en el 92% dels casos.

En canvi, en la FP és on hi ha més discordances entre l'orientació i la realitat. Del total d'estudiants barcelonins a qui s'aconsella fer un grau mitjà, només el 65% acaben matriculant-s'hi, mentre que el 16% desapareixen del sistema –per abandonament dels estudis o perquè s'opta per estudis no reglats o a l'estranger– i el 19% estudien un altre ensenyament diferent del que els proposava el seu orientador.

Si ens fixem en quin grau mitjà concret trien, la diferència entre la previsió de l'orientador i la realitat també és important: el 31% dels estudiants trien un grau mitjà diferent del que se'ls ha aconsellat. Ara bé, d'aquests, set de cada deu trien uns estudis de la mateixa família que el que se'ls havia proposat, tot i no ser el mateix grau exacte.

Pocs repetidors cap a batxillerat

Les dades també mostren fins a quin punt se segueixen eternitzant certs prejudicis en les perspectives educatives. "Les dades serveixen, més que per fer una crítica als orientadors, perquè siguin conscients que els mateixos adults i professionals estem afectats per aquests prejudicis", aclareixen des del Consorci.

Un dels biaixos més flagrants és amb els alumnes "no idonis" –els que pel motiu que sigui no estan fent el curs que els correspondria per l'edat que tenen, sigui per haver repetit curs o per altres motius–. Del total d'estudiants a qui s'aconsella fer batxillerat, només el 5% són alumnes no idonis, mentre que en el cas dels alumnes a qui s'aconsella fer un grau mitjà el percentatge d'estudiants no idonis s'enfila fins al 27%.

Un altre dels biaixos és el gènere, sobretot a l'hora de recomanar quin batxillerat o grau mitjà concret fer. D'aquesta manera, el 60% dels adolescents a qui s'orienta a fer el batxillerat social i humanístic són noies, una proporció que es redueix fins al 45% en el científic i tecnològic.

En el cas de la FP, el biaix és encara més acusat. Un exemple el trobem en el sector de la indústria del metall i la mobilitat. Dels 423 estudiants a qui es va recomanar fer un estudi d'aquesta branca només l'1,7% eren noies. El mateix passa a la inversa, en sectors com el de la salut i atenció a les persones, Només el 20% dels adolescents a qui un orientador va encaminar cap a aquests estudis eren nois.