“El pare d’un alumne em va dir: ‘Ara governen els meus i patiràs de veritat’”

PalmaEl debat polític entorn de la lliure elecció de llengua i la implantació del pin parental a les Illes Balears, a més de les propostes educatives que llancen els dos partits que sostenen el Govern, el PP i Vox, comencen a generar inquietud entre els docents. “Hi ha nervis i tenim la sensació que es torna a repetir la mateixa història que amb el govern de José Ramón Bauzá”, assenyala la professora del CEIP Cas Saboners de Calvià, Nerea Rios. “Tenc clar que ja hem de treure i planxar les camisetes verdes, perquè abans o després les haurem de fer servir”, afegeix en referència a la protesta històrica de fa una dècada contra la política educativa de l'últim govern popular.

Tots els mestres consultats coincideixen en el malestar que els provoca que la tasca dels docents torni a estar en la diana política. “S’està posant en qüestió, de nou, la nostra manera de fer feina, que es fa d’acord amb uns criteris pedagògics que recolza la legislació”, assenyala, per la seva banda, la directora del CEIP El Terreno (Palma), Lluna Alacid.

 Els debats parlamentaris farcits de retrets i desqualificacions entre el PP, Vox i l’oposició a les Balears tenen una conseqüència social que va més enllà de l’intercanvi d’opinions. L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb professors que, d’ençà que se’ls ha acusat explícitament d’adoctrinar els alumnes, han patit atacs per part de pares i estudiants. “Sortia del centre i un pare se’m va posar davant i em va dir ‘ara governen els meus i començaràs a patir de veritat. Estàs avisada’”, assenyala una professora d’un centre educatiu de l’interior d’Eivissa que prefereix no identificar-se per evitar represàlies. Assegura que aquest perfil de pares és majoritari al seu centre. “Se senten forts per menysprear-nos i intervenir en la nostra feina”, afegeix.

En aquesta mena de situacions hi influeix “la perversió del llenguatge educatiu que fan el PP i Vox, que escalfa certs sectors de la societat”, assegura Toni Sánchez-Tirado, professora al CEPA Joan Mir i Mir de Maó. “S’ha de fer fora de les institucions aquesta dialèctica radical i deixar d’intentar imposar un debat tan extremista, perquè té conseqüències directes en la nostra feina i en el nostre benestar professional”, diu. Davant aquest fet, Sánchez-Tirado té clar que els docents estan a l’expectativa que “arribin decisions polítiques, encara pitjors, que dinamitin la convivència als centres educatius”. També posa sobre la taula la idea que “els professors de la pública, com a bons funcionaris, volem pau i no tenir problemes”. “Però el Govern ho ha de tenir clar: si continuen per aquesta línia i toquen el català i la llibertat de càtedra, encara que implantin les mesures progressivament, el tassó caurà, es farà trossos i ens tindran al davant”, assegura.

Conflictes que no existien

“D’ençà que ha començat el curs, alumnes d’11 anys que l’any passat xerraven en català sense cap problema, ara no volen, i quan els deman que, almenys a la classe de català, emprin la llengua pròpia, em desafien”, explica un docent d’una escola del Pla de Mallorca. Ell mateix tem un “efecte contagi” entre els companys de classe. “Tenen una edat en què són molt influenciables i veuen que els adults i els polítics no respecten la nostra feina. I clar, els progenitors són els seus referents i els imiten”. “No sé on anirem a parar, però tenc clar que no serà a millor”, lamenta.

Pel que fa a la lliure elecció de llengua, més enllà de les dificultats per aplicar-la i l’impacte que tindrà en el coneixement de la llengua pròpia per part dels alumnes, entra en joc un altre element. “Tindrem una forta divisió entre les famílies que triïn el català i les que vulguin les classes en castellà. Es barallaran, i els docents, com sempre, serem enmig de la disputa”, explica la directora de l’IES Portocristo de Mallorca, Xisca Bonet. “Tot per crear un conflicte on no hi era, perquè la llengua no és un problema i és un debat superat”, afegeix.

Una posició més combativa és la que defensa Joan Amorós, mestre al CEIP Ses Planes d’Eivissa: “Estam molt atents a tot el que passa i els polítics han de tenir clar que no transigirem”, assegura. “Qui té la paraula dins les aules som els docents i la llei ens fa costat perquè, per damunt de tot, hi ha el que diu la ciència i la raó”. “Hi ha qüestions, com l’ensenyament dels drets humans, que no són objecte de debat, perquè precisament l’escola està per ampliar l’educació que reben els alumnes a casa”, assegura. Així mateix, alguns dels docents coincideixen en una idea. “La Conselleria d’Educació ha de defensar els seus treballadors i no ho està fent des del moment en què entra en el debat de l’adoctrinament i posa sobre la taula idees tan pertorbadores com el pin parental, que vulnera també la llibertat de càtedra”, assenyala Amorós. 

Els ànims dels claustres es van escalfant a l’espera que la dialèctica política es tradueixi en mesures tangibles. “Els docents som un col·lectiu ben organitzat, integrat per persones molt diverses, però que, a l’hora de la veritat, lluitam plegades”, recorda Sánchez-Tirado. “Quan arribi el moment, tindrem tota la societat del nostre costat, com ja va passar quan ens vàrem enfrontar a la política educativa del PP de Bauzá”. “No estam tots sols, perquè si nosaltres feim vaga, tota la societat ho sabrà i, sobretot, ho notarà de forma molt contundent”, assegura.