Novetats a la borsa de docents: hi haurà una doble xarxa de substitucions i només un 5% d'interins
La meitat dels aspirants de les últimes oposicions han suspès les proves
BarcelonaCatalunya continua buscant solucions per fer front a la important falta de professorat que pateixen les escoles i instituts i que principalment es manifesta en una falta de docents per cobrir substitucions sobretot de català i matemàtiques. Aquest dijous el departament d'Educació ha comunicat als sindicats de professors quin és el pla de cara al curs vinent per intentar garantir que totes les baixes (o la gran majoria) es cobreixin com més aviat millor. La principal novetat serà que, per primera vegada, hi haurà una doble xarxa de substitucions que es materialitzarà en dues borses de professors diferents: la tradicional que hi havia fins ara i un nou "grup estable de substitucions".
Aquesta nova xarxa estarà formada per 2.145 docents (778 de secundària i FP i 1.362 d'infantil i primària) que tindran un nomenament –i, per tant, un contracte estable– des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost i que aniran cobrint les substitucions que sorgeixin a la seva comarca. La convocatòria per poder accedir al grup estable de substitucions s'obrirà del 16 al 21 de juliol i els docents seran escollits per a una única especialitat a partir del número que ja tenen a la borsa de docents tradicional. Un cop siguin admesos, a aquests nous substituts estables se'ls adjudicarà un centre educatiu a nivell administratiu que serà la seva base fins que no sorgeixi la primera substitució de la seva especialitat a la comarca. Quan calgui cobrir una plaça, els primers a ser nomenats seran els nous substituts estables. Segons el departament d'Educació, aquest mètode facilitarà les cobertures de curta durada.
I què faran els substituts quan s'acabi la substitució que estan cobrint i mentre no calgui cobrir una nova plaça? Un cop s'acabi la substitució, el docent substitut es quedarà al mateix centre on cobria una vacant fent de reforç a l'escola o institut fins que no sigui cridat per cobrir una baixa d'un altre centre. D'aquesta manera, més enllà de cobrir baixes, les direccions d'escoles i instituts tindran algunes mans extres per millorar el funcionament del centre o per poder fer una atenció més personalitzada als alumnes.
Els docents concrets que formaran part del nou grup estable d'oposicions ho sabran el 25 de juliol i el nombre de substituts que rebrà cada comarca, que ja s'ha comunicat, s'ha decidit en funció del nombre de docents de cada especialitat que hi ha a cada territori i del nombre de substitucions que ha necessitat el territori en els últims tres anys. D'aquesta manera, les comarques que tindran més substituts estables seran el Vallès Occidental (332), el Baix Llobregat (286), el Barcelonès (181), el Vallès Oriental (159) i el Maresme (143).
Tot i aquest nou dispositiu, fonts del departament d'Educació reconeixen que aquests dos milers de substituts només representen un 10% dels docents que de mitjana fan substitucions en un curs. Per això també serà fonamental el bon funcionament de la borsa de docents ordinària, que en l'últim any ha incorporat 13.025 nous professionals. En aquest sentit, més enllà del grup estable de substituts, a la borsa tradicional s'hi activarà un segon algoritme per cobrir baixes de difícil cobertura d'una manera més àgil. Fins ara les places que costaven més de cobrir s'han gestionat trucant d'un en un als docents que havien comunicat que estaven disposats a moure's de la seva zona per saber si la volien cobrir o no. A partir del setembre aquesta gestió es farà telemàticament amb un segon algoritme, que detectarà els docents que, voluntàriament, s'han ofert a cobrir places més enllà de la seva zona.
31.000 nous funcionaris
A part de les novetats a la borsa, Educació també ha fet públics els resultats de les últimes oposicions docents i, en general, dels processos d'estabilització que s'han dut a terme des del 2021. En els últims tres anys 31.153 docents han estabilitzat la seva situació, passant de ser interins a funcionaris, cosa que ha permès que el percentatge d'interinatge al sistema educatiu passi del 31% a finals del 2021 al 5,5% el pròxim mes de desembre, una xifra gairebé tres punts per sota del mínim que exigeix la Unió Europea (8%).
En aquest sentit, en les últimes oposicions del mes d'abril –que abans de fer-se ja comptaven amb menys aspirants que les places ofertes– la meitat dels docents que s'hi van presentar no les van aprovar: de les 10.113 persones que s'hi van presentar, 5.131 van suspendre. D’altra banda, hi ha una vuitantena de docents que, tot i aprovar les oposicions, s'han quedat sense plaça de la seva especialitat. Per tot plegat, de la xifra rècord de 9.344 places que es van convocar per a aquestes oposicions només se n'adjudicaran un 52,46%, un percentatge que segons el departament d'Educació "és similar a les oposicions ordinàries anteriors". Tot i que Educació no ha fet públiques les dades concretes per a cada especialitat, els cossos on menys places s'han adjudicat són el d'especialista de formació professional (el 56,49% de places no s'han adjudicat) i el de professors de secundària. En aquest cas, un 54,7% de les places han quedat sense adjudicació per falta de docents seleccionats.
