BarcelonaVint dies després de la sentència que imposa el 25% en castellà a P5A de l'Escola Turó del Drac de Canet, una nova resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fixa el mateix percentatge per a l'Escola Vora del Mar de Cubelles a l'acceptar parcialment la denúncia d'una família del centre que havia demanat, com també va fer la família de Canet, l'escolarització en català i castellà a parts iguals.
En la sentència, el TSJC reconeix el dret de l'infant "i de tots els condeixebles", fent referència als companys de classe, a rebre un ensenyament "que inclogui el castellà com a llengua vehicular en la proporció raonable", que fixa en un 25%. Segons el text, això significa que a més de les hores de l'assignatura de castellà s'hauran de fer en aquest idioma totes les hores d'una altra matèria "troncal". Com ja ha fet en anteriors ocasions, el TJSC anul·la tot el projecte lingüístic del centre, "ja que no preveu el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial conjuntament amb el català".
Per justificar la decisió, el tribunal es limita a enganxar una sentència que va dictar fa nou mesos en què va imposar el 25% de classes en castellà a un grup de segon d’ESO de l’institut Els Pallaresos de Tarragona. Els jutges pensen que “les qüestions plantejades” per a l’escola de Cubelles “han estat abordades ja anteriorment per aquesta mateixa sala i secció responent a iguals pretensions i mateixos arguments”. Creuen que l’únic que “correspon” és “reiterar” el que han dit en altres ocasions. Per això el tribunal no entra ni a valorar la situació de l’escola de Cubelles sinó que directament reprodueix la sentència de l’institut de Tarragona.
En aquella sentència, del març d’aquest any, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC va considerar que la llei Celaá, la nova llei d’educació que s’acabava d’aprovar al Congrés, no blinda la immersió lingüística. Els jutges van argumentar que la llei estableix que els alumnes han de rebre les classes en castellà i en les altres llengües cooficials segons la Constitució, els Estatuts i la normativa aplicable. Així, el tribunal va assegurar que no veia “cap contradicció” en la seva decisió d’imposar el 25% de classes en castellà perquè el Tribunal Constitucional ha resolt que és “obligat que les dues llengües cooficials siguin reconegudes” com a vehiculars.
També van fer referència a una altra sentència seva, la del desembre de 2020, que obliga a fer el 25% de les classes en castellà a tots els centres de Catalunya. Amb tota aquesta justificació, el pronunciament que fa la sala al final per l’escola de Cubelles és exactament el mateix que va donar per l’institut de Tarragona. Aquest nou cas, per tant, evidencia una automatització de les resolucions judicials sobre la immersió lingüística.
L'Asamblea por una Escuela Bilingüe, al darrere
De fet, des de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) avisen que en els propers mesos sortiran publicades més sentències en aquest sentit. L'entitat, que ha assessorat la família de Cubelles, s'ha vantat d'haver aconseguit tombar aquest any set projectes lingüístics. Les primeres sentències en aquest sentit van arribar el març d'aquest any i l'entitat antiimmersió va avisar que tenien una "transcendència històrica" perquè obliguen a canviar "tots els projectes lingüístics dels centres educatius públics de Catalunya, que en un 95% dels casos només estableixen que el català és la llengua vehicular d'ensenyament". Fa un temps la mateixa entitat va assegurar que cap escola pública de Catalunya fa el 25% de les classes en castellà, a partir d'un estudi que va realitzar després d'aconseguir que la mateixa Generalitat demanés als centres que enviessin el seu projecte lingüístic a aquesta entitat antiimmersió.
La sentència contra l'escola de Cubelles arriba en un moment de màxima tensió pel català a les aules. Primer, perquè el Tribunal Suprem va tombar fa unes setmanes el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposava un 25% de presència del castellà a les aules, cosa que converteix aquest pronunciament en ferm i, per tant, obliga totes les escoles catalanes a fer el 25% en castellà. Segon, pel cas de Canet, que ha estat utilitzat partidistament i ha provocat un enfrontament polític entre tots els partits, fins i tot entre els socis de Govern. I tercer, perquè tot plegat ha obligat el Govern a moure's i a anunciar que actualitzarà el model lingüístic a les aules però evitant posar percentatges concrets.
L'Ajuntament de Barcelona (sense el PSC) demana blindar la immersió a les escoles
El debat sobre la immersió lingüística s'ha convertit aquest divendres contra tot pronòstic en el tema més espinós de ple de Barcelona, amb fins a quatre propostes de to diferent de les quals només ha prosperat la d'ERC, que fa una crida a blindar la immersió a les escoles i expressa el suport de l'Ajuntament a les comunitats educatives en la defensa del model lingüístic i a les famílies "perquè no es deixin arrossegar cap a escenaris de confrontació". Un text que no ha comptat amb el suport del PSC, que s'ha abstingut, tot i que el líder republicà, Ernest Maragall, l'ha dirigit especialment als socialistes. En nom del PSC, Jaume Collboni s'ha oposat a les crides a desobeir el que recull la sentència del Suprem que demana que es faci un 25% de classes en castellà. "El català no es farà petit per fer un 25% de les classes en castellà, moltes escoles ja ho apliquen dins de la seva autonomia com a centres educatius. Només es farà petit si el convertim en trinxera política de part de l'independentisme més ranci i excloent", ha considerat. Els comuns sí que han donat suport a la proposta d'ERC, com també ha fet JxCat, mentre que la resta de forces hi han votat en contra. "Només volíem estendre la mà a un destinatari molt explícit que l'ha rebutjat", ha considerat Maragall després de l'abstenció socialista. Es dona el cas que Maragall va ser conseller d'Educació amb el PSC.
El text alternatiu que plantejava el PSC i que no s'ha aprovat defensava preservar el català com a llengua vehicular a l'aula però demanava al Govern que complís les resolucions judicials i no fes una crida a la desobediència ni traslladés la responsabilitat als centres. Com tampoc ha tirat endavant la proposta que plantejava Cs, que instava el Govern a introduir el sistema trilingüe i a fer complir la sentència del 25%, ni la del PP condemnant "l'assetjament i les amenaces dirigides" al nen de Canet i la seva família per haver demanat el compliment de la sentència. Precisament el portaveu del PP, Josep Bou, s'ha endut l'esbroncada de diferents grups del plenari per les declaracions del líder del partit a Madrid, Pablo Casado, sobre l'escola catalana. "Digui-li que calli d'una vegada amb les falsedats i els atacs sistemàtics", li ha demanat Maragall. I Bou no hi ha fet referència. Maria Ortega.