Nova entrega de les proves PISA: Catalunya aprova pels pèls en pensament creatiu

BarcelonaSalvats pels pèls o, el que és el mateix, un 32,2 sobre 60. Aquesta és la puntuació que ha obtingut Catalunya en un nou volum de l'informe PISA que s'ha fet públic aquest dimarts i en què, per primera vegada, s'ha analitzat el pensament creatiu dels estudiants de 15 anys dels països de l'OCDE.

Per avaluar aquest aspecte, que PISA defineix com “la competència per implicar-se de manera productiva en la generació, avaluació i millora d'idees que puguin donar lloc a solucions originals i efectives, avenços en el coneixement i expressions impactants de la imaginació”, els alumnes que van fer la prova l'any 2022, a part d'exàmens de matemàtiques, ciència i comprensió lectora, també van haver de resoldre una sèrie d'exercicis "cognitius". Aquestes proves puntuaven el pensament creatiu de l'estudiant en funció de l'expressió escrita, l'expressió visual, la resolució de problemes socials i la resolució de problemes científics.

Tenint en compte aquesta competència, els estudiants catalans van obtenir una mitjana de 32,2 punts sobre 60, una puntuació que superaria per poc l'aprovat. Ara bé, a diferència del que va passar amb les proves de matemàtiques, lectura i ciència, en les quals Catalunya va patir una important patacada, els resultats catalans en pensament creatiu no disten tant de la mitjana dels resultats espanyols i europeus ni de la mitjana dels països que han sortit més ben parats de la prova.

Tot i que la màxima puntuació per a aquesta nova variable són 60 punts, cap país dels que han participat en les proves s'hi acosta. Els estudiants coreans són els que han tret millors resultats, amb 38,1 punts –només 6 punts per sobre dels catalans–. De fet, els resultats de Catalunya són gairebé idèntics als de la mitjana de la Unió Europea (32,1), l'OCDE (32,7) i el conjunt d'Espanya (32,8). Ara bé, és precisament dins de l'Estat, i quan es compara amb resultats d'altres comunitats autònomes, on els instituts catalans queden menys ben parats.

Els resultats dels estudiants catalans són els setens per la cua de l'Estat, només per davant de Ceuta i Melilla (26,1), Castella-la Manxa i Andalusia (31,7), el País Basc i les Canàries (31,9) i les Illes Balears (32,1). En el mateix sentit, els resultats de Catalunya es troben a 2,6 punts dels de Madrid (34,8), que encapçalen el rànquing estatal, i també al voltant de dos punts per sota de Castella i Lleó (34,6), Galícia (34,3) i Astúries (34,1). De nou, tot i que Catalunya se situa a la part baixa de la taula estatal, les diferències entre comunitats no són tan abismals com amb les proves generals de PISA, en què, per exemple, els resultats catalans anaven fins a 25 punts per darrere en matemàtiques –l'equivalent a més d'un curs– dels de Madrid. Aquí, però, cal tenir en compte que aquestes proves es puntuaven amb fins a 670 punts, cosa que fa que les diferències de puntuació siguin molt més grans que en els resultats de pensament creatiu, en els quals la puntuació màxima és 60.

Més enllà de la posició en el rànquing, l'informe de l'OCDE conclou que a Catalunya hi ha un 22% d'alumnes amb un nivell baix de pensament creatiu i, a la vegada, que hi ha un 25% d'alumnes amb un nivell alt en aquesta competència, mentre que un 52,5% dels estudiants es troben en un nivell intermedi.

L'esperança de la creativitat?

Per determinar el nivell de pensament creatiu, els estudiants van respondre exercicis que, en el cas de l'expressió escrita, anaven des de pensar tres títols diferents per a un peu de foto fins a escriure dues històries que siguin la base per fer una pel·lícula amb un personatge anomenat Leo que dialoga amb un robot intel·ligent, el Rob, entre altres activitats.

En expressió visual es demanava als alumnes que ideessin un pòster per a una fira científica sobre la vida a l'espai, i en l'àmbit de resoldre problemes socials havien de trobar idees per fer accessible en cadira de rodes una llibreria que té una escala de caragol i pensar "idees originals" per conscienciar la gent sobre la importància de les abelles. Finalment, en la resolució de problemes científics es proposava que els estudiants pensessin dos motius pels quals un riu tenia menys granotes i que milloressin un experiment que s'havia creat per determinar si el motiu del decreixement d'amfibis és la contaminació.

Que Catalunya (i Espanya) després de sortir molt mal parada de l'últim informe PISA que avaluava les competències en matemàtiques, comprensió lectora i ciència ara hagi assolit un nivell semblant a la mitjana europea en pensament creatiu no és un fet que hagi passat desapercebut als investigadors de PISA. De fet, Espanya és un dels països que, juntament amb països com Dinamarca, Portugal o Israel, apareix dins de l'apartat de "Països i economies amb un millor rendiment del que s'esperava en el pensament creatiu".

Preguntat per l'ARA, l'autor d'aquest volum de l'informe PISA, Mario Piacentini, explica que és important no cantar victòria, ja que "en general, els països que tenen mals resultats en matemàtiques i lectura tampoc no ho fan bé en el pensament creatiu", i adverteix que "si no tens habilitats bàsiques de comprensió lectora difícilment pots fer bé la prova de pensament creatiu".

Tanmateix, Piacentini reconeix que "la correlació entre el pensament creatiu i els dominis bàsics –com poden ser les matemàtiques– és menor que la correlació que hi ha entre lectura i matemàtiques, o entre matemàtiques i ciències". En aquest sentit, explica que han vist com "estudiants que tenen un rendiment entorn de la mitjana en matemàtiques o lectura són capaços d'aconseguir molt bons resultats en pensament creatiu", cosa que, segons l'investigador, "suggereix que extreure conclusions sobre el potencial dels estudiants només basant-se en proves limitades pot conduir a conclusions errònies i, potencialment, a un gran malbaratament de talent creatiu".

Pel que fa a la importància d'aquesta competència, que per primera vegada s'ha avaluat a les proves PISA, Piacentini insisteix que, "tot i que les competències bàsiques de lectura, matemàtiques i ciències continuaran sent molt importants, els estudiants necessiten ser capaços d'expressar la pròpia imaginació o d'aconseguir solucions immediates a problemes quotidians" per tal de desenvolupar "el seu potencial i generar innovació social o econòmica".