El nou decret de l'escola concertada es començarà a tramitar abans de l'estiu

BarcelonaLes 700 escoles concertades que hi ha a Catalunya estan regulades per un decret de concerts que aquesta setmana ha fet 30 anys sense que mai s'hagi tocat ni una coma. La norma vigent es va aprovar el 23 de febrer de l'any 1993, en la quarta legislatura de Jordi Pujol com a president i només 6 dies després que el Parlament declarés Els Segadors com a himne oficial de Catalunya. Per tant, el decret que regula aspectes com els requisits per accedir a un concert, les obligacions dels titulars dels centres i el mecanisme de finançament és anterior a les lleis d’educació catalana i espanyola actuals. El 2018 el Govern, amb Josep Bargalló com a conseller d'Educació, va començar a treballar en un nou decret de concerts, però el projecte va quedar en un calaix. Direccions de centres, patronals i experts demanen accelerar la tramitació d'un nou decret que permeti que tot el que preveu la llei d'educació de Catalunya (LEC) aprovada el 2009 es pugui aplicar també a les escoles concertades. Tot i que encara no hi ha un calendari ferm, fonts d'Educació confirmen que el projecte de decret de regulació de concerts educatius es troba en "l'última fase de tramitació interna, i abans d’acabar el curs actual s’iniciarà la tramitació final".

"Aspirem a ser escoles gratuïtes. A funcionar com els hospitals concertats, en què la gent que hi va no ha de fer cap aportació perquè ho cobreix tot l'administració", reivindica la directora general d’Escoles Cristianes de Catalunya i consellera d'Educació entre el 2016 i el 2017, Meritxell Ruiz, un objectiu que també comparteix, tot i que amb matisos, l'investigador en Globalització, Educació i Polítiques Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona Adrián Zancajo. "Tot depèn. S'ha de vincular la concertació d'una escola al fet que el centre sigui gratuït, però exigint una corresponsabilitat en l'escolarització de l'alumnat vulnerable o amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE)", recalca. Però això és precisament el que no permet el decret actual: "Encara que el departament volgués treure el concert a aquelles escoles menys corresponsables o més elitistes no podria, perquè la norma del 93 no incorpora aquest tipus de clàusules", critica Zancajo. De fet, segons explica el president de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC) –la patronal de les escoles concertades laiques–, Oriol Blancher, ja es va arribar a planificar el procés d'increment pressupostari per aconseguir la gratuïtat real de la plaça a la concertada que havia de completar-se el 2017, "però la crisi, just després de l'aprovació de la LEC, ho va aturar tot", lamenta.

Més transparència

Des de la Fundació Bofill insisteixen que el nou decret és necessari per avançar en la lluita contra la segregació i per fer front a la creixent sobreoferta que hi ha a l'escola concertada davant la davallada de la natalitat. Un dels problemes, segons Zancajo, també és que hi ha hagut una política de concertació "excessivament àmplia". A Catalunya el percentatge d'escoles privades està al voltant de l'1%, mentre que a comunitats autònomes com Madrid l'escolarització privada supera el 15%. "Per tant, a Catalunya hi ha escoles concertades que en un altre context no rebrien cap concert", explica.

Per això, més enllà del finançament, el president de la patronal de les escoles concertades laiques insisteix que és necessari que el nou decret expliqui exactament quin és el cost de la plaça escolar i quin és el cost que el concert assumeix. "Sabem el que val tenir algú a la presó, una operació d'apendicitis o un llit a Sant Joan de Déu, però no ens atrevim a dir quant costa l'escolarització d'un infant", critica. Blancher fa referència al fet que, segons els estudis que ha fet el mateix sector, el finançament hauria d'incrementar-se un 300% per poder fer front al cost real de funcionament d'un centre concertat. En aquest sentit, celebren que en els últims pressupostos el departament aprovés un increment del 40% de la partida de la concertada, però tant Blancher com Ruiz alerten que això només els serveix per "ajudar a pagar el gas, l'aigua i la llum".

Diversitat de concertades

La situació actual és el que també fa difícil identificar clarament les accions que s'estan fent en la bona direcció en molts centres. "Tenim molt poca informació de com està organitzada i de quin nivell de responsabilitat té cada escola", reconeix Zancajo. Aquest també és un dels passos endavant que les patronals laica i religiosa de la concertada volen que faci el nou decret, ja que amb la normativa actual dins de la concertada hi ha des de centres que tenen un 80% d'alumnes vulnerables fins a escoles diferenciades –que separen nois i noies–. Tot passant per un seguit de tipologies de centres de titularitat privada, de cooperatives, de fundacions, de congregacions religioses, etc. "Evidentment que sí, que hi ha escoles que no ho fan bé, igual que hi ha escoles públiques que tampoc ho deuen fer bé, però no és just que ens posin a totes al mateix sac –es queixa Blancher–. És com amb l'escola diferenciada... Hi ha 12 escoles de 700 que ho fan, però el missatge que arriba és que «la concertada segrega»".

Davant d'aquesta generalització, una de les opcions que el sector planteja és incorporar al nou decret barems per diferenciar les tipologies d'escola concertada, unes categories que permetrien diferenciar entre les escoles que fan una funció social més gran i que, per tant, necessiten més ajuts econòmics, i altres centres més elitistes. "El problema que tenim és que fins que no hi hagi informació no podem saber quantes són de cada tipus", adverteix Zancajo. En canvi, la directora general d’Escoles Cristianes de Catalunya defensa que el nou decret no és la solució definitiva: "L'important no és el decret, sinó que al darrere hi hagi un finançament perquè no passi el que ha passat amb el decret de l'escola inclusiva que es va aprovar el 2017, però que no es desplega perquè no hi ha recursos".