Nou cop judicial al català: el TSJC tomba les instruccions de les PAU perquè discriminen els alumnes

BarcelonaEn plena ofensiva judicial contra el català a l'ensenyament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a l'Assemblea per una Escola Bilingüe, que el juny de l'any passat va portar als tribunals el funcionament de la selectivitat perquè la Generalitat no repartia els exàmens en castellà (i en aranès a la Vall d'Aran). Així, el TSJC ha declarat nul el paràgraf de les instruccions de les proves d'accés a la universitat (PAU) que establia que primer calia repartir els enunciats dels exàmens en català i, "només si algun alumne ho demana", se li havia de donar la versió en castellà. Segons els jutges, fer això és contrari a la Constitució perquè vulnera el dret dels alumnes a no ser discriminats (article 14 de la Constitució) i el dret a l'educació (article 27).

La sentència, que aprofundeix en el que els jutges ja van admetre en el seu dia per decretar mesures cautelars, diu que l'interès de l'alumne i els seus drets "és superior" a l'interès organitzatiu de l'administració i considera que els alumnes no tenen motius per expressar en públic la seves preferències lingüístiques en un examen que "condiciona el seu futur acadèmic, professional i vital". En el procediment judicial, les universitats de Barcelona, Girona i la Politècnica, així com l'entitat Plataforma per la Llengua, van comparèixer per donar suport a les tesis de la Generalitat. El Govern va defensar que les PAU no vulneraven cap dret fonamental: els lletrats de la Generalitat van argumentar que els estudiants podien respondre en la llengua que volguessin, que es garantia el dret a escollir l'idioma dels enunciats i que s'atenia "amb normalitat" els que volien els textos en castellà "sense identificar-los" i que si els exàmens es repartien d'entrada en català no era per "prevalença, preponderància o primacia" del català, sinó per "agilitzar" el procés i "reduir despeses".

A més, la Generalitat va al·legar d'entrada que l'Assemblea per una Escola Bilingüe no està legitimada per recórrer aquest tema. Aquest és un punt especialment important: el TSJC ha tombat aquest argument del Govern i ha reconegut el dret de l'entitat contrària a la immersió a impugnar les PAU perquè hi ha concordança "entre les finalitats" de l'associació en qüestió i l'objecte del recurs. Això obre la porta al fet que el mateix tribunal consideri que l'entitat també està legitimada per demanar el compliment de la sentència que fixa un 25% de castellà a tot el sistema educatiu de Catalunya. L'entitat ja s'ha personat com a part afectada per demanar al TSJC que dictamini l'execució forçosa de la sentència.

En un comunicat, l'entitat ha ressaltat "l'especial transcendència" de la decisió judicial perquè els reconeix "expressament" la legitimació de ser part afectada. A més, ha explicat que la sentència ha de fer canviar les pròximes convocatòries de les PAU, perquè deixa clar que el fet que els exàmens ja s'hagin fet no vol dir que el procés judicial perdi significat. Això podria obligar a repartir els exàmens en català, en castellà i en aranès a la Vall d'Aran.

En canvi, fonts del departament d'Universitats i Recerca han explicat que organitzaran les proves "com sempre" i que estan estudiant si presenten un recurs a la sentència. "Queda acreditat que sempre hem garantit el dret dels estudiants a escollir la llengua en què volen fer l’examen i que mai s'ha demanat a l'alumnat que s'identifiqui", han afirmat les mateixes fonts.

Només un 5% dels alumnes van demanar els exàmens en castellà

La selectivitat del 2021 va arribar marcada per la decisió judicial de deixar de prioritzar el català en els exàmens i repartir els enunciats també en castellà, perquè l'elecció de l'idioma dels enunciats "no pot venir determinada per l'administració". Ja al juny, els magistrats van afirmar que repartir els exàmens només en català i obligar els alumnes a demanar-ho en una altra llengua "els duia a significar-se respecte la resta d'examinats". Però les cautelars imposades pel TSJC van ser publicada quan els exàmens ja estaven impresos i la Generalitat va sortir al pas dient que la selectivitat no canviaria, que les proves es repartirien en català i qui volgués podria demanar-les en castellà o aranès, com s'havia fet sempre. Així, els presidents dels tribunals van acabar demanant que els estudiants que volguessin els enunciats en castellà aixequessin la mà. Ho van sol·licitar menys del 5% d'alumnes a Catalunya. 

Per a la convocatòria de setembre, el TSJC va tornar a emetre una resolució en què ordenava a la conselleria d'Universitats i Recerca i al Consell Interuniversitari de Catalunya que "no s'identifiqués" els alumnes que escollissin fer les proves en castellà i s'oferís als alumnes "els enunciats en qualsevol de les llengües cooficials de Catalunya, sense preferència per cap d'elles", ja que la decisió correspon als estudiants "per al millor desenvolupament dels seus exercicis". A la pràctica, la decisió judicial obligava a preguntar individualment a cada alumne amb quin idioma volia llegir els enunciats dels exàmens abans de començar cada prova.