"Només podem dedicar dues setmanes en tota l'ESO a explicar qui era Franco"

Barcelona"Va ser molt mala gent", "el final de la guerra va ser el 45, però no sé quan va morir" o "era el noi de la Guàrdia Civil". Aquestes són només algunes de les respostes que han donat adolescents catalans quan els preguntaven per Francisco Franco i per la seva dictadura en un vídeo de 3Cat que s'ha fet viral a les xarxes.

Més enllà del rebombori en si, molts usuaris han criticat a les xarxes la falta de coneixement d'història dels joves, però també, alguns han criticat que quan ells van anar a l'institut tampoc es va dedicar temps a aprendre història contemporània – i, per tant, la dictadura franquista– perquè gran part del temari es destinava a estudiar la prehistòria o l'Edat Mitjana. Però en ple 2025, quan es complirà mig segle de la mort del dictador, com es tracta el franquisme als instituts catalans?

Tant a l'ESO com al batxillerat apareix el franquisme com a contingut a tractar, ara bé, cal tenir en compte que amb els nous currículums aprovats amb els decrets de l'any 2022, la norma ja no estableix conceptes tan concrets que l'alumne hagi de saber memoritzar, sinó que és un currículum més competencial. Això fa que el paper del docent i l'autonomia de cada institut tinguin un paper rellevant.

"Tenim un problema amb com està distribuït el currículum i la poca importància que se li dona al franquisme en general", reconeix l'historiador i docent d'història d'ESO i batxillerat a un institut del Vallès Occidental, Arnau Muniesa. Lamenta que "hi ha un clar biaix" entre els que fan batxillerat i els que no: "El que fa batxillerat aprèn el franquisme i les seves fases en profunditat, però qui només acaba l'educació obligatòria tindrà uns coneixements molt reduïts sobre el fenomen".

D'aquesta manera, al decret que marca els continguts a impartir a primària no hi apareix el concepte franquisme en cap moment i, un cop els alumnes passen a l'ESO, no és fins a tercer o, gairebé sempre a quart, que es comença a abordar aquest període de la història d'Espanya. Es fa a les assignatures de ciències socials, geografia i història, en les quals entre molts altres continguts s'inclou el saber de "Catalunya i Espanya a l’època contemporània". Aquí és on es treballa la contextualització de les principals transformacions polítiques i socials "incidint en la Segona República, la guerra, el franquisme i la transició democràtica".

"A secundària primer es fa la prehistòria i el món clàssic, Grècia i Roma, l'Edat Mitjana, el descobriment d'Amèrica... i vas avançant en ordre cronològic de tal manera que a tercer fas l'Edat Moderna i a quart l'Edat Contemporània. Això fa que en un sol curs hagis de fer Segona República, Guerra Civil, franquisme i transició i que molts alumnes no sentin a parlar de Franco fins que tenen quinze anys", descriu Jaume Montsalvatge, docent d'història de l'Escola Pia des de fa més de vint anys.

En aquest sentit, Muniesa adverteix que, més enllà de fer-ho tard, hi ha molt poc temps per explicar com va ser i quina repercussió va tenir el franquisme: "Quart d'ESO és una mena de calaix de sastre on van a parar tots els continguts que no s'han fet durant la resta de cursos i, per tant, al final només podem dedicar un parell de setmanes en tota l'ESO a explicar qui era Franco".

A batxillerat sí, però només a segon

Els docents expliquen que a batxillerat sí que es tracta la dictadura franquista en profunditat, però no és fins a segon, cosa que, tal com detalla Montsalvatge, "fa que molts no arribin mai a estudiar-lo bé", ja que abandonen abans d'arribar a aquest curs. Tot i això, explica que ell aprofita que a primer es fa història del món contemporani per "quan toca parlar de feixismes en termes globals" introduir la figura de Franco, juntament amb Mussolini o Hitler.

A l'últim curs de batxillerat sí que es treballa àmpliament el franquisme a les aules. De fet, a l'assignatura d'història a la qual es dediquen tres hores setmanals hi ha fins a cinc apartats dedicats a la Guerra Civil i el franquisme, començant per la insurrecció militar i les fases de la guerra fins a arribar als canvis en la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Catalunya i Espanya durant el franquisme, passant per l'anàlisi de la situació de Catalunya durant la guerra o el reconeixement del paper de la memòria històrica en la lluita per la democràcia, entre d'altres.

Canvi generacional de les famílies

Més enllà del que passa a l'aula, els dos docents posen sobre la taula com els canvis generacionals poden fer que es perdi informació i es relativitzi la gravetat de la dictadura. "Abans la majoria dels alumnes tenien avis que havien viscut la Guerra Civil. Ara, en canvi, són nens que a casa no han sentit els pares parlar del que era viure durant el franquisme ni als avis parlar del que va ser la guerra. Tot plegat ens ha esborrat la memòria històrica en qüestió de només deu o quinze anys", diu Muniesa.

Montsalvatge també explica que això fa que hi hagi molta diferència entre l'alumne que té una família amb cert nivell cultural i el que no. "Tenim estudiants que en saben molt, que estan al cas de les notícies, saben què és el comunisme o què passa a Rússia i se saben situar al món perquè el seu entorn ho possibilita, però també n'hi ha molts d'altres que no", lamenta el professor.

Aquí encara cal tenir en compte, com de costum, l'impacte de les xarxes socials. "Amb la DANA vam veure missatges dient que si no fos perquè Franco va fer el desviament del Túria la catàstrofe hauria estat pitjor o, amb la sequera, també es va parlar de la suposada sort que Franco construís pantans. Si s'envia aquest missatge sense explicar tot el context, permets que es creï una admiració entre els més joves per desconeixement", alerta Muniesa. En el mateix sentit, Montsalvatge posa un exemple encara més recent: "Hi ha un tipus d'alumnat que només s'informa pel que veu a les xarxes i, per tant, li pot fer molta gràcia que el senyor Elon Musk aixequi el braç perquè directament no sap què significa això".