Educació

"No serveix de res fer més proves als alumnes si no sabem què fer amb els resultats"

Aquest curs Catalunya farà quatre avaluacions generals més a l'ESO que les que aplicava fa només dos anys

BarcelonaAquest curs 2023-2024 un centre de secundària català qualsevol farà quatre proves més de nivell als seus alumnes que les que va fer el curs 2021-2022. Més enllà del fet que és un dels cursos que coincideix amb una de les proves PISA que es fan a nivell europeu cada tres anys, el nombre d'avaluacions s'ha disparat per dos motius més: perquè el curs passat Educació va introduir dos nous exàmens de comunicació oral en català, castellà –i aranès– i perquè aquest curs ha doblat el nombre d'avaluacions de competències bàsiques aplicant-les també a 4t de primària i a 2n d'ESO (fins ara només es feien a l'últim curs de cada etapa).

"No serveix de res que fem més proves de nivell als alumnes si no sabem què fer amb els resultats", adverteix l'educador i filòsof Gregorio Luri, que fa temps que analitza els resultats de les proves de nivell dels estudiants. Luri explica que amb informes com els PISA es rep "tantíssima informació que al final no s'acaba veient res" i que això, sumat al fet de no tenir un objectiu educatiu clar, fa que la utilitat d'aquestes avaluacions, que cal fer, sigui relativa. L'educador posa com a exemple d'aquest nivell de detall que amb les proves PISA es pot veure com varia el nombre d'excel·lents i suspesos, o el nivell dels alumnes distribuït per comarques. "A Catalunya hem de deixar de mirar si hem guanyat o perdut punts. No té sentit fer-ho si no sabem a què aspirem o en qui ens volem emmirallar. Sense una fita, totes aquestes dades no ens diuen res", afirma l'educador, que insisteix que el sistema educatiu català hauria d'agafar com a referent territoris com el nord d'Itàlia o Baviera, a Alemanya.

Cargando
No hay anuncios

L'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo, encara afegeix un aspecte més a considerar: "Hem de deixar de fixar-nos en els resultats d'avui per demà i mirar les tendències de diversos anys; no fer comparacions únicament amb els últims resultats que tenim". Tot i això, tant Luri com Mateo són clars: no s'està fent "massa proves" als alumnes, ja que per poder tenir una bona radiografia s'han de monitoritzar els resultats any rere any.

Què es fa amb els resultats?

Luri insisteix que el principal problema que té Catalunya amb les proves de nivell és que els resultats no tenen una repercussió en forma de canvi en el model educatiu ni serveixen de base per diagnosticar què li passa a l'alumne. "Cada any veiem les dades, bullim d'indignació perquè hem tret un quatre i en dos dies ens n'hem oblidat", es queixa. I continua: "És com si vas al metge amb el braç trencat i es limita a dir-te que tens un quatre en el teu nivell de salut. Igual que el metge ha de mirar com curar-te, nosaltres hem de buscar què hi ha darrere el quatre d'un alumne".

Cargando
No hay anuncios

El pedagog critica la incapacitat de reacció que es té davant els resultats dels informes, i posa d'exemple la relació entre el nivell de comprensió lectora i el fracàs escolar. "Als 9 anys pots preveure que un alumne fracassarà als 16 només per allò que entén o no entén quan llegeix. I, si ho saps, pots fer alguna cosa per evitar-ho", insisteix. Però adverteix que per revertir les fractures del sistema es necessiten bones proves diagnòstiques i, sobretot, "una agència de valoració que no tingui por a mostrar la realitat".

Què avaluem... i què no?

Més enllà d'això, un altre motiu de preocupació per als experts és què avaluen –i què no– aquestes proves. "Tot el que no s'avalua corre el risc de devaluar-se", alerta Mateo, que posa en valor el funcionament dels informes PISA, que sempre avaluen "les competències que són claus per desenvolupar altres competències" –com la comprensió lectora i les matemàtiques–, però que cada tres anys n'incorpora una de nova. "A Catalunya amb les competències bàsiques s'hauria de fer el mateix, així evitaríem que es descuidin les matèries que no s'inclouen als informes, com és el cas de la música", argumenta. Unes actualitzacions que també han de servir per adaptar les proves als nous currículums que s'han implantat en els últims dos cursos a Espanya. "Aquest pas requeriria una modificació profunda que encara no s'ha fet", avisa el catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació, Cesar Coll, que, precisament, ha participat en la creació d'aquests nous currículums.

Cargando
No hay anuncios

En aquesta actualització de les proves Coll també planteja un altre punt a considerar: "Ens hem de preguntar si valoren el que saben els alumnes o el que se'ls ensenya a l'escola". El catedràtic adverteix que si no es té en compte la realitat social de l'alumnat i el fet que avui en dia ja no només s'aprenen coses a l'escola, correm el risc que els resultats de les proves de nivell no mostrin amb fidelitat si el funcionament del sistema educatiu és bo o no. "No aprèn el mateix l'infant que té una família que el cap de setmana va al centre comercial que el que va al CosmoCaixa; ni el que pot fer extraescolars que el que no", exemplifica.

Competir per quedar bé

"El que no podem permetre és que la por a no quedar bé acabi arribant als centres", adverteix Mateo, que critica que proves com les PISA fomenten la competència entre països premiant els sistemes resultadistes per sobre de la seva qualitat. Coll també alerta que aquesta dinàmica fa que es corri el risc d'ensenyar només per complir amb les proves. "S'ha comprovat que hi ha llocs amb menys supervisió on hi ha una tendència a deixar de banda aspectes importants del currículum que són menys mesurables per centrar-se en preparar les proves", critica. De fet, Mateo assegura que un exemple el trobem en el cas de Polònia, que va modificar el currículum escolar i gairebé el 70% del contingut estava orientat a millorar el nivell PISA del país.

Cargando
No hay anuncios

Però aquesta por que el nivell dels alumnes quedi malament a escala política no és un cas aïllat en altres països. Un exemple d'aquesta tesi la trobem en el fet que a tot l'Estat l'única comunitat autònoma que avalua el nivell dels seus alumnes de manera sistemàtica cada any és Catalunya. La resta han fet proves puntuals de manera més o menys periòdica, però després de la pandèmia la majoria han optat per no fer-ne. I aquesta por també s'acaba contagiant als centres.

De fet, a Catalunya, tot i que els resultats de cada escola i institut no són públics –només el reben de manera individual les famílies i de manera grupal la direcció dels centres–, Mateo reconeix que en la seva etapa com a president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu van detectar "algun centre que es passava setmanes practicant abans de les proves". Aquí l'expresident és contundent: "El departament ha de seure amb els responsables del centre i ajudar-los a veure com millorar. Si sobre la taula hi ha una amenaça de fer un informe negatiu si els resultats no són bons, al final passen aquestes coses".