"No entenen que escriure bé ho és tot": la nova selectivitat penalitzarà la mala redacció

BarcelonaAquest cap de setmana el ministeri d'Educació ha fet arribar a les comunitats autònomes l'últim –dels molts– esborranys del decret que regularà la nova selectivitat a tot l'Estat. Tal com han confirmat fonts del ministeri a l'ARA, un cop rebi llum verda per part del Consell d'Estat, el document s'hauria d'aprovar en els pròxims dos o tres mesos al consell de ministres i, per tant, les normes que preveu ja s'haurien d'aplicar a la selectivitat del curs 2024-2025.

L'esborrany del decret que ha avançat El País i al qual ha tingut accés aquest diari preveu novetats com que escriure correctament suposi el 10% de la nota de la selectivitat, que hi hagi un únic model d'examen o que cada prova duri 90 minuts, en lloc dels 105 que s'havien arribat a plantejar.

Si l'esborrany tira finalment endavant, cosa prou probable tenint en compte que ja ha passat el període d'aportacions per part de les comunitats autònomes, per primera vegada, quan els alumnes facin l'examen, rebran els criteris de correcció que es faran servir per a cada exercici. Tot i que l'esborrany no ofereix tots els criteris de forma detallada, sí que estipula clarament que es tindrà en compte "la coherència, la cohesió, la presentació i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica" en tots els exercicis. A més, s'emfasitza que, en els exercicis en què l'alumne tingui una pregunta oberta i hagi d'escriure un text, aquest criteri suposarà, com a mínim, el 10% de la qualificació d'aquella tasca.

Ara bé, tot i que amb el canvi per primer cop s'establirien uns criteris de correcció comuns per a totes les comunitats, la poca concreció d'aquests punts encara deixa obert de quina manera es materialitzaran a Catalunya, on fonts del departament de Recerca i Universitats ja han confirmat que estan estudiant el nou esborrany. En aquest sentit, cal tenir en compte que en l'última convocatòria de la selectivitat catalana els criteris de correcció contemplaven restar 0,1 punts per cada falta d'ortografia als textos dels exàmens de català i castellà, però no es feia cap esment sobre l'ortografia o el lèxic en les assignatures que no eren de llengua i literatura, cosa que deixava en mans del corrector quin impacte podien tenir aquests errors en un exercici.

"Les notes baixaran segur, però possiblement provocaran més discordances: els més bons aniran millor i els més dolents baixaran", considera Gemma Gómez, docent de català d'un institut públic i membre de la plataforma DocentsCat, un grup de més d'un centenar de professors de llengua i literatura catalana que s'han unit per proposar mesures contra la situació d'emergència que viu la llengua a les aules. "La mesura pot ser bona perquè farà que els alumnes també s'hagin de fixar en com escriuen en altres matèries i siguin més conscients de la importància que té i de com no és només una dèria del docent de llengua", comenta Gómez. Tot i això, la professora fa un advertiment clar: millorar la manera d'escriure d'un alumne de batxillerat no és fàcil. "Tinc alumnes de 16 anys que fan 30 faltes en un examen, que no saben quan han d'escriure una B o una V o si una paraula porta H... I tot és perquè tenen la memòria visual despistada", lamenta la docent. Explica que l'ortografia, un cop enteses les normes, es basa en inputs visuals i, avui en dia, la majoria d'estímuls d'aquest tipus que reben els adolescents venen de xarxes com WhatsApp o TikTok, on els missatges no tenen per què estar ben escrits. "No poden interioritzar a la memòria com s'escriu correctament si contínuament llegeixen textos amb errors", insisteix Gómez.

Més enllà dels referents, la professora també alerta que molts alumnes no són conscients de la importància de tenir una bona redacció: "No veuen que escriure bé ho és tot i que, si tu no saps ordenar les idees i puntuar bé, pots acabar dient A quan en realitat volies dir Z. I el mateix passa amb el vocabulari: si tu els ensenyes una paraula nova, ells creuen que el tema no va amb ells". En aquest sentit, Gómez també assegura que les mancances lingüístiques dels alumnes s'han d'abordar molt abans. "Han treballat l'ortografia a primària i secundària... A batxillerat el currículum és molt llarg i, si em dedico a explicar l'ortografia de nou, no tinc temps d'explicar res més".

Descartada la famosa prova de maduresa

Més enllà de valorar com els alumnes s'expressen de manera escrita, la nova selectivitat, que hauria d'estrenar-se l'estiu del 2025, deixa de banda la idea d'implantar un examen de maduresa, cosa que sí que s'havia previst en anteriors esborranys. Una altra novetat serà que ja no es donaran dos models d'examen d'una matèria perquè l'alumne triï, sinó que hi haurà un únic model, i només en alguns casos es podran escollir algunes preguntes. Ara bé, l'esborrany també subratlla que això no podrà implicar "la disminució del nombre de competències que seran objecte d'avaluació". D'aquesta manera, s'interpreta que els alumnes no podran jugar-se-la estudiant només una part del temari. Tal com ja s'havia apuntat a les proves pilot que es van fer el curs passat, els nous exàmens també tindran un enfocament més competencial i exigiran "creativitat i pensament crític" als alumnes.