Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, Sant Joan Despí i l'Arboç són els municipis amb més segregació escolar a primària

BarcelonaLa Fundació Bofill ha actualitzat el mapa de la segregació escolar, que elabora amb dades del Síndic de Greuges, i ha detectat que Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, Sant Joan Despí i l'Arboç són els municipis amb més segregació escolar a primària. Ho ha fet a partir de l'índex de dissimilitud, que calcula el nivell de segregació d'orígens, econòmica i social dels alumnes. En concret, al curs 2022-2023 la mitjana catalana de l'índex de dissimilitud era del 0,33, però en aquests municipis concrets va arribar al 0,4 o fins i tot el va superar.

Segons aquest càlcul, doncs, a Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, Sant Joan Despí i l'Arboç més del 40% dels alumnes estrangers que cursen primària haurien de canviar de centre perquè totes les escoles tinguessin la mateixa composició social. A l'ESO encapçalen la llista Sant Fruitós de Bages, Sant Feliu de Codines, Esplugues de Llobregat, Piera i Badalona.

Entre els municipis que també tenen taxes altes de segregació hi ha Sant Feliu de Llobregat, Olesa de Montserrat, Sant Boi de Llobregat, Montornès del Vallès i les Franqueses del Vallès. L'índex de segregació acostuma a reduir-se a secundària, ja que l'alumnat es concentra en menys centres. Tot i això, municipis com Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Olesa de Montserrat i Ripollet registren taxes altes en tots dos nivells.

A diferència d'aquestes poblacions, n'hi ha d'altres que milloren respecte altres anys: Terrassa, el municipi més segregat de Catalunya fa quatre anys, ara no apareix als llocs més alts. També destaca l'evolució de Lleida, que tot i que continua amb una taxa alta a primària (0,38) ha sortit de la llista dels deu municipis més segregats. Altres que també han millorat són Barcelona i Sabadell.

Oficines municipals d'escolarització

La Fundació Bofill apunta que la causa d'aquesta situació són "les complexes realitats socials", però esmenta que "l'acció política pot treballar per millorar-les". També ha fet un mapa sobre les oficines municipals d'escolarització (OME) i ha recordat que el departament d'Educació atorga subvencions per crear aquestes oficines en municipis de més de 10.000 habitants o en els que disposin de quatre centres educatius o més. Entre les tasques de les OME destaca la coordinació d'informació sobre escolarització, la promoció de la planificació estratègica i la detecció de vulnerabilitat i acompanyament a les famílies.

El tècnic de polítiques contra la segregació de la Fundació Bofill, Julián Claramunt, diu que "aquest mandat ha de ser el de la consolidació de les OME, perquè han passat més de cinc anys des de l'aprovació del Pacte contra la Segregació". A més, critica que "el 36% de les ciutats que compleixen els requisits encara no tenen OME" i que "comptar amb aquestes oficines és bàsic per garantir la col·laboració plena entre el departament d'Educació i els ajuntaments en els processos d'escolarització".