Mòbils a l'institut: ¿prohibició total o regulació acompanyada?

Barcelona"L'any passat la situació era realment preocupant, veies els nanos al pati bloquejats perquè agafaven el mòbil i no sabien parar", recorda Roger Pérez, coordinador pedagògic de l'institut Intermunicipal del Penedès, a Sant Sadurní d'Anoia. El centre, que té al voltant de 1.100 alumnes entre secundària i formació professional, fa just un parell de setmanes que ha prohibit del tot que els alumnes facin servir el mòbil, perquè els mateixos adolescents havien reconegut que, de mitjana, s'hi passaven més de vuit hores al dia. "Estem sorpresos perquè la rebuda ha estat molt bona i en molt pocs dies hem vist un canvi important de dinàmiques", explica Pérez. I assegura que la resposta dels adolescents "en cap cas ha estat rebotar-se o enfrontar-se als professors".

És un dels centres que aquest curs han optat per abolir l'ús del mòbil entre els alumnes de secundària, una decisió que cada cop estan prenent més instituts a Catalunya, però que de moment no ha ordenat el departament d'Educació, que ha optat per no vetar-los i deixar que cada centre decideixi com ho gestiona. En el cas de l'Intermunicipal del Penedès, la prohibició ha estat el pas següent d'un procés que fa anys que dura. "Ja teníem una normativa referent al mòbil i el que hem fet és ajustar-la i endurir-la", detalla el coordinador pedagògic.

Fins ara, l'institut havia prohibit l'ús dels mòbils als primers cursos d'ESO, però a tercer i quart deixaven que els fessin servir a les estones lliures entre classes i al pati. Ara la prohibició total ha facilitat la gestió dels dispositius i la negociació amb els alumnes. "En el moment que ho tens escrit i tipificat, ells ja saben quines són les regles del joc i complir-les és molt més senzill", diu el docent, que aclareix que els alumnes poden portar el mòbil, però ells són els responsables d'autocontrolar-se i no fer-lo servir. "Creiem que és més educatiu que siguin conscients que poden tenir el mòbil a sobre i no utilitzar-lo".

La prohibició total del mòbil és una opció que està funcionant en molts instituts, però l'expert en neuroeducació i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno alerta que pot ser contraproduent. "Prohibir alguna cosa a un adolescent moltes vegades genera un efecte contrari perquè l'instint els porta a fer el que els diuen que no facin", explica. I afegeix: "No pot ser la solució perquè els mòbils són presents a la vida diària dels adults i els nens i adolescents imiten el que veuen. Prohibir-los el que tenen normalitzat pot provocar un xoc cognitiu, però això no vol dir que no s'hagi de regular l'ús que en fan".

Bueno aposta per fer-ne una restricció progressiva, que assegura que és necessària perquè els efectes de l'addicció als mòbils en l'adolescència són molt preocupants. "La construcció de la part social del cervell és importantíssima en aquesta etapa i s'ha vist que un parell d'hores xatejant a través del mòbil no genera en absolut la mateixa satisfacció que estar mitja horeta xerrant amb els companys", insisteix. Precisament, el pati és un dels espais on més han notat la diferència a l'institut penedesenc. "Ara veus que es mouen d'un cantó a l'altre, que no s'estan asseguts, i que fan grupets per parlar", explica Pérez.

Perquè la regulació sigui eficaç, l'expert en neuroeducació destaca que cal "vendre-la bé i que sigui consensuada amb les famílies", però també s'ha de fer havent escoltat els alumnes, per saber per què volen fer servir el mòbil quan tenen companys i amics al costat. "Escoltar-los no vol dir que ells decideixin, però ens pot fer veure que agafen el mòbil perquè la situació que els hem generat els adults als passadissos de l'institut o al pati no és un entorn prou agradable per a la seva intimitat", argumenta. En aquest sentit, Bueno remarca que, un cop retirats els mòbils, és essencial acceptar que hi hagi "racons" en què els adolescents puguin parlar "de les seves coses", perquè la intimitat és molt important en aquesta etapa i ara la viuen comunicant-se pel mòbil.

Acompanyar-los per saber com fer-lo servir

Més enllà dels centres que han optat per la prohibició dels mòbils, també hi ha escoles i instituts que han optat per regular-ne l'ús sense arribar a prohibir-lo. És el cas de l'escola FEDAC de Sant Andreu. Té 700 alumnes, 300 dels quals fan secundària. "Els dispositius hi són i no és l'escola qui els dona. Si nosaltres els prohibim, hi haurà molts joves que no rebran un acompanyament per fer servir el mòbil correctament, tant per ells com pels del seu voltant", defensa el director del centre, Jaume Fabró.

L'escola ha optat per fer que tots els alumnes deixin el mòbil a la taquilla i que puguin treure'l per fer activitats puntuals. "Hi ha assignatures amb treballs que són fer un podcast o un vídeo i els deixem triar si volen fer-ho amb l'ordinador o amb el mòbil. També hi ha un exercici on treballem el patrimoni cultural del municipi mitjançant fotos a Instagram", diu Fabró. A part d'aquests exercicis, l'escola també organitza sessions d'educació digital. "Hem de fer que vegin que es poden utilitzar les xarxes des del respecte i la consideració cap als altres i això comença amb els petits", insisteix el director. Explica que amb els infants de cinc anys treballen aspectes bàsics com "qui és el propietari d'una foto i quan la pot compartir" i a l'ESO treballen temes més concrets basats en la "consciència digital del ciutadà" i els aspectes legals del món digital.

L'escola de Sant Andreu fa sis anys que regula els mòbils i l'institut de Sant Sadurní fa dues setmanes que els prohibeix, però l'expert en neuroeducació explica que, per sort, els adolescents s'adapten als canvis amb molta més facilitat que els adults: "Si el mòbil es regula i es fa de manera consensuada, pactada i raonada, en dues o tres setmanes poden haver-s'hi acostumat".