Millors condicions per als mestres, l'atenció a la salut mental i la llei del sensellarisme: els projectes aturats per les eleccions

BarcelonaEl rebuig dels pressupostos del Govern de Pere Aragonès per un sol vot al Parlament de Catalunya aboca Catalunya a una nova convocatòria d'eleccions. Però la caiguda dels comptes per l'escull del Hard Rock també deixa en l'aire projectes, lleis i compromisos en molts sectors, que veuran com les promeses econòmiques de les últimes setmanes tornaran a quedar en un calaix.

Educació: fre a la reversió de retallades i a les mesures PISA

En el sector educatiu el rebuig dels pressupostos ha caigut com una galleda d'aigua freda sobre els sindicats que fa poques setmanes van firmar un acord amb el departament d'Educació per revertir les retallades que encara arrossegaven els docents. El pacte, que no va secundar USTEC (el sindicat majoritari), donava per acabades les retallades que havien provocat una desena de convocatòries de vaga i protestes en els últims dos cursos. Principalment, contemplava la recuperació del primer complement salarial al cap de sis anys –ara s'atorga al cap de nou– i la reducció de dues hores lectives dels docents que tinguin més de 55 anys. En tot moment l'acord deixava clar que aquesta reversió anava supeditada a l'aprovació dels pressupostos i, davant el canvi de plans, en la mesa sindical d'aquest dijous la majoria dels sindicats han exigit a la consellera d'Educació que “compleixi el compromís de reversió de retallades aquesta legislatura” i que, si és necessari, el Govern ho faci a través d'un decret d’urgència.

Per la seva banda, la consellera d'Educació, Anna Simó, s'ha limitat a dir que el departament estudiarà quins projectes podrà mantenir en el marc dels pressupostos prorrogats. Simó s'ha compromès a comunicar “pròximament” les prioritats educatives per al curs vinent a la Junta Central de Direccions. En aquest sentit, un dels temes que hi haurà sobre la taula són les mesures que la setmana passada el grup d'experts PISA va fer arribar a la consellera. Els pressupostos descartats pel Parlament hi preveien 50 milions d'euros, però Simó encara havia de fer-ne una valoració i calcular què es podia dur a terme i què no.

Pel que fa a la cartera de Recerca i Universitats, la convocatòria d'eleccions deixa enlaire un dels grans anuncis: una partida per fer que tots els graus universitaris públics tinguin el mateix preu de cara al curs que ve. Els comptes, que també pretenien destinar 30 milions per abordar el relleu generacional del personal universitari, comptaven amb el suport de tots els rectors de les universitats públiques del país.

Salut: Es manté l'increment de salaris, però es frenen millores en salut mental i d'increment de plantilles

L'àmbit sanitari també ha lamentat la pròrroga dels pressupostos, ja que fa trontollar algunes de les accions de llarga durada que s'estaven impulsant per transformar el sistema de salut. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, adverteix a l'ARA que les mesures per fer canvis en el model organitzatiu i en l'estructura del sistema “no es poden demorar més” i cal posar-les en marxa amb independència de qui acabi governant. La falta de professionals i els serveis assistencials que actualment no s'estan cobrint són una prioritat per a Padrós, que creu que s'aturen polítiques sanitàries dirigides a resoldre aquestes problemàtiques.

Pels sindicats Metges de Catalunya (MC) i Satse Catalunya, la pròrroga també és una mala notícia. El secretari general del sindicat mèdic, Xavier Lleonart, afirma que l'escenari actual és el pitjor possible: s'ha passat d'uns pressupostos “insuficients” per al 2024 a una pròrroga dels comptes i un avançament electoral. A més, s'aturen mesures que anaven dirigides a retenir els facultatius al sistema, explica Lleonart, que insisteix que la partida pressupostària era inferior a les necessitats actuals. El secretari autonòmic del sindicat d'infermeria Satse Catalunya, Ignacio Montoya, ha avisat que no es poden perdre iniciatives com la taula d'harmonització dels convenis sanitaris i les taules sectorials, i lamenta que s'han “sobreposat els interessos polítics per damunt dels interessos dels treballadors”.

En canvi, els increments de sous dels professionals previstos en els nous convenis del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) i l'Institut Català de la Salut (ICS) sí que es mantindran tot i la pròrroga pressupostària. Segons fonts de Salut, però, hi haurà altres inversions previstes en el projecte naufragat que quedaran aturades i “s’hauran de fer grans esforços”. Per exemple, per poder fer la immunització del virus sincicial respiratori (VRS), augmentar les plantilles i consolidar projectes en l'àmbit de la salut mental. De fet, els 20 milions d'euros del Pacte Nacional de Salut Mental, que ha d'endreçar els serveis i les polítiques sobre aquesta qüestió, es congelen. L'avançament electoral atura l'inici del projecte que lidera Magda Casamitjana i que es tractava d'una aposta forta d'Aragonès.

Tercer sector: La cartera de serveis socials continuarà desfasada

En el tercer sector, l'avançament electoral fa aturar els tràmits de lleis bàsiques com la del Tercer Sector o el sensellarisme, que fa més d'un any que estan al Parlament. Pel que fa a la primera, la que ha de reconèixer la tasca de les entitats socials, és la que estava més encarrilada, fins al punt que es plantejava poder-la aprovar al voltant de l'estiu. En canvi, la de sensellarisme, que pretén fer un marc català per a l'abordatge d'una problemàtica creixent, no tenia garantida la seva tramitació total fins i tot si la legislatura hagués acabat quan tocava, el febrer del 2025. Una altra qüestió que queda paralitzada és la modificació de la renda garantida de ciutadania, que està en fase de debat de les esmenes, i que té l'objectiu de flexibilitzar els criteris per tal que la prestació arribi a més beneficiaris i compatibilitzar-la amb l'Ingrés Mínim Vital. El traspàs d'aquesta prestació estatal a la Generalitat també queda afectada per l'anunci d'eleccions.

Des de la Taula del Tercer Sector —que aplega 35 federacions i 3.000 entitats— i la Confederació, la gran patronal, han lamentat que el fi abrupte de la legislatura té un triple impacte: en les entitats socials, a qui no se'ls actualitzarà les tarifes per servei prestat; en els treballadors, perquè no veuran com se'ls augmenta el sou, i, per descomptat, en els 1,8 milions de persones ateses per la xarxa. En un comunicat conjuntant, les dues grans entitats reiteren el malestar que en els últims anys s'encadenin legislatures “tan inestables i curtes” que fa “impossible” garantir drets i consolidar una eficaç política social contra la lluita de la pobresa. Tampoc hi ha hagut temps de presentar la nova cartera de serveis socials per al 2025-29, que ha quedat totalment desfasada i que havia d'actualitzar la llista de prestacions econòmiques i de serveis que es destinen a persones amb dependència o necessitats específiques.

Igualtat: Sense llei del racisme

Pel que fa a l'àrea de feminisme, l'anunci del president Pere Aragonès frena en sec la tramitació de la llei trans catalana i l'antiracista, encara a debat al Govern, però és segur que, de moment, no passaran al Parlament. La conselleria de Tània Verge tampoc podrà actualitzar les tarifes que paga a les entitats socials que gestionen serveis d'atenció a les dones maltractades. També queda en els llimbs els projectes no licitats previstos dins de xarxa lila en contra de l'assetjament a les dones que havien d'integrar comerços, mercats, transports, espais veïnals, culturals i esportius, entre d'altres.

Acció climàtica: pressupostos prorrogats i la pitjor sequera de la història

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha admès que hi haurà alguns projectes programats per afrontar la sequera que no podran executar-se per la pròrroga dels pressupostos. “En tema de modernització de regadius, hi havia més diners i no podrem fer totes les actuacions previstes: farem les que teníem compromeses fins ara, però no en podrem engegar de noves”, ha dit aquest matí des de Tarragona, on s’ha reunit amb la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, per parlar sobre el pla de recuperació del Delta de l’Ebre.

Així i tot, ha destacat que caldrà redistribuir fons dins de la mateixa conselleria per poder pagar alguns projectes prioritaris amb partides destinades a d’altres que no ho són tant. Com a exemple ha mencionat la regeneració o perforació de pous nous, que “no deixarem de fer”. Els ajuts a l’agricultura també es podran cobrir, ha dit, amb petites modificacions pressupostàries.