Un miler d'alumnes es queden sense plaça de FP, tot i que hi ha 16.000 vacants

BarcelonaUn miler d'alumnes –en concret, 1.227– s'han quedat sense plaça de formació professional, però encara hi ha ni més ni menys que 16.231 places vacants, entre els cicles mitjans i superiors. Les dades demostren diverses coses: les xifres provisionals estan distorsionades perquè hi ha una gran majoria d'alumnes que només fa una petició (un grau, en un institut i en un torn concrets) i perquè molts fan dobles preinscripcions (s'apunten a l'FP i a la universitat o a l'FP i al batxillerat alhora); hi ha un gran nombre d'alumnes que al maig mostra interès a cursar una FP, però acaba desistint pel camí per diferents motius, i, potser la que és més important i posa deures a llarg termini, hi ha molta feina a fer en orientació, per encaminar els alumnes a cicles poc atractius (que queden buits) però amb una gran inserció laboral.

Anem a pams. Al juliol, després de la primera fase d'assignació, el departament d'Educació va explicar que fins a 20.083 alumnes que s'havien preinscrit en un grau de formació professional esperaven una plaça perquè s'havien quedat fora de les opcions que havien demanat. Però de places lliures n'hi havia, i moltes: van quedar 26.652 vacants, que la conselleria confiava omplir reorientant els joves cap a cicles on hi havia places buides. Durant l'estiu van córrer les llistes d'espera: es van adjudicar 4.343 places de grau mitjà i 3.205 de grau superior, i va arribar el setembre amb més de 15.000 persones esperant una plaça. El dia 6, quan faltaven 24 hores per començar el curs, es va obrir la segona fase de preinscripció. I aquí ve la gran sorpresa: dels 15.000 joves que aleshores constava que no tenien plaça i en volien, només 5.012 van seguir reclamant-la, tot i que la majoria van haver de canviar les seves opcions a cicles amb vacants calculant on podien fer sort i trobar lloc. D'aquestes 5.012 persones, 1.227 s'han quedat finalment sense lloc, és a dir, un 25% dels joves que van insistir fins al final per una plaça no n'han tingut: 638 d'ells als cicles mitjans (cinc venien de 4t d'ESO i, com que el Govern s'havia compromès a prioritzar-los, s'ha treballat cas per cas i ja tenen una solució), i 589, als de cicle superior. És una xifra molt semblant a la de l'any passat. Per al responsable de FP de la UGT, Jesús Martín, és massa gent sense plaça. "Tenint en compte que s'han tancat grups amb 33 alumnes, s'han creat grups de tarda i s'han assignat places a persones que volien una altra família professional, això és fomentar directament l'abandonament prematur", assegura.

Si hi havia 15.000 aspirants i només 5.000 han acabat fent la segona ronda de preinscripcions, ¿on són els 10.000 restants? És una pregunta sense resposta, de moment. El departament sí que té calculat que només un terç dels joves sense plaça en un cicle mitjà ha insistit en la segona fase de preinscripció (2.899 dels 8.631 que podien). Això significa que més de 5.700 alumnes han desistit: poden haver repetit 4t d'ESO, poden haver optat finalment per fer batxillerat, poden haver decidit posar-se a treballar o poden haver abandonat els estudis, però el que està clar és que ja no estan interessats a fer una FP de grau mitjà. Pel que fa als estudis de grau superior, la conselleria també ha comprovat que només un de cada tres dels que s'havien quedat sense plaça han tornat a participar en la segona fase (2.113 dels 6.782 que ho podien fer). És a dir, 4.700 alumnes que volien fer un grau superior de FP finalment han volgut anar a la universitat, han repetit 2n de batxillerat, han provat sort al mercat laboral o, simplement, ho han deixat córrer. Ara el departament vol saber què se n'ha fet de tots els que han desistit, tot i que per l'experiència d'anys anteriors se sap que la meitat s'han acabat matriculant en algun grau universitari o en algun centre privat. L'any passat el Consorci d'Educació de Barcelona va fer una enquesta i va concloure que algunes de les raons per desistir són les traves burocràtiques i el confús procés de preinscripció, les quotes, la repetició de curs o la tria final per una altra opció formativa.

"Balanç positiu" segons Educació

Malgrat tot, des del departament d'Educació valoren molt positivament el procés de preinscripció: "El balanç és molt positiu. Si hi ha algú que encara no s'ha matriculat i vol fer-ho, que sàpiga que encara pot", ha assegurat el director general de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial, Àngel L. Miguel. Ho diu perquè després d'assignar en total 72.589 estudiants (41.613 en el grau mitjà i 30.976 en el grau superior), encara hi ha més de 16.000 places lliures, en concret, 7.605 als graus mitjans (per a 638 persones pendents d'assignar) i 8.626 de graus superiors (per a 589 persones sense plaça). N'han quedat tantes perquè hi ha hagut una mica menys de demanda que l'any passat i més oferta, amb la creació de 300 grups nous. El més curiós és que queden vacants fins i tot als cicles més demanats (però potser en ciutats o torns menys atractius) i també als cicles amb més inserció laboral, però que no desperten l'interès dels alumnes. Per exemple, les empreses insisteixen que falten fusters, instal·ladors de plaques solars, instal·ladors d'aire condicionat i calefaccions, però, en canvi, hi ha desenes i desenes de places buides en tots aquests graus.

Tot i el missatge positiu de la conselleria, el cert és que s'obren diversos reptes. "Cal millorar en l'orientació professional", ha admès Miguel, amb l'objectiu de "casar la voluntat dels estudiants amb les ofertes de treball que generen els sectors econòmics", així com "desestigmatitzar algunes professions que no tenen demanda perquè socialment es veuen malament". També hi ha feina a fer per agilitzar i clarificar el procés de preinscripció, que s'ha acabat quan ja fa tres setmanes que ha començat el curs: començar-lo abans, aconseguir que el ministeri canviï les reserves de places (el 60% de llocs dels graus superiors encara estan reservats per a estudiants que provenen del batxillerat, quan la majoria prové dels cicles mitjans) o recordar als alumnes la importància de demanar diverses opcions per si no s'obté la primera. Una mesura que s'està explorant per incorporar-la abans que acabi la legislatura és fer un procés únic de preinscripció per als estudis superiors, perquè els alumnes que acabin batxillerat facin una única llista amb les seves opcions universitàries i de FP juntes i així "no distorsionar" tant els processos de matriculació a les universitats com a la formació professional.