El mètode que ha revolucionat les mates en un institut de Berga

BarcelonaEls pitjors resultats de la història de Catalunya a les proves PISA, però, en canvi, una millora a les proves de competències bàsiques dels darrers tres cursos. Aquestes dues dades mostren fins a quin punt és complex el problema amb les matemàtiques a les escoles i instituts catalans. A les últimes proves de l'OCDE que van disparar totes les alarmes, els alumnes catalans van fer un retrocés de 21 punts, cosa que segons els càlculs de la mateixa organització suposaria que a Catalunya s'ha perdut més d'un any escolar complet respecte al nivell del 2018, quan es van fer les anteriors proves PISA.

La caiguda en picat del nivell matemàtic ha fet que molts docents, i també moltes famílies, tinguin dubtes sobre si la manera d'ensenyar i avaluar les matemàtiques a l'escola és la correcta o, si més no, si és la més eficaç per afrontar les necessitats actuals. En aquest sentit, uns quants docents catalans han alertat que un dels problemes que hi ha a les aules és que s'ensenya a resoldre operacions matemàtiques, però que no s'està aconseguint transmetre com i en quines situacions fer-les servir. De fet, el mateix Andreas Schleicher, director d’Educació de l’OCDE i creador de les proves PISA, també ha fet una advertència en la mateixa direcció i assegura que "els estudiants a Catalunya aprenen massa coses i amb poca profunditat".

Amb aquest escenari, tant l'anterior consellera d'Educació, Anna Simó, com el govern espanyol van prometre que aquest curs s'engegarien programes de millora de matemàtiques amb professors més especialitzats. Més enllà de com es despleguin, ja fa anys que alguns docents catalans s'han posat les piles a l'hora de canviar la manera d'ensenyar matemàtiques per intentar millorar el coneixement dels alumnes. És el cas d'Imma Casas i Sílvia Salvador, professores de matemàtiques de l'Institut Serra de Noet, un centre de només 250 alumnes a Berga que s'ha convertit en un institut de referència entre els docents de matemàtiques pels resultats que han obtingut fent un canvi de metodologia. "Com tothom, vam començar fent les matemàtiques de tota la vida, és a dir, a ensenyar com ens havien ensenyat", recorda Casas. Però amb el temps van veure que no se'n sortien. "Ens costava molt d'entendre per què teníem mals resultats si tots hi dedicàvem tant d'esforç", recorda Salvador. Arran d'aquest panorama, van decidir que calia canviar coses per aconseguir millores. Primer ho van intentar amb el que van anomenar "grup petit", que bàsicament consistia a agafar els alumnes a qui els costava més per oferir-los una atenció més personalitzada. El grup era obert i els alumnes hi entraven i en sortien segons l'evolució que feien. "El problema que vam tenir és que el grup petit amb els anys es va fer més gros i cada vegada hi havia més alumnes", recorden les docents.

Més tard, van arribar a la conclusió que el problema que tenien era que donaven "molta recepta", que explicaven les coses com a veritats absolutes, i que els alumnes "no construïen el seu propi coneixement, sinó que eren elles qui els el transferien". "Vam veure que el model tradicional d'explicar, que ho apuntin a la llibreta i que facin deures a casa, no funcionava, i vam decidir que faríem el nostre propi material", explica Casas. Les dues professores han anat formant-se fins que es van trobar amb el mètode Shanghai, que la Gran Bretanya va adoptar dels xinesos quan va veure els seus bons resultats en matemàtiques.

"Es basa en el fet que en la matemàtica tu has d'entendre el concepte, i el que es fa és esmicolar el procediment d'aprenentatge perquè l'alumne entengui que multiplicar no és simplement aprendre que 4 per 2 és igual a 8, sinó que és dues vegades quatre o quatre vegades dos. A partir d'aquest mètode vam crear el nostre propi material amb tots els nivells necessaris", detallen. A més, van descartar la idea de fer un grup per als que "anaven més coixos" i van plantejar a classe problemes que, segons el nivell de l'alumne, poden ser més bàsics o els poden permetre "anar més enllà". En aquest sentit, totes dues consideren que, encara que el sistema educatiu ara no ho permet, també seria interessant que a 4t d'ESO es pogués dividir els alumnes entre els que necessiten unes matemàtiques més acadèmiques i els que necessiten aprendre unes matemàtiques més competencials.

Ara bé, més enllà del que es fa a classe, Casas i Salvador expliquen que també ha estat clau la motivació que ha proporcionat als alumnes el fet d'apuntar-se a concursos matemàtics. Als alumnes que estan més interessats per les matemàtiques, els ajuden a apuntar-se a tantes proves com vulguin i han vist que el canvi és increïble. "Veiem que això fa que a la llarga tinguem més alumnes que han decidit estudiar matemàtiques, enginyeria de dades o matèries relacionades amb la matemàtica", celebren.

Informe PISA: quins problemes matemàtics saben resoldre els alumnes catalans?

Dossier Set reptes, set escoles

Següent

Una escola d'alta complexitat que triomfa per l'amor a la lectura

Anterior

"Hem de recuperar la confiança i el prestigi del sistema educatiu"

Vés a l’ÍNDEX