La lletra petita de les mesures PISA: més exigència als docents, revisar horaris i més especialistes de llengua i matemàtiques

BarcelonaEl grup d'experts creat arran de la davallada a les proves PISA ha entregat aquest dimecres l'informe de mesures per millorar l'educació a Catalunya. El document proposa més de 150 mesures, entre les quals, tal com va avançar l'ARA, hi ha la petició d'un estudi per determinar si l'equiparació horària entre centres públics i concertats (que fan la sisena hora) pot ser un factor d'equitat. Tot i que el grup ha destacat "18 mesures més urgents", totes força genèriques, l'informe de més d'un centenar de pàgines inclou des d'aspectes bàsics com aconseguir que s'arribi a destinar un 6% del PIB a l'educació fins a replantejar l'accés a la professió docent.

El coordinador del grup, Jesús Vinyes, ha insistit a dir que s'ha intentat apostar per mesures viables i de consens, però ha advertit: "No podem donar receptes màgiques; en educació mai cap acció té uns resultats immediats". Per la seva banda, la consellera d'Educació, Anna Simó, que ha reconegut que encara no ha pogut llegir amb deteniment el document, s'ha compromès a tenir un pressupost i una calendarització de les mesures possibles "en qüestió de setmanes".

Equitat, horaris i calendari

El grup impulsor proposa un pacte per la inclusió i l'equitat que preveu, ja de cara al curs vinent, fer una anàlisi del compliment del decret d'escola inclusiva, garantir que tots els alumnes vulnerables tinguin accés al menjador escolar i revisar el model d'aules d'acollida i incrementar-les. També preveu treballar en xarxa en la prevenció de l'abandonament des de 1r d’ESO i, més a llarg termini, crear un sistema d'incentius (sense especificar si serien econòmics) per a docents d'escoles i instituts d'alta complexitat o incrementar els recursos per avançar cap a una educació a temps complet.

L'informe també insisteix a analitzar horaris i calendaris escolars. En aquest sentit, demanen elaborar un estudi per comparar els resultats dels horaris de l'escola pública i la concertada, així com una anàlisi de l'impacte dels horaris lectius tenint en compte els ritmes circadiaris dels alumnes i el que fan els centres d'altres comunitats autònomes i de països del nostre entorn. Tot plegat per avaluar la possibilitat d'implementar un marc horari únic per a tot el sistema educatiu català. També es planteja estudiar els horaris dels docents de secundària perquè tinguin més temps per coordinar-se, però sense que això impliqui augmentar la seva jornada laboral.

Pel que fa al calendari escolar, el grup d'experts proposa que el curs 2024-2025 es constitueixi una comissió que avaluï el calendari escolar i que, a mitjà termini, es garanteixi que "els equips docents tenen el temps necessari per a les tasques de planificació del curs abans de l'arribada de l'alumnat". A més, per al curs vinent proposen redefinir els tempos d'assignació de places per assegurar que al juliol tots els docents estan assignats al centre on començaran les classes al setembre.

Llengua i matemàtiques

Tant les últimes proves de competències bàsiques com els resultats de les proves PISA van fer encendre les alarmes davant la davallada de coneixements matemàtics i de llengua. Davant d'això, el grup impulsor aconsella crear el perfil d'especialista en competències lingüístiques i en matemàtiques i que el curs que ve s'incorporin a la plantilla de totes les escoles del país. També s'aposta per fixar que en tots els centres es treballi perquè a l'acabar 2n de primària els alumnes tinguin un domini bàsic de la competència lectora.

A mitjà termini proposen que es donin orientacions perquè es treballi l'escriptura manual en paper per consolidar la consciència fonològica i que s'elaborin marcs de referència sobre el procés d’aprenentatge de les matemàtiques i la lectoescriptura (aprendre a llegir i escriure). En aquest punt, el grup d'experts assegura que "cal reconduir la confusió i assessorar els centres sobre les evidències científiques metodològiques al voltant d’una qüestió tan fonamental". A mitjà termini es demana revisar el model d'immersió lingüística.

Per altra banda, com a línia general es proposa que els docents es focalitzin en "l’enfocament competencial dels aprenentatges fonamentals" i s'insisteix que, a mitjà termini, el departament defineixi els aprenentatges bàsics i fonamentals per a cada cicle de les etapes educatives, una acció que Simó ja va anunciar que farien després del desastre de PISA enviant orientacions bàsiques als centres, però que encara no s'ha dut a terme.

Formació docent i substituts

La proposta feta pública avui dedica un munt de pàgines a la situació dels docents. Els experts aposten per actualitzar i millorar la formació inicial dels docents a partir d'avaluacions que es facin dins i fora dels centres i generalitzar un programa de formació i avaluació de les competències professionals dels docents que s’incorporen al sistema educatiu. En aquest sentit, a mitjà termini proposen que es reforci l’exigència en l’accés a la professió i que el curs vinent es revisi l’accés al cos docent i s'estableixin criteris més rigorosos per a l'accés a la borsa de substitucions. A més, demanen que a llarg termini es redefineixi el model d'oposicions per accedir a la funció pública i que es promogui un itinerari perquè els docents de primària puguin adquirir una titulació superior per pal·liar la falta de mestres a secundària. Encara pel que fa a les substitucions, aconsellen millorar el sistema d'assignacions de substituts perquè es facin nomenaments cada dia per a totes les baixes de més de cinc dies (ara es nomenen substitucions tres cops per setmana).

El grup d'experts assegura que també cal determinar un percentatge màxim de renovació de la plantilla per centre –de tal manera que les plantilles de professors haurien de ser més estables–, que cal posar en marxa una campanya "immediata per ressaltar els avantatges i la importància de la professió docent" i que cal promoure la coordinació entre el departament d’Educació i les universitats per millorar la formació inicial dels docents.

Direccions i burocràcia

L'informe que han entregat avui a Simó se centra en una denúncia que fa molt temps que critiquen els directors escolars: l'excés de burocràcia. Per aquest motiu demanen augmentar els càrrecs de direcció i revisar les seves funcions perquè puguin centrar-se en el lideratge pedagògic. També proposen contractar professionals perquè assumeixin les tasques administratives i alliberar els equips directius de les tasques que no són de docència.

Encara pel que fa a la distribució de tasques, s'aconsella revisar les funcions dels serveis educatius per fomentar l'acompanyament als centres educatius, que es promogui una coordinació entre escoles i centres de secundària, que es potenciïn les associacions de famílies d'alumnes (AFA) i que el mateix departament d'Educació millori la comunicació amb els centres educatius.