La meitat de docents que es volen formar en educació inclusiva no poden per falta de places
La síndica de greuges denuncia que el nombre d'alumnes que van a un centre d'educació especial no s'ha reduït
Barcelona"S'ha fet un esforç per augmentar els recursos, però encara detectem llocs on hi ha mancances". Així de clara ha estat aquest dilluns la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació de l'informe L'educació inclusiva a Catalunya, que fa una radiografia de l'evolució del sistema educatiu català des que es va aprovar el decret d'escola inclusiva ara fa vuit anys. En aquest sentit, una de les mancances que ha detectat l'informe és els problemes per rebre formació per aconseguir que l'escola inclusiva sigui una realitat. En aquest cas, igual que passa amb el català, el principal obstacle és la falta de places per formar-se.
Tot i que en els darrers vuit anys ha augmentat un 124% el nombre de docents de suport intensiu d'escolarització inclusiva i un 94% el nombre d'hores contractades de monitors de suport (vetlladors) als centres públics, segons l'estudi el curs 2023-24 –l'últim del qual es tenen dades– fins a 2.051 docents que volien formar-se per millorar la inclusió a les aules no ho van poder fer per falta de places. La situació s'ha agreujat en només un any, perquè el curs anterior van quedar 1.368 docents sense plaça per a aquest tipus de formació a Catalunya.
Aquest forat formatiu es dona tant en les activitats formatives vinculades directament a l'educació inclusiva, per les quals es van rebre 2.055 sol·licituds i només es van adjudicar 858 places per fer els cursos, com en la formació per aprendre a fer un disseny universal per a l'aprenentatge (DUA), per la qual només es van adjudicar 747 places per un total de 1.601 sol·licituds. De fet, el mateix informe alerta que "no hi ha prou coneixement encara entre el professorat a l'hora de garantir un disseny universal per a l'aprenentatge que passa per suprimir les barreres que incideixen en el context de l'aprenentatge de l'alumnat".
8.000 alumnes més en vuit anys
Més enllà de la conseqüència evident a les aules, aquesta mancança també és un dels motius que comporten un altre dels grans problemes que encara té avui l'escola inclusiva a Catalunya: les famílies continuen pensant que els seus fills seran més ben atesos en un centre d'educació especial que no pas en una escola ordinària, perquè no són acompanyades.
La dada que demostra aquesta percepció i que preocupa especialment a la síndica és aclaparadora: des que es va aprovar el decret d'escola inclusiva l'any 2017 el nombre d'alumnes que van a un centre d'educació especial no s'ha reduït, tot i que sí que ho ha fet el nombre d'estudiants a causa de la davallada de la natalitat.
De fet, durant aquests vuit anys s'ha mantingut al voltant dels 6.000 alumnes entre educació infantil i primària i secundària i, en el cas de l'educació postobligatòria, fins i tot ha augmentat un 20%, amb uns 2.000 alumnes.
"La majoria de les famílies consideren que el fill estarà més ben atès en un centre d'educació especial, però la realitat és que, tot i que no ho pugui semblar en un primer moment, tenen millors resultats els infants que s'escolaritzen en centres ordinaris que els que no", ha volgut insistir Giménez-Salinas.
Segons la síndica, la majoria de les queixes que reben –que s'han més que doblat des del 2018 i van arribar a 200 l'any 2023– són precisament perquè les famílies no se senten acompanyades. "Si no se senten acompanyades acaben demanant anar a un centre d'educació especial", ha reiterat. Tot i que l'informe també mostra que el 80% dels alumnes amb necessitats especials estan escolaritzats en centres ordinaris, d'aquests, la meitat no continuen estudiant després de l'etapa postobligatòria.
Un 60% més de deteccions
L'informe presentat aquest dilluns també mostra que el nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials ha crescut gairebé un 60% des que es va aprovar el decret. Tot i aquest increment alarmant, l'informe aclareix que la crescuda es deu, fonamentalment, a una millora de la detecció, sobretot entre l'alumnat amb trastorns de l'espectre autista (TEA), que han augmentat un 111%, amb discapacitat intel·lectual (35,9%) i amb retard en el desenvolupament (33%).
Aquest increment ha anat acompanyat també d'un augment en els recursos que es destinen a l'escola inclusiva i que l'informe de la síndica també reconeix, si bé adverteix que "fins ara no permeten encara garantir la plena inclusió de l'alumnat".
