Massa burocràcia i una allau de millores difícils de pair: parlen els directors d'escola

BarcelonaQuan parlem d'educació demanem responsabilitats al departament que ara lidera la consellera Anna Simó, i quan parlem d'escoles i instituts sempre imaginem professors i mestres que fan classe a les aules. Però entre el departament i els docents hi ha un càrrec que assumeix tasques d'organització, gestió i burocràcia i que també ha de prendre prendre decisions troncals sobre l'estrategia pedagògica a seguir. A pocs dies per començar el curs, parlem amb directors que han assumit lideratges educatius dins i fora del centre per saber com veuen el moment que viu l'escola catalana.

DOMI VIÑAS: "El departament no està sent clar amb les mesures per defensar els directors que lluiten pel català"

Fa set anys que és directora de l'Institut Escola El Til·ler de Barcelona. En els seus 34 anys d'experiència ha fet de cap d'estudis i de coordinadora en diversos centres. El curs 2021-2022 va ser una de les impulsores de la plataforma Clam Educatiu.

"Una directora ha de tenir sobretot l'habilitat d'acompanyar i d'aconseguir que no hi hagi una sensació de fracàs al centre". Així defineix la seva tasca Domi Viñas, directora d'un institut escola del barri barceloní del Bon Pastor. Ella no ha arribat al càrrec de direcció per casualitat: "Ha estat una cursa de relleus, sent coordinadora i cap d'estudis diverses vegades. Soc una apassionada de l'educació i la inquietud per innovar sempre m'ha acompanyat". Explica que en els últims anys la funció de l'institut ha canviat molt: "Abans només havia d'ocupar-se de la missió de l'aprenentatge, ara és un espai on l'alumne pot trobar resposta a les seves dificultats emocionals". Segons Viñas, les qüestions de salut mental s'han complicat molt i ara "activar els protocols de suïcidi o tractar problemes de trastorn mental està a l'ordre del dia". Aquí també hi entren els casos de bullying, que considera que "més que anar a pitjor, han aflorat". Davant d'aquestes situacions, troba a faltar eines: "Estem lluny de tenir tots els recursos personals i materials que fan falta per gestionar-les".

Pel que fa a la defensa del català a l'escola, alerta que cada cop es fa menys ús de la llengua catalana als centres. També critica que amb la imposició del castellà a les aules "el desig individual passa per davant del col·lectiu" i que les direccions es troben "desemparades" perquè el departament "no està sent clar amb les mesures per defensar els directors". Encara pel que fa a la relació amb el departament, la directora apunta: "Ha arribat el moment que els professors puguem estar tranquils". Es refereix al fet que una part de la desmotivació docent ve donada pels "canvis sobrevinguts que s'han implantat darrerament" i per la falta d'interlocució amb els responsables de dictar-los. "Es prenen decisions sense tenir en compte la nostra opinió, i això també va en detriment de la satisfacció", lamenta.

XAVIER LÓPEZ: "Han arribat millores boníssimes, però amb tan poc temps de reflexió han provocat una saturació a les escoles"

Fa vuit anys que és director de l'Escola Octavio Paz de Barcelona. Després de canviar tota l'estratègia pedagògica del centre, ara marxa per liderar el Centre de Recursos Pedagògics de Cornellà - Sant Joan Despí. Ha escrit el llibre Lideratges valents (Columna Edicions)

"Soc una persona de reptes i el fet de liderar i tenir aquesta mirada més panoràmica del centre i del sistema sempre m'ha agradat". Un exemple d'aquesta convicció és que el primer cop que Xavier López va formar part d'un equip directiu va ser assumint el càrrec de cap d'estudis d'un centre de màxima complexitat. Després de cinc anys, va fer el salt per ser director de l'Escola Octavio Paz. "Era una escola tradicional al 100% que esperava un canvi. Jo vaig venir amb unes idees i un bagatge, i l'escola i l'equip en tenien uns altres. A partir d'aquí, durant aquests vuit anys, l'hem anat transformant profundament". El gir va ser radical: ara l'escola treballa sense assignatures i sense cursos. Un canvi que van haver d'explicar molt bé a tothom, i sobretot a les famílies. "Cal defensar que tu ets l'expert i qui té una formació. Igual que no qüestiones un metge quan opera no s'hauria de qüestionar els docents". Aquesta transformació també ha anat alineada amb els nous currículums aprovats recentment. "Són boníssims perquè tenen en compte la part més experimental i competencial, però tinc dubtes sobre si s'han implantat bé", admet el fins ara director. De fet, aquesta és una de les crítiques que López fa de les polítiques dels últims anys: "Ens han arribat moltes millores que són boníssimes, però són tantes i amb tan poc temps de reflexió que han provocat certa saturació a les escoles". També assegura que tots aquests canvis propicien que la funció del director "quedi eclipsada" per la burocràcia: "Arriben unes necessitats a nivell de sistema que tant sí com no, com a centre, les has de fer, i això et resta molt de temps de reflexió pedagògica", lamenta.

Des de l'1 de setembre López ja no és director d'escola, però segueix sent director, ara del Centre de Recursos Pedagògics de Cornellà - Sant Joan Despí. Amb el nou càrrec vol dinamitzar la formació dels centres educatius i dels mestres. "Vull estar sobre el terreny acompanyant i donant un servei als centres perquè detectin les seves necessitats i puguin dissenyar el seu propi pla". Aquesta formació és la que creu que és necessària per tenir bons lideratges en el món educatiu. "Hi ha molts bons líders, però cal professionalitzar la seva funció". Segons la seva experiència, la clau per dirigir una escola és l'equip: "S'ha d'aconseguir que cadascú se senti líder de la seva àrea i fer xarxa per potenciar el sentiment de pertinença del centre", un objectiu que, segons explica, és difícil d'assolir amb els canvis constants en la plantilla, que no depenen de les direccions dels centres.

CARINA PUIGDEVALL: "A la rural tenim problemes que en una escola ordinària farien riure"

Porta 22 anys sent mestra i des de fa sis cursos és la directora de l'escola rural d'Ullastret, un centre amb 32 alumnes. Durant la seva vida laboral ha passat per 14 escoles diferents.

"En general la tasca de directora és de molta responsabilitat, però en una escola rural tot es multiplica. Ens ho hem de fer tot nosaltres. Des de parlar amb les famílies fins a canviar una aixeta", explica Carina Puigdevall. Fa sis anys que és directora de l'escola rural d'Ullastret, on abans va ser secretària. "No feia gaire que hi havia entrat i ja m'ho van proposar. Com que hi ha tan poca gent, no hi ha gaires voltes de full", assegura. Una cosa semblant va passar en el moment de ser directora: "Jo no ho hauria triat. Creia que no tenia fusta de directora, si és que se n'ha de tenir, però era això o canviar d'escola". Insisteix que els problemes d'un centre rural "en una escola ordinària farien riure". Són sobretot derivats de ser molt pocs alumnes. "En l'àmbit social els nens es troben que potser no hi ha ningú de la seva mateixa edat, i això provoca conflictes, com que un nen pot no trobar a ningú a qui li agradi jugar a futbol. En una escola ordinària seria un problemet, però aquí és més complicat".

Puigdevall critica que les ordres que normalment s'envien als centres escolars moltes vegades no contemplen la seva casuística. Un exemple? Els requisits per organitzar sortides. "Cal anar amb dos mestres, però per a nosaltres sent quatre docents és inviable. Per complir la norma hem de demanar a un pare que ens acompanyi, quan per l'entorn privilegiat que tenim segurament no caldria", lamenta. Una de les preocupacions de cara al futur és la baixada de la natalitat. "La situació és delicada perquè les escoles rurals només podem tenir alumnes que estiguin empadronats al poble, i només que faltin dos infants ja ho notem molt. És un peix que es mossega la cua". A l'altre plat de la balança, el fet de ser pocs alumnes permet una educació gairebé individualitzada. "Aquí podem tractar els problemes d'un en un, però per fer-ho necessitem que es faci una formació específica als docents que arriben. Venen perquè els toca, no perquè estiguin familiaritzats amb l'escola rural, i moltes vegades no saben com afrontar una aula amb alumnes de diverses edats".

VERONICA BASSA: "Jo hauria preferit quedar-me a l'aula, però ara entomem el projecte amb molta il·lusió"

Després de més de 20 anys sent professora, aquest curs fa un pas endavant per assumir el càrrec de directora de l'Escola Doctor Arruga de Begur, un centre amb uns 200 alumnes i una sola línia. Abans havia estat cap d'estudis en dues ocasions.

"Vaig constatar que soc una persona d'aula i que el que m'agrada és estar en primera línia de foc". Aquesta és la principal conclusió que va treure la professora Veronica Bassa després de ser cap d'estudis en dues ocasions. Tot i això, aquest curs el comença una mica més allunyada de les aules assumint el càrrec de directora de l'escola de primària on fa més de 15 anys que exerceix. "L'equip directiu acabava el mandat i ningú volia presentar un projecte. Veient que el temps se'ns tirava al damunt vam decidir fer el pas amb dues companyes". Tot i això, Bassa és clara: "Jo hauria preferit quedar-me a l'aula, però tots ens estimem molt l'escola i per això hem assumit el repte".

L'equip directiu recentment estrenat va començar a preparar el curs al mes d'abril. "Ens va arribar un autèntic tsunami de burocràcia desbordant, però hem pogut posar sobre la taula els objectius pedagògics que tenim buscant una visió comuna parlant amb l'AFA, l'ajuntament i la comunitat educativa", explica. A l'espera del que pugui passar durant el curs, Bassa explica que el que més li preocupa del nou repte és "que hi hagi bona harmonia entre la comunitat educativa i saber-ho gestionar". Això i que no les sobrepassin "els aspectes externs a l'escola per poder seguir tenint temps de fer un treball de reflexió i seguir millorant". Entre els objectius que vol assolir, considera prioritari "augmentar el rendiment acadèmic dels alumnes en els aprenentatges instrumentals, millorant molt el nivell de lectura i les habilitats matemàtiques i apostant per metodologies educatives innovadores."

ORIOL BLANCHER: "A la concertada el director és un gestor d'una empresa de serveis"

Fa 18 anys que és director de l'Escola IPSI de l'Eixample de Barcelona. A més, des de fa 12 anys és el president de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC), la patronal d'escoles concertades laiques de Catalunya.

"És una feina empipadora, estàs molt sol", reconeix el director de l'Escola IPSI, Oriol Blancher, que defineix el director d'una concertada com "un gestor d'una empresa de serveis". Explica que el fet que les escoles concertades siguin una empresa requereix que l'equip directiu sàpiga fer coses que en una pública no són necessàries. "Hem de tenir personal que sàpiga fer nòmines, selecció de personals, àrees de qualitat, atenció al client..." Diu que amb aquesta feina extra és necessari tenir direccions pedagògiques potents: "Jo tinc un director d'infantil, un de primària i un de secundària. Ells són la gent que garanteix que el projecte educatiu es tira endavant", reconeix.

La gestió econòmica és una de les principals preocupacions que traslladen altres direccions a Blancher com a president de l'AEC. "Un dels problemes que tenim en aquest país és que no hem sabut encaixar la doble xarxa d'escoles que tenim. La societat es queixa i reclama que desaparegui la concertada, però el sistema no és capaç de donar resposta amb un servei públic educatiu només de titularitats públiques", critica. I insisteix: "A mi m'encantaria que la meva escola fos gratis i que rebés els diners que costa educar un alumne, però no els rebem; per tant, l'única opció són les quotes". A l'altre cantó de la balança, Blancher reconeix que els centres concertats "tenen molta més llibertat a nivell educatiu que l'escola pública". Això permet, per exemple "que si algú vol impulsar un projecte que tingui en compte molt la música com una eina d'aprenentatge, es pot tirar a la piscina sense demanar permís a ningú". Tot i això, adverteix que la situació general fa difícil la tasca de docent: "Un docent té l'obligació de vendre esperança i amb el món hostil que tenim en aquests moments costa molt", lamenta.