El mapa dels districtes de Barcelona on és més probable tenir plaça a l’escola bressol

BarcelonaNi l'increment de places ni la davallada demogràfica estan aconseguint solucionar el problema de la falta de places públiques de llar d'infants a Barcelona. El 43% de les demandes per accedir a una plaça d'escola bressol municipal queden desateses, és a dir, que gairebé la meitat de famílies que volen anar a una llar d'infants pública de la ciutat no ho aconsegueixen, segons l'últim informe de l'Institut Metròpoli. De fet, el document elaborat per encàrrec del mateix Ajuntament de Barcelona reflecteix com la taxa de demanda atesa s'ha reduït: el 2015 es donava resposta al 59% de les sol·licituds, mentre que l'any passat només van tenir plaça el 56,8% de les famílies que n'havien demanat.

La paradoxa és que l'augment de famílies desateses es dona després que en els últims deu anys el nombre d'infants d'entre 0 i 2 anys a la ciutat hagi disminuït significativament (el curs 2021-2022 n'hi havia 34.361, que són 7.590 menys que el curs 2012-2013) i en un període en què s'han obert vuit escoles bressol municipals noves a Barcelona i s'ha incrementat un 10% el nombre de places (se n'ofereixen 822 més que fa una dècada). A més, la dada se sap en un moment en què, per primera vegada a la història, hi ha més infants matriculats a les escoles bressol públiques (58,4%) que a les llars d'infants privades (41,6%).

El motiu, segons l'autor de l'estudi, Andreu Termes, és que "les famílies cada cop es veuen més encoratjades a provar-ho, perquè abans ni tan sols intentaven optar a una plaça per a una escola bressol municipal". L'investigador explica que aquest interès encara no es pot atribuir a la gratuïtat d'infantil 2 que s'aplica des d'aquest mateix curs a les escoles bressol municipals i que, previsiblement, farà que la demanda de places públiques augmenti més els pròxims anys. "El problema és que la taxa de demanda atesa és molt baixa, sobretot als barris de rendes mitjanes", lamenta Termes. Aquests barris són els que formen els districtes de l'Eixample, les Corts i Gràcia, on gairebé 6 de cada 10 famílies que intenten anar a una llar d'infants pública es queden sense plaça. En canvi, als districtes de Sant Martí, Nou Barris i Ciutat Vella el nombre de famílies que no guanyen plaça per l'escola bressol municipal és de menys de 4 cada 10.

Més enllà de la dificultat per aconseguir una plaça a l'escola bressol municipal, l'informe de l'Institut Metròpoli també evidencia una dada preocupant: més de la meitat dels infants d'entre 0 i 2 anys de la ciutat de Barcelona no estan escolaritzats. L'any 2021 la taxa d'escolarització en aquesta etapa educativa era de només el 44,3%. Un percentatge que gairebé s'ha estancat els últims deu anys. El 2015, el 42,2% dels infants estaven escolaritzats i l'any 2019 la taxa va augmentar fins al 45,1%, però amb la pandèmia va tornar a baixar fins al 39,3% el 2020. "És senzill reproduir petites bombolles de classe mitjana en la qual escolaritzar una criatura és molt freqüent, però en determinats districtes, i particularment en famílies migrades, resulta que només 2 de cada 10 infants d'aquesta etapa estan escolaritzats", explica Termes, fent referència a la situació de districtes com Ciutat Vella, on la taxa d'escolarització és de poc més del 24%, i d'Horta-Guinardó i Nou Barris, on no s'arriba al 40% d'infants entre 0 i 2 anys escolaritzats.

Es redueix la segregació escolar

L'estudi de l'Institut Metròpoli també mostra una dada molt positiva: des del 2018 (any en què es va signar el pacte contra la segregació escolar a Catalunya) la segregació escolar a la ciutat de Barcelona ha disminuït un 26% entre els alumnes de 1r d'ESO. Una reducció que també s'ha notat a l'etapa d'educació infantil, amb una davallada del 23%, i a primària, amb el 15,9% menys de segregació a les escoles barcelonines. Termes atribueix una gran part d'aquesta evolució favorable al Pla de Xoc que es va engegar a Barcelona l'any 2021 i que, entre altres coses, ha permès identificar més alumnes en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i millorar la distribució equilibrada d’aquest perfil d’alumnat.

Tot i la millora, l'informe també alerta que la situació demogràfica de Barcelona no ajuda a disminuir la segregació escolar. En aquest sentit, els principals problemes detectats són que continua havent-hi una distribució molt desigual de població amb vulnerabilitat socioeconòmica o estrangera entre diferents zones de la ciutat i que la davallada demogràfica- tant l'actual com la que es preveu els anys vinents- farà que hi hagi una sobreoferta educativa, cosa que facilita l’augment de la segregació escolar.