Hi haurà canvis en ciències al batxillerat: "És impossible que tinguin la base per fer física a segon"

BarcelonaEl terrabastall dels canvis en el batxillerat anunciats aquest dilluns per tal de complir amb un requeriment d'obligat compliment del ministeri d'Educació no només pot afectar les assignatures de literatura catalana i castellana –un extrem que, segons la Generalitat, finalment no s'hauria d'acabar complint–, sinó que també afectarà el currículum de la branca científica del batxillerat a Catalunya.

De fet, així com en el cas de les literatures aquest dimarts Educació va fer un pas enrere assegurant que eren una línia vermella i que no passarien a ser matèries optatives tal com s'havia plantejat en un primer moment, pel que fa als canvis previstos pel batxillerat científic la consellera Esther Niubó va confirmar la intenció de tirar-los endavant – tot i insistir que el document de treball fet públic encara és provisional– i va assegurar que estan "treballant per arribar a una proposta consensuada que tingui el mínim impacte al nostre sistema educatiu i preservi les hores de totes les matèries".

Aquests canvis en l'àmbit científic del batxillerat consisteixen en fer que, de cara el curs que ve, s'unifiquin quatre matèries de la modalitat de ciències i tecnologia en dues: les assignatures de biologia i geologia i ciències ambientals passaran a ser una, i física i química una altra. A segon curs, però, es mantindran separades per a la preparació de la selectivitat.

A l'hora de la veritat, aquesta modificació del currículum comportarà que els estudiants que triïn la branca científica vegin reduït el nombre d'hores que faran de cadascuna d'aquestes assignatures a primer de batxillerat: passaran de fer tres hores setmanals de física, de química, de biologia i de geologia i ciències ambientals a fer-ne tres de física i química i tres més de biologia, geologia i ciències ambientals. Dit d'una altra manera, les quatre assignatures científiques, a les quals avui es dedica un total de dotze hores setmanals, passaran a ocupar només sis hores a la setmana si es compleix la fusió que es planteja per complir amb el que marca el ministeri d'Educació.

Tot i que des de la Generalitat s'ha assegurat que aquesta redistribució "no suposarà cap pèrdua d’hores lectives, perquè s'han dissenyat uns itineraris per combinar matèries de modalitat i optatives", centenars de docents de ciències dels instituts de Catalunya s'han mostrat "profundament indignats" per uns canvis que asseguren que "no tenen cap mena de sentit".

"L’alumnat de 1r de batxillerat a Catalunya passarà de cursar vuit hores setmanals de física i química (per separat) a cursar-ne només tres (en una matèria integrada) en qüestió de poc més de dos cursos de diferència", lamenten en un manifest que ha fet públic aquest dimarts el Col·lectiu de Ciències en Perill, format per docents de secundària i professors d'universitat que insten el departament d'Educació a fer un pas enrere pel que fa a les modificacions del batxillerat científic.

"Els successius canvis legislatius han convergit en una pèrdua molt significativa del pes curricular de les matèries de l’àmbit científic [...]. En un context social com l’actual, en el qual proliferen les tesis pseudocientífiques i negacionistes i encadenem resultats decebedors en les avaluacions internacionals sobre competència científica, és imprescindible dotar de coherència i de sentit el currículum educatiu per garantir una formació científica sòlida que prepari futurs professionals i ciutadans crítics i competents", insisteixen en el manifest.

Més optatives

Des d'Educació es defensa que, més enllà de les noves matèries fusionades, mitjançant les assignatures optatives els instituts podran planificar "itineraris que permetin l’estudi més exhaustiu de les matèries". En aquest sentit, posen com a exemple possibles optatives de biomedicina, reptes científics actuals o bé "altres matèries de creació pròpia del centre".

Tot i això, a alguns docents consultats per l'ARA els preocupa que la pèrdua d'hores d'aquestes assignatures bàsiques a primer de batxillerat provoqui que a segon, un cop es tornin a fer per separat les matèries de física, química, biologia, geologia i ciències ambientals, els alumnes no tinguin prou coneixements per avançar i fer tot el temari de què després seran avaluats a la selectivitat.

"Hi ha gent que pot estar d'acord amb la idea de potenciar l'optativitat, però ens trobem amb el problema que al final els alumnes que volen accedir a la universitat han de tenir uns coneixements mínims. Si a primer de batxillerat es redueixen les hores obligatòries de la modalitat, és impossible que després tinguin la base per fer física a segon", alerta Marc Martínez, docent de física de batxillerat d'un institut del Baix Llobregat.

En el mateix sentit, el doctor en ciències geològiques i professor de ciències de la terra i membre del sindicat Professors de Secundària, David Rabadà insisteix que "l'excés d'optatives farà que els alumnes no aprenguin res en profunditat". "Amb aquesta nova modificació ens trobarem coses rares com que un alumne faci física a segon de batxillerat, però a primer hagi fet optatives que no hi tenen res a veure", lamenta Martínez.

Tots dos professors adverteixen que aquests canvis, sumats al fet que anteriorment ja s'havien reduït hores lectives de ciències a l'ESO, poden suposar "un autèntic desastre": "Hi ha alumnes que acaben la secundària sense tenir ni idea de què és la geologia. No saben com es forma un volcà o què és la DANA i amb aquesta nova organització això tampoc se soluciona al batxillerat", critica Rabadà.