La majoria d'instituts públics continuen sense menjador: "Que dinin sols a casa pot causar problemes de salut"

BarcelonaFa poques setmanes la coordinadora dels programes d'alimentació saludable i sostenible de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Gemma Salvador, apuntava que un dels principals reptes per millorar l'alimentació escolar era recuperar el menjador als instituts. Un repte que per a moltes famílies, metges i educadors fa anys que s'ha convertit en una reivindicació.

L'any 2017 al 80% dels instituts públics els adolescents no tenien opció de quedar-se a dinar al centre. El servei de menjador que anteriorment sí que havien tingut molts centres es va anar perdent des que el 2012 es va obrir la porta a la possibilitat que els centres de secundària fessin jornada intensiva (com que no feien classe a la tarda, podia semblar que no els calia quedar-se a dinar). Amb el pas dels anys es va començar a veure que aquest servei era essencial per garantir la bona alimentació dels adolescents, i el Parlament de Catalunya va aprovar que el curs 2017-2018 tots els instituts públics –ja que la majoria de concertats sí que en tenien– recuperessin el servei de menjador. Ara bé, des de llavors no sembla que s'hagi avançat gaire. Les úniques dades que el departament d'Educació ha traslladat a l'ARA són d'una enquesta feta a l'inici de legislatura (el 2021). Segons l'anàlisi, en aquell moment a Catalunya el 21% dels centres de secundària tenien menjador i el 18%, cantina on comprar alguna cosa de menjar. El curs passat una enquesta feta per les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac) mostrava que, dos anys després, les dades continuen gairebé igual: només el 21,2% dels instituts públics tenen servei de menjador.

"Hi ha molt poca informació sobre quants centres públics tenen menjador, però és evident que si la concertada pot tenir-ne la xarxa pública també ha de poder", defensa la investigadora en polítiques públiques de temps i educació de la Fundació Bofill, Elena Sintes. La investigadora alerta que el fet que els centres de secundària no tinguin menjador impacta directament en els alumnes més vulnerables perquè d'un curs per l'altre perden el dret a tenir una beca menjador. "Si a 6è la necessiten, no té sentit que al cap de tres mesos, quan comencen l'institut, ja no la tinguin", insisteix.

Ara bé, tal com explica Sintes, però també la coordinadora del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (Codinucat), Inés Navarro, la falta de menjador pot tenir un impacte directe en la salut dels adolescents. "Un àpat clau com és el del migdia està superdescontrolat en una etapa de creixement que és determinant", adverteix Navarro. La nutricionista explica que un alt percentatge dels adolescents que dinen sols a casa no cobreixen les necessitats nutricionals que necessiten. "Moltes vegades mengen aliments ultraprocessats i, en el cas que els pares els deixin alguna cosa feta, és difícil saber si s'ho mengen", descriu Navarro, que insisteix que aquesta és una etapa especialment vulnerable pel que fa als trastorns alimentaris. "El menjar és un acte social, però si estàs sol i t'avorreixes menges més del compte o al contrari, et deixes coses al plat. Aquestes dinàmiques passen desapercebudes i poden comportar problemes de salut com obesitat o un trastorn alimentari", insisteix la coordinadora del Codinucat.

Més enllà de si els adolescents dinen sols o no, la investigadora de la Bofill alerta que el problema amb l'alimentació també va relacionat amb l'hora en què mengen pel tipus de jornada escolar que fan. "La jornada intensiva aboca els adolescents a dinar a la tarda. Per tant, la clau no és només recuperar l'espai del menjador, sinó ressituar-lo entre les 12 h i les 14 h", defensa Sintes. Una idea que també comparteix la nutricionista: "Amb aquest horari els adolescents marxen de casa sense esmorzar, dinen tard i se salten el berenar. Així, encara que el sopar es controli i es faci en família, és molt difícil complementar les mancances de tants àpats".

Davant aquesta situació, fonts del departament d'Educació insisteixen que el Govern ja ha encarregat un estudi sobre l'impacte de l'horari escolar. Tot i això, asseguren que "es tracta d'una qüestió íntimament lligada a la disponibilitat d'infraestructures de menjador als centres educatius catalans, que va disminuir notablement en legislatures anteriors".

L'oasi barceloní

A diferència del que passa a la majoria del país, a Barcelona tots els instituts públics ofereixen als adolescents l'opció de dinar al centre (no tots ho fan els cinc dies de la setmana). Des del 2016 el Consorci d'Educació va fer una aposta clara per recuperar aquest servei, que anava de bracet amb la idea de potenciar que els adolescents també es quedin unes hores de la tarda al centre, sigui fent classe o activitats de lleure.

No ha estat fins aquest curs que han aconseguit que tots i cadascun dels instituts ofereixin aquest servei, ja que el procés no era senzill i calia tenir en compte les característiques de cada centre. "Per als instituts no és fàcil, perquè el menjador és una cosa més a gestionar i un altre contracte a fer, però vam decidir que no es donaria l'opció de no tenir-ne i que se'ls acompanyaria per aconseguir-ho", explica la directora d'educació i territori del Consorci, Eulàlia Esclapés. Recorda que van començar amb una vintena de centres de més complexitat, ja que l'alumnat era més vulnerable, i fins ara s'han anat trobant tres solucions diferents perquè els adolescents dinin a l'institut. Una ha estat recuperar el menjador tradicional, que en molts casos s'havia reconvertit en una aula; la segona ha estat combinar la cantina amb un servei de càtering per dinar, i la tercera, que és la menys estesa, ha estat fer que els adolescents d'alguns instituts dinin al menjador d'una escola pròxima. Amb aquest procés de reobertura del servei de menjador a la ciutat, en els últims cinc anys el nombre de beques menjador adjudicades ha augmentat un 59% i avui gairebé 10.000 adolescents barcelonins en reben una.