Les llars d'infants privades denuncien que el Govern "discrimina" el 40% dels nens de P2

BarcelonaA cada intervenció pública, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, reivindica que el curs que ve els infants de P2 que van a llars d'infants públiques no hauran de pagar res. "És un canvi de paradigma per a la ciutadania i per al sistema educatiu", va arribar a afirmar divendres des de les Terres de l'Ebre. La gratuïtat d'aquest curs d'educació infantil és un dels anuncis estrella per als pressupostos del 2022. Però no tothom ho veu igual: les llars d'infants privades, que escolaritzen el 40% dels infants de 0 a 3 anys, estan excloses d'aquesta mesura i denuncien que la Generalitat els discrimina a ells i a les famílies a qui donen servei.

Ara bé, no se sap del cert quantes d'aquestes famílies buscaven realment una plaça privada o s'han vist empeses a triar aquesta alternativa perquè no han trobat lloc a la pública. Tot i que molts informes destaquen que és clau per a l'èxit educatiu dels alumnes, Catalunya arrossega un dèficit històric en places públiques i l'escolarització dels infants de 0 a 3 anys tampoc ha crescut en els últims anys: segueix estancada sobre els 80.000 nens i nenes, un 40% del total i molt per sota de Madrid o el País Basc, on superen el 50%, i a més amb molta desigualtat en l'accés, perquè la presència de nens d'origen estranger hi és tres vegades menys que la del conjunt d'infants. A més, segons Save the Children, les famílies catalanes són les que més paguen, a la Unió Europea, per l'educació infantil dels seus fills: mentre que la mitjana europea de despesa que recau en les famílies és d'un 25%, a Catalunya el percentatge puja fins a un 40%.

Enmig d'aquest context, i com ja van fer durant la crisi del covid-19, les llars d'infants privades avisen que sense ajudes podrien desaparèixer del sistema. "Ens preocupa que només s'ajudi unes famílies, i a les altres no", lamenta Gerard Serra, responsable de la llar d’infants Picarol, de Sant Boi de Llobregat, creada fa 44 anys pels seus pares. Des del 2003 se'n fan càrrec ell i la seva dona: han superat la crisi econòmica del 2008 i la pandèmia, han invertit més d'un milió d'euros i han ampliat la plantilla. Ara hi ha 19 treballadores, "una petita família, diu Serra, però temen que la decisió del Govern empenyi moltes famílies a buscar com sigui una plaça pública i que ells es quedin sense nens. I, en conseqüència, hagin de fer fora gent: "Si fan gratis el P2 a les públiques i a nosaltres no ens donen cap subvenció haurem de tancar", avisa.

6.000 llocs de feina en risc

L'Associació Catalana de Llars d’Infants admet que les previsions de matrícules no són bones i alerten que "si no poden sobreviure" uns 6.000 llocs de treball estan en risc, la majoria ocupats per dones. "El Govern diu que fer gratis el P2 és una mesura molt feminista, però si totes aquestes dones perden la seva feina, on aniran a parar?", afegeix Serra. El que volen les escoles privades és que l'ajut vagi directament a les famílies, no als centres, perquè siguin els pares i mares els qui triïn on volen dur el seu infant. "Estem d'acord amb la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, però amb igualtat per a totes les famílies", apunta Mireia Català, portaveu de l'Associació. I avisa que s'està estenent una certa por entre les bressol privades per la possibilitat que el P2 s'incorpori en algunes escoles.

"Si no tenim matrícules de P2, tindrem un problema", assegura a l'ARA Emma de Miguel, directora de la llar d'infants Colorins de Sabadell. Ara no tenen el centre ple i, tot i que no pateixen per tancar de manera imminent, denuncien que la situació és molt fràgil: "Si no tenim matriculacions, haurem d'acomiadar gent". Les llars d'infants privades asseguren que fa mesos que demanen una trobada amb el conseller d'Educació, però els ha anul·lat la cita dues vegades. "Ens estan menystenint", lamenten. De moment, el sector privat del primer cicle d'educació infantil s'està organitzant per publicar un manifest de rebuig als plans de la conselleria.