Literatures en retrocés al batxillerat: què passa a Europa?

Barcelona"Fa temps que vivim en un camí cap al descrèdit de les humanitats. Amb els avisos constants que tenim que els alumnes no poden llegir un text complex o no entenen els anunciats dels problemes, ¿com és possible que algú pensi en treure les lectures obligatòries o reduir la literatura en el currículum?", lamenta la professora de literatura de la Universitat de Barcelona (UB) Elena Losada. El fet que aquesta setmana s'hagi posat sobre la taula (i després retirat) l'opció que les assignatures de literatura catalana i castellana passin a ser optatives al batxillerat humanístic ha fet saltar de nou les alarmes davant d'un problema evident a Catalunya: les humanitats perden pes a escala educativa i, també, social.

Alguns dels exemples d'aquest retrocés els trobem en l'eliminació de les lectures obligatòries al batxillerat (ja no s'establiran obres cabdals de la literatura catalana que tots els alumnes han de llegir, sinó que hi haurà una llarga llista en què es podrà triar quatre lectures). Per tant, a la selectivitat tampoc es faran preguntes concretes sobre títols d'autors com Josep Pla o Mercè Rodoreda. A més, els alumnes de batxillerat que no trien la branca humanística l'única literatura que fan és la que poden aprendre en les dues hores (antigament eren tres) de llengua i literatura catalanes i de llengua i literatura castellanes que es fan com a matèria comuna, però que deixen molt poc espai per endinsar-se en les obres i autors que formen la història literària del país.

Les conseqüències d'aquesta pèrdua de pes s'han fet notar també en les últimes proves d'accés a la universitat (PAU): només 1.412 estudiants d'un total de 41.736 es van examinar de literatura catalana, és a dir un 3,3% dels alumnes que s'hi van presentar. "Estic convençuda que si jo avui posés un examen de literatura com els que posava als anys 80, directament suspendria tothom, però el problema és una taca d'oli que s'estén molt més enllà de la pura lectura: són una sèrie de coneixements de cultura general que l'acompanyen", insisteix Losada.

En aquest sentit, el professor d'humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Jordi Mir adverteix que "el declivi de la literatura o les humanitats no està tant en la pèrdua d'hores com en el que fem amb les hores que tenim". Mir apunta com, a diferència del que passa en altres països, a Catalunya no s'ha entès (o no prou) que el coneixement literari no és "una formació complementària o un entreteniment desvinculat del coneixement", i insisteix a dir que "quan parlem de com aprenem a entendre el món i com aprenem a analitzar les coses que ens passen, la literatura és una peça clau".

Com a exemple en què emmirallar-se el professor menciona França, on tenen molt clar que la literatura "més enllà d'entreteniment, oci i diversió, és vista també com una forma de coneixement" i, per tant, és un "aprenentatge indispensable, tant si acabes fent lletres com números".

A França, la literatura francesa ocupa un lloc privilegiat durant totes les etapes educatives, però especialment al lycée, que són els tres últims cursos de secundària (15-18 anys). Es podria dir que, juntament amb la llengua francesa, és la matèria més important i forma part de les assignatures troncals, que han de cursar tant els alumnes de batxillerat que trien la via general com els que trien la tecnològica. "La literatura constitueix el cor de l'ensenyament francès a l'institut", afirma el programa d'Educació Nacional. 

Per a la República Francesa, la literatura no és només coneixement sinó que "juga un rol determinant en la formació de l'esperit". L'ensenyament de la literatura, doncs, serveix també per formar els ciutadans i des d'aquesta perspectiva és l'assignatura més valuosa de la secundària. Per això, els successius canvis introduïts al batxillerat no han modificat el pes de la literatura al programa educatiu ni se n'ha qüestionat la importància.

La literatura s'engloba a l'assignatura de francès i mentre que en els primers cursos de secundària el temari és meitat llengua i meitat literatura, al curs equivalent a primer de batxillerat és 100% de literatura. Els alumnes fan l'assignatura quatre hores a la setmana i veuen tant poesia com prosa i teatre. Com que després formarà part dels exàmens troncals de la selectivitat (el BAC), el temari i les lectures són les mateixes en tots els instituts francesos. Entre les obres obligatòries hi ha La pell de xagrí, de Balzac, i El malalt imaginari, de Molière.

En canvi, al curs equivalent a segon de batxillerat (anomenat terminale), la filosofia pren el relleu a la literatura. És l'únic curs de secundària on no hi ha llengua i literatura. De fet, els alumnes passen la prova de francès de la selectivitat l'any anterior. 

A Itàlia, l'assignatura de llengua i literatura és una matèria transversal que es comença a estudiar durant l'escola mitjana, que equivaldria a la secundària a Catalunya, i continua durant els cinc anys de l'escola superior, que s'allarga dels 14 als 19 anys. En aquesta última etapa, els estudiants poden triar entre diferents opcions: institut tècnic professional, instrucció i formació professional o liceu. Aquesta última, alhora, es divideix en diferents itineraris: clàssic, científic, artístic, etc.

Tot i les diferents opcions, tots els batxillerats comparteixen l'estudi de la literatura italiana 4 hores a la setmana i també el mateix programa. Entre altres coses, perquè per obtenir el títol final, tots els estudiants, independentment de l'itinerari escollit, han de superar la maturità, un examen que equival a la selectivitat i que és el mateix per a tots els estudiants.

La Divina Comèdia, de Dante Alighieri, o Els nuvis (I promessi sposi), d'Alessandro Manzoni, dos autors clau de la literatura italiana, són algunes de les obres que formen part del programa d'estudi de l'escola italiana, però en els últims anys la comunitat docent ha denunciat que s'està prioritzant l'anàlisi dels textos amb l'objectiu de superar l'examen final, en lloc d'incentivar l'educació literària a través de la lectura completa i la interpretació de les obres més significatives de la literatura italiana.

A l'educació secundària (GCSC, entre els 14 i els 16 anys), l'obligatòria al Regne Unit, l'estudi de la literatura anglesa és preceptiu. Després, ja no. El sistema britànic de batxillerat no para especial atenció a la literatura. Des del 16 anys, quan acaba la secundària, un estudiant pot llicenciar-se en una carrera, sobretot tècnica, sense tornar a sentir a parlar mai més –ni llegir-los, esclar– de Shakespeare o Dickens. Dels 16 als 18 anys, quan es fan els A-levels (batxillerat), l'estudi de la literatura anglesa és opcional, i només seria obligatòria si s'estudia l'International Baccalaureate. De fet, totes les assignatures són opcionals als A-levels. Els aspirants a universitaris només hauran de cursar english literature si aspiren a una carrera específica en aquest camp.

Per a les llicenciatures d'humanitats, però, en general la literatura anglesa és molt apreciada, per exemple si es fa història, filosofia o dret. Però no hi ha cap examen específic de literatura, excepte per als estudiants que sol·liciten estudis d'anglès o titulacions molt afins. Algunes universitats requereixen exàmens d'accés addicionals o treballs escrits, com ara la prova d'admissió a literatura anglesa (ELAT) per a Oxford o Cambridge. El que és evident és que un metge o un enginyer o un financer de la City pot arribar a la cúspide de la seva especialitat sense haver llegit mai Robinson Crusoe.

Tot i l'èxit de Harry Potter durant les últimes dues dècades, les dades acadèmiques indiquen el declivi progressiu dels estudis de literatura i humanitats al Regne Unit. El 2013 83.000 alumnes d'A-levels van escollir literatura anglesa com una de les tres matèries a cursar. El 2023, només 54.000. Una davallada que també es reflecteix a la universitat. D'acord amb dades del think tank Higher Education Policy Institute, l'únic dedicat a l'anàlisi dels estudis superiors, la caiguda de la demanda d'alumnes d'humanitats a les universitats els últims anys ha sigut de l'ordre de 40.000 persones. 

Malgrat el miracle educatiu portuguès, que en l'últim quart de segle ha aconseguit sortir de les últimes posicions de l'informe PISA gràcies a un gran pacte entre partits per no tocar el sistema d'ensenyament, a l'altra banda de la Península no estan tan lluny de nosaltres respecte al pes de la literatura en el currículum abans d'entrar a la universitat. Per començar, només l'estudien els alumnes de la modalitat d'humanitats. I estem parlant de la literatura portuguesa, rarament –només en alguns instituts– hi ha la possibilitat d'estudiar literatura estrangera. Ara bé, en el que és la llengua portuguesa, hi ha un gran pes de l'estudi d'obres d'autors que sovint s'enfanga en un altre debat polític sobre quins han de ser i la importància de fer-ne certa revisió; sobretot tenint en compte la visió sobre el passat imperial i colonial i el tràfic d'esclaus.

Si ens centrem en l'examen de llengua portuguesa, cal tenir en compte que des de la pandèmia fins a l'últim examen de selectivitat, no era obligatori fer-lo per accedir a la universitat. Aquest curs, després de la crítica de la comunitat educativa, s'ha tornat a fer obligatori, però baixant el percentatge de pes d'aquest examen sobre el còmput total d'accés a l'ensenyament superior. Pel que fa a la literatura portuguesa i tenint en compte que el que seria l'equivalent al nostre batxillerat a Portugal són tres cursos, en els estudis d'humanitats no és obligatòria cada any. Ara bé, es pot escollir de modalitat els dos primers anys al costat de geografia, llatí, llengua estrangera o matemàtica aplicada a les ciències socials. L'últim any també es pot escollir, però entren també en el ventall psicologia i sociologia.

La literatura és obligatòria al batxillerat alemany (Oberstufe), però no a l'examen final que es fa abans d'accedir a la universitat. Els alumnes tenen una mica de marge d'elecció i poden triar si llengua i literatura la fan a un “nivell avançat” o “nivell bàsic”. És a dir, si la cursen com a assignatura troncal i la fan sis hores a la setmana, o com a assignatura secundària i la fan només quatre hores setmanals.

En tot cas, cal recordar que cada estat federal alemany té marge competencial per escollir quin és el currículum acadèmic que han de seguir els seus alumnes i, per tant, hi ha diferències regionals arreu d'Alemanya pel que fa a sistemes educatius.

D'altra banda, Nina Samberg, professora en un institut públic de l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, explica a l'ARA que hi ha lectures obligatòries a batxillerat i assegura que no solen variar gaire quins llibres es fan llegir. “N'hi ha que no han canviat des que vaig estudiar jo el batxillerat, fa uns trenta anys”, assegura. Ara bé, explica que els seus companys professors de literatura es queixen que “la capacitat i el rendiment dels alumnes han baixat en els últims anys”. “Ja no llegeixen gairebé gens i passen el temps al telèfon i jugant als videojocs”, diu la professora.