Lectures obligatòries a batxillerat: caldrà llegir quatre obres del "patrimoni literari" cada curs

BarcelonaNou capítol (i aparentment últim) en la polèmica amb les lectures obligatòries al batxillerat i a la selectivitat. Aquest matí el departament d'Educació ha fet arribar a tots els instituts de Catalunya les orientacions per treballar la lectura a les matèries comunes de català i castellà al batxillerat, després que s'anunciés que a partir de l'any que ve desapareixeran les lectures obligatòries de la selectivitat.

Segons les noves directrius, cada centre haurà de seleccionar un mínim de "dues obres rellevants del patrimoni literari per a cada curs de batxillerat i per a cada assignatura" d'una llarga llista de més de 100 lectures i autors que Educació ha fet arribar als centres de secundària. O sigui, dues per català i dues per castellà. Els alumnes les hauran de llegir senceres. A més, els instituts, addicionalment, podran triar altres obres, sempre que pertanyin al patrimoni literari (entès com aquelles obres i autors del passat que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors).

Com a mínim els alumnes de batxillerat llegiran quatre obres senceres cada curs. Segons un comunicat del departament, "amb això es treballarà la lectura guiada i compartida a l’aula i es manté el volum de lectures existent fins ara", la qual cosa deixa enrere la idea inicial que no hi hauria lectures obligatòries al batxillerat. Pel que fa a les temàtiques, seguint el currículum de batxillerat, a primer es llegiran i analitzaran obres des de l’Edat Mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, i a segon, des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XX.

A més, els docents poden tenir en compte el patrimoni del territori més proper (per exemple, autors pirinencs o de les Terres de l’Ebre) o traçar vincles amb el nom del centre, si és el d’un autor, per escollir fragments d'altres obres a treballar a l'aula. Això sí: es recomana que la selecció d’obres completes i de fragments tingui en compte la diversitat de gèneres literaris, de temes i la presència d’autores.

Rodoreda, Maragall o Valle-Inclán

Segons les orientacions governamentals, les dues obres que tots els alumnes hauran de llegir cada curs per cada assignatura "hauran d’anar acompanyades d’un conjunt de textos que ajudin a entendre tant la contextualització històrica i cultural com el lloc en la tradició literària, la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals". 

Entre les lectures recomanades en llengua catalana hi ha una quinzena de poetes, com Ausiàs March, Joan Maragall i Maria-Mercè Marçal, i obres com Mirall trencat i La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda o Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, entre molts d'altres. En el cas de la literatura castellana hi ha poetes com Góngora, Quevedo i Rosalía de Castro i obres com El Lazarillo de Tormes i Tormento de Benito Pérez Galdós o l'obra de teatre Luces de Bohemia de Valle-Inclán.

D'altra banda, Educació també ha elaborat una selecció orientativa de temes, tòpics, recursos i gèneres literaris. Els centres poden ampliar aquest recull en funció de les necessitats de l’alumnat i de la seva programació. Per exemple, se suggereixen itineraris literaris sobre temes com la dona, l’amor, la natura o la ciutat com a espai, la figura de l'heroi i tòpics com el beatus ille, el carpe diem o el memento mori. 

Preguntes memorístiques

Fins ara a cada promoció de batxillerat se li assignaven quatre lectures de català obligatòries concretes per a català i quatre més per a castellà que havien de llegir entre els dos cursos de batxillerat. Ara, després de molts dubtes i de queixes docents, amb el canvi els alumnes també llegiran quatre obres literàries de català i castellà, però no tots els alumnes del sistema llegiran els mateixos textos, sinó que les lectures dependran de la selecció que faci el seu centre.

Amb aquest nou pas que fonts d'Educació asseguren que "feia anys que s'estava treballant amb el sector", el sistema educatiu català deixarà enrere les antigues proves memorístiques en què es feien preguntes concretes per assegurar-se que els alumnes s'havien llegit les lectures obligatòries i obrirà la porta a treballar i promoure la lectura des d'una visió "més competencial" que permeti relacionar diverses lectures amb diversos tòpics i temes literaris.

De fet, les mateixes orientacions enviades als centres deixen clar no només que s'han de llegir obligatòriament quatre obres, sinó que també cal avaluar-les. Per fer-ho, el mateix document estableix quins són els sabers literaris a tenir en compte, i apunta que "cal establir vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de gèneres, temes, tòpics, estructures i llenguatges i reflexionar al voltant dels elements de continuïtat i ruptura". A més, les mateixes fonts d'Educació expliquen que el departament està ultimant un altre document amb exemples d'activitats d'avaluació que farà arribar als centres pròximament i que servirà de guia perquè es pugui aplicar aquest nou funcionament, que descriuen com "una oportunitat per redefinir el model i el paper i la funció que ha de tenir la literatura catalana en la formació dels joves amb un ventall molt més ampli d'obres".