L'única escola que no obrirà al setembre: “No podem viure sota un pont per mantenir-la”

Barcelona"Tanquem tota l'escola, des de P1 fins a 6è". Aquesta frase la sentiran aquest curs les famílies de només un centre educatiu a Catalunya, l'Escola Nostra Senyora del Carme de Barcelona, un centre centenari que avui té 186 alumnes. Tot i ser una situació singular, la davallada de la natalitat fa témer que aquest tipus d'anuncis no seran tan poc habituals en els anys vinents arreu del país. El curs passat, només 8 de cada 10 places d'Infantil 3 de les que s'oferien inicialment es van omplir, segons dades del Síndic de Greuges. El percentatge de sol·licituds en relació amb aquesta oferta ha anat baixant: del 89% que es van cobrir el 2018/2019 a un 82%, tres cursos més tard.

Tot i que la reducció de ràtios ha fet que la sobreoferta disminueixi, la previsió que el curs vinent hi hagi 2.000 infants menys a infantil i 3.000 menys a l'ESO i 43 grups menys a tot el sistema escolar augura que més d'hora que tard hi haurà centres que hauran de tancar. En el cas de les escoles concertades, la combinació entre la disminució de naixements i la millora de l'oferta pública està fent que aquests tancaments ja siguin una realitat.

"És inviable. Hi ha moltes escoles públiques de nova construcció que són absolutament increïbles. Nosaltres no hi podem lluitar", explica Montserrat Pinyol. Ella és la directora de l'Escola Nostra Senyora del Carme de Barcelona, i també qui ha hagut de prendre la decisió de tancar un centre que va obrir la seva àvia l'any 1927 i que va dirigir la seva mare fins que als anys 90 Pinyol li va agafar el relleu. L'encara directora explica com van passar de trobar-se en una de les millors situacions de l'escola a perdre gairebé el 20% dels alumnes en qüestió de mesos a causa de la pandèmia. "El febrer del 2020 vam tenir una conversa en què el meu germà, que és l'administrador, em va comentar que havia pujat molt l'alumnat i que aquell estiu no patiríem". A l'inici del curs següent es van trobar amb 40 baixes, sobretot d'alumnat xinès que havia tornat al seu país, i amb famílies que per por decidien no inscriure els fills a l'etapa d'educació infantil o que optaven per buscar un centre públic on des d'aquest curs l'I2 és gratuït. Davant d'aquest escenari, al setembre la família Pinyol pren la decisió de plegar, i es converteix en l'únic centre de Catalunya que tanca les portes aquest curs. "Quan vam veure que els diners familiars que havíem de posar no se'ns retornarien vam fer un pensament, no hem volgut arribar a endeutar-nos", explica Pinyol, i afegeix: "L'escola ens ho ha donat tot, però no podem viure sota un pont per mantenir-la".

Fer-ho tot com sempre, sabent que serà l'última vegada

Tot i que la directora del centre valora que Educació va buscar plaça per a tots els alumnes "amb una excel·lència absoluta i donant prioritat a les famílies en el moment de fer la preinscripció", critica que no s'ha acompanyat el professorat que en acabar el curs es quedarà sense feina. "Ningú ens ha preguntat com ens poden ajudar. Amb això sí que som els grans oblidats i cadascú s'haurà d'espavilar", lamenta.

Més enllà del futur laboral i acadèmic, un dels aspectes més complicats ha estat explicar el canvi a les famílies i als alumnes. "Ha estat un cop dur perquè hi ha generacions senceres que han vingut a l'escola: els besavis, els avis, els nets, els cosins, els tiets... Fins i tot hi ha moltes mestres que són antigues alumnes i els seus fills ara també venen al centre", explica Pinyol. Ella mateixa va comunicar el tancament un divendres al claustre de professors i el dimarts següent a les famílies. "A la reunió, una de les coses que em van demanar les famílies va ser si ho podia dir jo als nens, perquè ells no sabien com plantejar-ho. Els vaig dir que entraria a les aules a explicar-ho en funció de l'edat dels alumnes", recorda. Pinyol assegura que, tot i que hi va haver nens i nenes que els primers dies es van angoixar, el fet de presentar-ho com un canvi positiu i explicar-los que molts d'ells continuarien junts en un centre nou va fer que la rebuda no fos traumàtica. "Sí que és cert que jo vaig posar una norma molt clara: en parlarem avui, però a les onze s'ha acabat i continuem endavant. Hi ha exàmens, hi ha deures i marxem de convivències".

El missatge de continuar endavant és el que es repeteixen ara els mestres que encaren l'últim trimestre de l'últim curs de l'escola. Una d'elles és l'Anna Navarro. La seva mare va venir a aquesta escola, després hi van venir ella i els seus germans, anys més tard hi va entrar a treballar i ara els seus dos fills també hi venen. "Vaig sentir molta tristesa, perquè l'escola forma part de la història de la meva família, però de seguida vaig dir «vinga, tirem endavant, comencem nous camins»", explica. Reconeix que al principi els alumnes en parlaven molt, però que ara ho han volgut enfocar amb la idea de "gaudir de tots els moments, perquè seran els últims". Navarro explica que tot continua com si fos un curs normal, però que quan hi ha ocasions especials com la mona de Pasqua intenten "fer alguna cosa que surti de la norma, que suposi un plus perquè ells ho recordin".

Entre els alumnes que no oblidaran aquests moments hi ha la Lucía, la Ivet i el Marc. Ell és el besnet de la fundadora de l'escola i diu que ara que queda poc vol aprofitar-ho: "M'ho passo molt bé amb els companys que tinc ara". Les dues nenes, que són amigues, expliquen que van demanar als pares que poguessin anar tots junts al nou centre i que alguns ho han aconseguit i d'altres no. "Però ens trucarem i buscarem un lloc per quedar i seguir veient-nos", explica la Ivet.