L'escola crida a una vaga massiva pel malestar amb Cambray

BarcelonaL'Antoni ha dirigit durant deu anys un institut al Maresme i aquesta setmana, per primer cop, els professors ha fet una assemblea per preparar una vaga. A la mateixa comarca, una escola ha comunicat a les famílies que dimarts secundaran l'aturada, un fet insòlit perquè es tracta d'un centre habitualment molt poc mobilitzat. A Terrassa, Helena Gallart fa setze anys que és docent a l'Institut Torre del Palau i diu que s'hi nota "un ambient massiu" de vaga, com no s'havia vist mai. Mamen Gargallo, cap d'estudis d'una escola concertada, avisa que molts docents de l'escola faran vaga per reclamar que la conselleria es posi "al costat" dels centres, però no només agraint-los la seva feina sinó "oferint més recursos humans, més professionals de la psicologia, més experts en diversitat". A Barcelona, en un gest inèdit, tots els centres públics han acordat mobilitzar-se: han traslladat al departament d'Educació el seu "malestar" per la gestió de Josep Gonzàlez-Cambray i han comunicat a les famílies que el dia 15 el servei es pot veure alterat perquè es preveu un seguiment massiu de la vaga. S'hi han afegit les direccions de comarques de Girona, Tarragona, el Penedès, el Maresme i el Vallès Occidental, entre d'altres, en una contestació que no s'havia vist ni en els pitjors moments de les retallades.

El descontentament del sector educatiu fa temps que s'acumula, però ha entrat en ebullició màxima els dos últims mesos. La caòtica arrancada del segon trimestre per la gestió de la pandèmia, amb canvis constants al protocol, ha creat un caldo de cultiu de nerviosisme que ha esclatat amb un seguit d'anuncis que ha fet la conselleria sense consens: el C2 de català als docents, l'aplicació dels nous currículums i, finalment, "la gota que ha fet vessar el got", l'avançament del curs escolar. La mesura, que està ben vista per les famílies i també per molts docents, va encendre bona part de la comunitat educativa per les formes en què va ser anunciada: amb una convocatòria als mitjans de comunicació, sense ser prèviament consultada pel Consell Escolar de Catalunya, l'òrgan de debat del sector. Els sindicats van respondre amb una convocatòria de vaga de cinc dies (15, 16, 17, 29 i 30 de març), i als motius hi van afegir velles reivindicacions: la inversió del 6% del PIB en educació (així ho marca la llei), millores laborals (eliminar els terços de jornada o estabilitzar les plantilles), més personal per reduir les ràtios i cobertura legal per no haver d'aplicar la sentència del 25%, un tema pel qual s'ha convocat una altra vaga, el 23 de març. 

Malgrat que en general les direccions dels centres discrepen del to dels sindicats (han dit que no estan completament d'acord "amb el discurs i les reclamacions" de les organitzacions), el malestar amb el departament ha arribat al punt que volen fer "escoltar la seva veu", així que també se sumaran a la vaga, almenys el primer dia. Tot indica que tindrà un seguiment enorme, tant a les aules com als carrers (hi ha prevista una manifestació que acabarà a la conselleria). De fet, que la vaga hagi sobrepassat la mobilització habitual dels sindicats és el que la fa especialment significativa: fins i tot s'hi sumaran docents de la concertada; les associacions de famílies, com l'Affac i la Fapaes, estan d'acord amb l'aturada; i també faran vaga els monitors del lleure educatiu. 

Faltarà per veure, però, si més enllà de dimarts la vaga també tindrà un seguiment massiu, fins a quin punt aguantarà la pressió el conseller i quines conseqüències socials i educatives tindrà l'aturada.