L'escola concertada demana al Parlament modificar ja la llei del català per protegir els centres

BarcelonaA l'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es pronunciï sobre les peticions d'executar forçosament la sentència que imposa un 25% de castellà a totes les escoles del país, els partits polítics segueixen sense posar-se d'acord sobre com afrontar legislativament aquest problema. Però els centres educatius reclamen mesures i les reclamen ja. En una carta adreçada a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i als partits que van signar el pacte per reformar la llei de política lingüística, les patronals de l'escola concertada (representen 700 centres), les associacions de famílies d'aquests centres i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres han demanat al Parlament que trameti d'urgència aquesta modificació legislativa "per tenir cobertura jurídica i frenar l'execució de la sentència que pot ser exigida aviat" a tots els centres del país.

"Si arriba un requeriment d'aplicació d'un 25% de castellà a un centre educatiu, les direccions de les escoles del Servei d'Educació de Catalunya estan totalment desprotegides jurídicament per mantenir els projectes lingüístics", avisen les entitats a la carta, a la qual ha tingut accés l'ARA. Al text deixen clar que valoren "positivament" que es modifiqui la llei de política lingüística "per tenir un marc més estable i de més protecció de l'escola catalana". La proposta que van fer ERC, Junts, el PSC i els comuns incloïa per primera vegada que els alumnes catalans tenen dret a rebre els ensenyaments de les llengües oficials "i en les llengües oficials", de manera que s'admetia que el castellà, com a llengua oficial a Catalunya, també és una llengua d'aprenentatge a l'escola, tot i que s'evitava dir que és vehicular, com sí que es mantenia en el cas del català. Les formacions polítiques van defensar, d'entrada, que l'acord era una capa de protecció més per evitar que el TSJC obligui la Generalitat a decretar el 25% de les classes en castellà, perquè el nou redactat establia que el castellà "també és utilitzat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre".

Però el fet que al text s'inclogués que el castellà també s'ha de fer servir com a llengua d'aprenentatge va despertar una allau de crítiques a les xarxes socials i Junts va posar l'acord "al congelador", a l'espera de buscar més consens entre algunes entitats. Des d'aleshores –i ja fa més d'un mes– s'ha posicionat pràcticament tothom: la Plataforma per la Llengua, Som Escola, Òmnium Cultural, els partits, alguns directors de centres o alcaldes i alcaldesses, però no hi ha manera d'arribar a un acord per portar aquest o un altre redactat al ple del Parlament. Mentrestant, la Generalitat ha presentat les seves al·legacions al TSJC per defensar-se de l'execució forçosa que han demanat diverses entitats antiimmersió, que posaria contra les cordes directors i directores i també el mateix conseller, Josep Gonzàlez-Cambray. El Govern defensa que ja està tramitant iniciatives legislatives per "garantir normativament la utilització de les dues llengües oficials", però la realitat és que aquesta està aturada, almenys durant quinze dies més.

L'altra, en canvi, sí que segueix el seu curs, però està a les beceroles. La conselleria d'Educació va anunciar un nou decret per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) que "refermi el model d'escola catalana" i "donar resposta al tribunal" amb un nou marc normatiu que no es basi en percentatges. A la carta enviada a Borràs i als grups, l'escola concertada també reclama acompanyar la modificació de la llei de política lingüística del "desplegament reglamentari corresponent per part del departament". A més, les patronals i les associacions de famílies rebutgen al text "la politització que determinats grups i entitats" han fet durant aquestes últimes setmanes i demanen que els debats pedagògics es facin "dins l'àmbit educatiu". Tot plegat arriba només uns dies després que Borràs es deixés veure en un acte de Plataforma per la Llengua en rebuig a la modificació de la llei del català.

L'enèsim xoc entre Cambray i els sindicats

En matèria educativa, aquest dijous també ha sigut notícia l'enèsim xoc entre Cambray i els sindicats, després que s'hagin trencat les negociacions. El conseller d'Educació ha criticat les imatges de "persones violentes" entre els actes de boicot i protesta dels sindicats, després que un grup de docents vinculats a alguns sindicats entressin dilluns al paranimf de la UB per "sabotejar" un acte públic del conseller. En declaracions a RAC1, ha dit que aquestes persones "no representen" els mestres i suposen un mal exemple per als alumnes, i també ha deixat clar que els boicots no impediran tirar endavant mesures anunciades, com l'avançament del curs escolar o el desplegament dels nous currículums. "No m'aturaran", ha afirmat.

Al seu torn, els sindicats han negat que les seves accions siguin violentes i han dit que són "de protesta i amb soroll". Les organitzacions ja preparen més mobilitzacions i fins i tot vagues durant el tercer trimestre. "Situarem més dies de vaga ara al mes de maig, i acabarem el curs mobilitzant-nos", ha dit a TV3 la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Els sindicats han mostrat fins ara una imatge d'unitat amb comunicats conjunts recurrents, però els sindicats CCOO, Usoc i la Intersindical no van fer-se ressò del boicot a Cambray a les seves xarxes socials.