L'escola de Canet ja fa el 25% en castellà: Cambray diu que no es pot fer altra cosa

BarcelonaEls nens i nenes de P5A de l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar, al Maresme, fan a partir d'aquest dijous sis hores i mitja a la setmana en castellà. La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga la classe de P5A a fer, de moment, un 25% de les hores en castellà després de la petició d'una sola família, ha causat una enorme polèmica -mediàtica i política-, i aquest dijous el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha visitat el centre afectat per donar suport a la direcció i intentar calmar els ànims. Cambray ha admès que la sentència del TSJC s'adreça directament a l'escola, i per tant "impedeix que sigui el departament i el conseller qui hi donin resposta". "Només podem acompanyar i protegir la direcció del centre perquè apliqui les mesures cautelars", ha dit. La família va demanar la meitat de les hores en castellà i, mentre el tribunal ho estudia, ha dictat que es facin un 25% de les hores en aquest idioma.

Així doncs, els nens i nenes de P5A fan a partir d'aquest dijous racons, visual i plàstica i psicomotricitat en castellà. "L'anomalia d'aquestes sentències i l'evidència que no s'ajusten al que passa en realitat als centres educatius és encara més flagrant a P5, on no hi ha assignatures de català o castellà", ha expressat el conseller. Malgrat que ja hi ha hagut una vuitantena de sentències similars a la d'aquesta escola i hi ha una desena més de procediments oberts al TSJC, la sentència que afecta el centre maresmenc ha causat força rebombori perquè és la primera que arriba després de la decisió del Suprem, que fixa un 25% en castellà a totes les aules, i que ha situat el model d'escola catalana altre cop al centre del debat.

La recepta per respondre a aquests "atacs" al model d'escola catalana és "prioritzar la convivència" als centres, ha dit Cambray. Les paraules arriben en un moment de màxima tensió per aquest tema. Divendres passat, quan es va fer pública la decisió, un grup de famílies de la classe afectada es van començar a organitzar per mostrar el seu desacord, una mobilització que va rebre l'aval de la conselleria. La secretària general del departament, Patrícia Gomà, va assegurar que és "positiu" que les famílies que volen mantenir el model actual reaccionin i es mobilitzin. El problema va arribar, però, amb la publicació de dos tuits de persones alienes a l'escola. Un dels missatges demanava "apedregar la casa del nen" en qüestió, cosa que va provocar que l'associació Hablamos Español ho aprofités per denunciar una "campanya orquestrada" d'assetjament contra la família i presentés una denúncia a la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya perquè "investigui els fets denunciats i identifiqui els autors dels tuits que inciten a la violència i odi". Alguns mitjans de comunicació hi han sucat pa aquests dies i han assegurat que els nens castellanoparlants estan perseguits a Catalunya. 

Amb els ànims ben encesos a Madrid i a les xarxes, aquest dijous el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha avisat que iniciaran una investigació pel cas de Canet. "Tota amenaça o possible amenaça són un esdeveniment greu per la convivència. Seran investigades en el seu cas i tenim confiança en la investigació de les forces de seguretat com del Poder Judicial", ha dit des de Brussel·les. La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha admès no conèixer el cas, però ha mostrat el seu "suport" a la família. 

La dreta aprofita la polèmica per pressionar el PSOE

Més llenya al foc hi han posat els partits de la dreta. El PP ha anunciat que portarà el cas a la propera sessió de control al govern del Congrés dels Diputats per exigir accions davant "l'assenyalament i abús" al nen. "Per alguns catalans independentistes s'ha convertit en una eina d'atac personal en la forma més cruel contra un nen", ha criticat el portaveu del PP al Senat, Javier Maroto. Aquestes formacions també pressionen el govern de Pedro Sánchez perquè faci complir la sentència del 25%: el líder popular, Pablo Casado, ja va demanar ahir Sánchez anar "fins a les últimes circumstàncies" perquè s'apliqui la voluntat del Suprem, i Ciutadans ha portat el cas al Defensor del Poble, on han presentat un escrit de queixa per denunciar la "inacció" de la Generalitat i el govern espanyol per fer complir aquesta sentència.

En paral·lel, des de sectors més ultra, el sindicat Manos Limpias ha presentat davant la Fiscalia del TSJC una denúncia contra Cambray i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per presumptes delictes d'amenaces, coaccions i desobediència a resolucions judicials per intentar que els centres catalans no facin el 25% en castellà. Segons l'organització, el Govern va demanar als directors dels centres educatius que "desobeeixin i no facin més classes en castellà", tot i que el Suprem confirmés la sentència del TSJC que obliga a impartir un quart de l'horari en castellà a totes les aules del país. 

Ingerència judicial

Cambray no ha volgut fer cap referència explícita, però les paraules del conseller demanant garantir la "convivència" als centres es poden interpretar com una crida a preservar les escoles de les ingerències polítiques i judicials. De fet, ha lamentat que els jutges, "des del desconeixement" de la realitat lingüística dels centres, prenguin "decisions pedagògiques" i "apliquin percentatges" en l'aprenentatge de les llengües. "No hi ha cap problema amb la llengua. Per molt que alguns s'ho inventin, no hi ha un problema lingüístic a les escoles catalanes", ha remarcat Cambray. Aquest dijous només ha respost les preguntes dels periodistes en català.

Les famílies de l'escola també temen que les decisions judicials trenquin la pau i demanen "tolerància i respecte per totes les opinions", esperant que el grup de P5 afectat continuï el curs "amb bona entesa". De moment, assumeixen amb resignació la sentència: "El model no s'hauria de trencar per un interès particular", ha lamentat la presidenta de l'AMPA de l'escola, Mònica Ruz, que ha recordat que el projecte lingüístic de l'escola té "el consens de tota la comunitat educativa". L'AMPA ha demanat als convocats d'una protesta contra la decisió del TSJC que no la facin davant de l'escola: "No volem tensió", ha dit.

Cambray busca el suport de tots els exconsellers

Després de donar el seu suport a l'escola de Canet, Cambray s'ha reunit amb els exconsellers d'Educació per defensar el model d'immersió lingüística. En un comunicat conjunt, Josep Bargalló, Meritxell Ruiz, Irene Rigau, Ernest Maragall, Joan Manuel del Pozo, Marta Cid, Carme Laura Gil i Joan Guitart -falta Clara Ponsatí, que és a Escòcia- han assegurat que el sistema lingüístic català va néixer d'un ampli consens polític i social, està suportat "en un marc jurídic plenament vigent" i garanteix la cohesió social. Segons els consellers, Educació té "el deure i l'obligació d'estar al costat del professorat" perquè puguin exercir la seva tasca docent i desenvolupar els projectes educatius, també els lingüístics.

En el terreny polític, des de l'oposició, el líder del PSC, Salvador Illa, ha dit en una entrevista a l'ACN que els socialistes "no accepten lliçons de ningú, tampoc del conseller", a qui ha demanat que convoqui tots els grups i que treballi "per un consens ampli". Els socialistes van declinar assistir a una reunió convocada pel conseller després de la sentència del Suprem, en què sí que hi van anar ERC, JxCat, la CUP-NCG i En Comú Podem. El PSC no hi va assistir perquè Cambray no hi havia convocat tots els grups parlamentaris. "S'ha de comptar amb tothom", ha insistit Illa, que creu que "agradi o no agradi les posicions que cadascú defensa, pel català el millor que es pot fer és recuperar un consens molt ampli". "O despolititzem la llengua a l'escola o anem per mal camí", ha sentenciat.