L'escola de Barcelona que ensenya el català "com si fos una llengua estrangera"

BarcelonaEntre un Starbucks i un Yoga Studio Barcelona, a dos carrers del Raval i davant de milers i milers de turistes que cada dia passegen pels carrers que envolten plaça Catalunya. En ple 2025 i després de saber que el català ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població, sembla gairebé impossible que en aquest punt de la capital catalana es pugui sentir l'expressió "no entendre-hi un borrall".

Si tenim en compte que menys de la meitat dels professors utilitzen habitualment el català per dirigir-se a tota la classe i que només un de cada quatre alumnes l'identifica com la seva primera llengua, també sembla una utopia que "borrall" pugui aparèixer en una conversa a l'aula d'una escola. Però a l'escola Sant Francesc d’Assís passa.

Més enllà de l'anècdota concreta, aquest episodi és un bon exemple de l'èxit d'aquesta escola concertada, que té un 30% d'alumnes vulnerables, a l'hora d'aconseguir el que cada cop sembla més difícil: que el català sigui la llengua vehicular a les aules i que els infants que arriben a Catalunya sense entendre un borrall, se'n surtin amb el català al cap de pocs cursos.

Per entendre aquest èxit cal mirar 20 anys enrere –tot i que l'escola enguany celebra el 150è aniversari–, quan el centre va passar de tenir alumnes "de famílies autòctones que vivien per sobre de la Gran Via" a veure com, gairebé de cop, l'onada migratòria feia que tots els alumnes de l'escola "fossin filipins acabats d'arribar, molts en situacions precàries de vulnerabilitat", explica Cristina Fontfreda, docent de català, excap d'estudis i una de les principals responsables de la immersió lingüística al centre. "Com que els alumnes no sabien català, però tampoc castellà, i tenen una cultura de l'esforç molt important, aprenien català com una tercera o quarta llengua i ja està", descriu la directora del centre, Maite Fenollosa.

"No veien que necessitaven el català"

Ara bé, uns cursos més tard van començar a arribar altres famílies nouvingudes que sí que coneixien el castellà, encara que no fos la seva primera llengua. Això ho va trasbalsar tot, perquè "a l'entendre's en castellà, no veien que necessitaven parlar català", recorda Fontfreda. Tot plegat va fer que al centre veiessin com la manera en què ensenyaven el català ja no funcionava prou bé.

"Li vam explicar a l'inspector i ells ens va ajudar molt i ens va enviar al Consorci [d'Educació]", detalla la directora. A partir d'aquí, van tenir una professional LIC (una assessora de llengua i cohesió social) i algunes hores d'aula d'acollida. Amb això van veure que "calia ensenyar el català com si fos una llengua estrangera", ja que per a la majoria, a efectes pràctics, ho era.

Ara, dues dècades després, el mètode continua, tot i tenir menys recursos. A tot arreu de l'escola i en totes les matèries els docents sempre parlen en català. "Fins i tot quan fem francès, si cal fer un aclariment, el fem en català", explica Fontfreda rient. I afegeix: "Som una mica la resistència. Sigui qui sigui li parlem en català i, si ho necessitem per supervivència, recorrem a l'anglès".

A part de parlar-lo constantment, a l'escola han introduït diverses activitats per potenciar el català. "Fem servir el JClic, una plataforma de vocabulari que es diu GALÍ i l'Edu365. És cert que no som partidaris de sobreexposar els alumnes a les pantalles, però la tecnologia és essencial perquè ens permet que escoltin la llengua", justifica la professora. A part, fan diverses exposicions orals i cada dia dediquen mitja hora a la lectura. Alguns dies van junts a la biblioteca i cadascú –també la professora, per donar exemple– llegeix el seu llibre, i altres dies se centren tots en el mateix llibre i llegeixen en veu alta.

Com de costum, una altra clau és el que passa a casa. "Fora d'aquí no senten ni fan servir el català enlloc", lamenta Fontfreda. Per això, sempre que tenen reunió amb les famílies el consell és el mateix: "Mireu TV3 i el 3Cat junts". La professora explica que això permet que els infants segueixin escoltant el català i que, de retruc, també ho facin els pares, ja que la majoria tampoc coneixen la llengua. "És igual si és l'InfoK, el telenotícies o una sèrie, l'important és que estiguin en contacte amb la llengua", insisteix.

"La relació amb els pares és essencial i a vegades els pressionem una mica", reconeix la directora de l'escola. Aquest pressionar vol dir que les comunicacions amb les famílies sempre es fan primer en català i, si cal, després es tradueixen. La graduació també es fa íntegrament en català i s'insisteix als pares que no entenen català que s'hi posin. "No pot ser que faci 15 anys que vius aquí i no l'entenguis", els diu Fenollosa.

Èxit, però sense aula d'acollida

Només passant una estona a l'aula es pot comprovar com el mètode funciona. A 4t de primària estan treballant les conjugacions verbals i quan la professora demana exemples no paren d'alçar-se mans d'alumnes que insisteixen en participar. Al passar per la primera i la segona gairebé tots l'encerten, però amb la tercera –els verbs que en infinitiu acaben en -ir–  la cosa es complica. "Escribir", diu un nen amb el dit alçat. "Si fos en castellà, t'ho compraria, però en català no. Torna-hi, va", li contesta Fontfreda asseguda a la punta de la taula. Mentrestant a l’aula hi ha un silenci i una atenció poc habitual en un grup d’una vintena d’alumnes de 10 anys.

Tot i el bon funcionament de l'escola, la direcció i els docents es queixen que els falten mans i que, tot i que tots els alumnes són de famílies nouvingudes, no tenen aula d'acollida. "No en tenim perquè és un recurs que es basa en el que posa al DNI, i a molts d'ells, tot i no entendre ni el català ni el castellà, no se'ls té en compte perquè consten com a espanyols", denuncien.

Tot plegat fa que els faltin mans. "És cert que abans sortia esgotada cada dia, però sortia contenta i satisfeta", reconeix Fontfreda. Però adverteix: "Ara surto igual d'esgotada, però quan agafo el metro cap a casa ho faig angoixada pensant que no he pogut dedicar tot el temps que necessiten i que m'agradaria a cada alumne".