L'angoixa de no saber si el teu fill tindrà plaça: "Vull ser jo qui decideixi a quina escola va"

BarcelonaÉs una situació que es viu cada any en moltes famílies quan arriba el moment de preinscriure el fill o filla a una nova etapa educativa. L'infant acaba la llar d'infants i ha de passar a l'escola o bé fa sisè de primària i ha de començar l'institut. Els pares fan la preinscripció als centres del barri que queden més a prop o que els recomanen des de la llar d'infants i, un cop fets tots els tràmits, aquest infant passa a ser un número en una llista llarguíssima. Encara no s'han donat els resultats definitius, però fent comptes i preguntant a les escoles, els pares ja veuen que les probabilitats que el seu fill tingui plaça als centres on han fet la preinscripció són gairebé nul·les. La mateixa situació es viu quan el canvi d'etapa és entre l'escola de primària i l'institut. El problema és que, tot i aquesta percepció dels pares, fins que no es publiqui l’oferta definitiva de places de cada centre no hi ha res concret a reclamar.

"La desesperació i el neguit van ser importants en veure que no tindríem plaça", explica Josep López. Aquest any el seu fill acaba la primària a l'Escola Àngels Garriga del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona i després de veure les llistes ja saben que no entraran a cap dels tres instituts que estan adscrits al seu centre. Com ells hi ha una vintena de famílies de l'escola que es troben en la mateixa situació. Un exemple d'aquesta diferència entre demanda i oferta de places públiques al barri el trobem a l'Institut Francisco de Goya, on s'ofereixen 69 places i han rebut 146 sol·licituds de preinscripció en primera opció. El mateix passa, en menor mesura, als altres dos centres adscrits a l'Àngels Garriga. A l'Institut Joan Brossa s'han fet 85 sol·licituds i ofereixen 70 places i al Manuel Carrasco i Formiguera hi ha 8 places menys que les que s'ha sol·licitat.

"Al constatar-ho vam començar a mirar als instituts del voltant, però tampoc hi ha places", es queixa López. Assegura que tampoc veuen que hi hagi gaires opcions ni al districte d'Horta-Guinardó ni a Nou Barris. "A més, no és el mateix que et passi això a l'Eixample, on hi ha moltes opcions de transport, que aquí. Al nostre barri fer 500 metres a vegades és una experiència de muntanya interessant", lamenta. Més enllà de les dificultats que pot suposar que l'institut quedi lluny de casa per a un adolescent de 12 anys, una altra de les preocupacions és el trencament de la continuïtat educativa, ja que un dels objectius principals de tenir un institut adscrit a l'escola de primària és precisament que hi hagi una continuïtat pedagògica entre les etapes de primària i secundària. "Hem cregut en una forma d'educar els nostres fills des de l'escola bressol que ara no continuarà", insisteix.

La incertesa per l'aparent falta de places als instituts adscrits no és només un problema del barri d'Horta-Guinardó: al barri del Poblenou també hi ha una seixantena de famílies que s'han agrupat per denunciar una situació idèntica. Expliquen, però, que el problema no és nou d'aquest any sinó que en cursos anteriors ja s'hi havien trobat. "Hauria de ser bastant senzill de calcular, perquè si tu sumes els alumnes de 6è i les places que corresponen als instituts de la zona ha de quadrar", critica l'Àngels, una de les afectades del Poblenou, que reconeix: "No ens han dit oficialment un no, perquè això encara no s'ha publicat, però creiem que hi ha moltes i moltes famílies que no tenen cap lloc adjudicat".

Fonts del Consorci d'Educació de Barcelona asseguren que "s’està treballant per fer les modificacions pertinents en l’oferta final de places" un cop s'ha disposat de les llistes de la demanda de cada centre. Insisteixen que el criteri del Consorci per als alumnes de 1r d'ESO és "garantir plaça en un dels centres adscrits sempre que aquests s’hagin demanat de forma prioritària per ordre de preferència i que no s’intercalin amb centres no adscrits".

L'única de la llar d'infants sense plaça

La falta de places escolars no és un problema exclusiu de Barcelona ni dels centres de secundària. A Badalona una seixantena de famílies ja alerten que veuen que no tindran plaça a l'escola que havien triat en primera opció i hi ha poblacions com Sitges on el nombre de preinscripcions que reben les escoles supera amb escreix les places que poden oferir. En la majoria dels casos, les famílies afectades s'agrupen i creen plataformes per demanar solucions, però el cas de la filla de Mar Cabré és una mica diferent: la seva filla és l'única de tota la llar d'infants que no tindrà plaça a l'escola on van tots els seus companys. Elles estan empadronades a Lleida, però per motius circumstancials estan vivint a les Borges Blanques i la nena ha estat dos anys anant a la llar d'infants del poble. "Tinc por que la meva filla es quedi sense plaça el curs que ve perquè veiem que dels 14 que acaben la llar d'infants, 13 entraran i ella no", es queixa Cabré, que critica que a l'escola entraran nens i nenes que no han anat a la llar d'infants que hi ha al costat (la seva). El motiu pel qual la seva filla té menys punts a la llista és que no està empadronada, però assegura que hi ha altres famílies en la mateixa situació que tenen més punts perquè van presentar el contracte de lloguer que demostra que viuen al poble, un document que, segons Cabré, Educació li va assegurar que no era necessari. "Vull ser jo qui decideixi a quina escola va la meva filla perquè ningú està tenint en compte que ha estat dos anys anant amb aquests nens que són els seus companys", lamenta.

Ara els passa el mateix que a moltes altres famílies: el neguit i la incertesa hi són, però fins que no es publiquin les llistes definitives i s'adjudiquin les places a totes les escoles i instituts públics els dies 11 i 12 de juny, no hi ha res concret que puguin reclamar. Per tant, com cada any, la incertesa haurà durat un mes i mig entre que es coneixen les llistes i comencen els càlculs fins que es coneix la plaça obtinguda.