L'ambició d'uns nois de 14 anys per enviar una sonda a l'estratosfera

BarcelonaTot va començar amb un vídeo titulat Hello Kitty in space. El trobareu fàcilment a internet: s'hi veu una noia preparant i llançant una sonda mitjançant la qual una nina de la Hello Kitty veurà la Terra des de l'estratosfera. Veure les imatges de la Terra des de 28 km d'alçada va ser un estímul per a alguns alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal, fins al punt que el projecte que l'escola els proposava després de veure'l no els deixava contents. Eren l'Aran, la Hanna, el Jaume, l'Agustín, l'Alex, l'Alejandro, el Gerard i l'Alba. Recorden que la frase del mestre després de veure el vídeo va ser: “Heu vist això? Doncs nosaltres no ho farem”. El que en principi semblava una queixa com tantes d'uns adolescents de 14 anys es va anar convertint en una raresa fascinant. Les ganes de fer arribar una sonda a l'estratosfera i obtenir-ne imatges van empènyer aquests vuit alumnes a engegar un projecte que van fer per voluntat pròpia i en el seu temps lliure, però que l'institut va voler impulsar i acompanyar.

Des del novembre de l'any passat fins a l'agost d'aquest any van estar treballant en tot el que feia falta per dur a terme el que van anomenar el projecte Stratos: des d'aconseguir el finançament i fer el pressupost fins a programar la placa base que havia de servir per recollir dades del llançament. Alguns tenen fascinació per l'espai, d'altres se senten atrets per la tecnologia, i altres simplement es van contagiar de l'eufòria dels seus companys, tot i els dubtes inicials sobre si podrien aportar coses al projecte. Les primeres trobades van ser al pati, entre classes, però aviat van veure que calia crear un entorn de treball en línia. Moltes trobades eren en dissabte. El Salva, el professor que els acompanyava en el projecte, s'afegia sempre a la reunió, però algunes vegades en marxava al cap de poca estona si percebia que els nanos s'espavilaven sols. L'institut els ha cedit aules en hores no lectives i els ha ajudat a mantenir regularitat en les reunions i en aspectes legals relacionats amb els diners. Per tirar endavant el projecte va ser també essencial l'assessoria de GoStem, un projecte de dos enginyers apassionats per la divulgació de les ciències i l'enginyeria aeroespacial.

I va arribar el dia. L'objectiu era enlairar un globus sonda, aconseguir que arribés a l'estratosfera i poder-lo seguir per recuperar-ne la càmera i les dades quan caigués. Un matí d'agost, alumnes i acompanyants van anar fins a un indret remot del pla de Lleida, prou lluny de la civilització per no incomplir normes, i prou lluny de boscos per augmentar les possibilitats de recuperar la sonda. Tots portaven una samarreta amb l'eslògan “Aprendre importa”, un mantra que és per tot arreu a l'institut escola. Després de mesos de treball els nervis estaven a flor de pell. Segurament per a ells era el primer cop que havien dedicat prou temps i esforç a un projecte propi per notar la suor freda de la por al fracàs. Algú va cridar: "No toqueu el globus!", perquè les restes de greix o la suor d'una ditada es podien congelar a l'arribar a l'estratosfera i fer petar el globus abans d'hora. No tot anava sobre rodes: la placa base no funcionava com estava previst i no es podrien rebre dades del llançament. Durant el matí de l'enlairament hi va haver molts dubtes –per exemple, sobre si el GPS funcionaria–, però també molts moments de gran excitació, sobretot quan després d'uns minuts d'incertesa el GPS va tornar a la vida i els nois i noies de l'Stratos van recuperar la càmera amb les imatges. Quan es van adonar que tot estava gravat i que la càmera havia suportat els més que probables 50 o 60 sota zero als quals devia haver estat exposada, l'eufòria va ser màxima.

Aprenentatges amb sentit

L'Stratos ha sigut un projecte autopropulsat pels alumnes que s'ha mogut en un terreny ambigu i que ha navegat en el límit del centre educatiu com a tal. Per al cap d'estudis de Les Vinyes, Sergi del Moral, marca el camí cap on l'institut escola vol créixer: ser el lloc on els alumnes duguin a terme també dins del centre projectes cada cop més reals i fins i tot personals. Advoquen per una idea d'aprendre que passi des de petits per assumir responsabilitats, prendre decisions, saber explicar què fas i desenvolupar capacitats crítiques. Fugir de la idea que tenir nivell vol dir fer bé els exàmens. Del Moral admet que perquè l'Stratos arribés a bon port ha sigut important que els seus integrants siguin nois i noies amb molts interessos, però l'aspiració del centre és que aquests tipus de projecte pugui fer-los qualsevol alumne.

Aquesta idea de l'aprenentatge fa de l'Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal un centre poc convencional. Per a alguns és un institut precursor i d'avantguarda, però també n'hi ha que el consideren una sortida per a qui no se'n surt als instituts tradicionals. A Del Moral li preocupa que centres com Les Vinyes puguin tenir l'estigma de ser centres naïfs. Cada any queden places lliures a l'institut, unes vacants que ocupen famílies d'altres pobles atretes pel seu sistema d'aprenentatge. El centre també és atractiu per a un cert perfil de docents sensibilitzats amb aquestes pedagogies.

Uns mesos després del llançament a l'estratosfera, a Les Vinyes han volgut tancar el cercle i fer un acte de celebració d'un projecte que ha superat les expectatives dels mestres i els pares. Els protagonistes exposen que ha sigut totalment diferent encarar un projecte “quan les preguntes que t'has de fer no te les diu el mestre”. Se'ls veu molt contents i confiats i creuen que el projecte Stratos és una experiència que recordaran tota la vida. Però no s'aturen aquí: els alumnes ja han anunciat que hi haurà un Stratos 2, per aconseguir dades i imatges de l'espai en 4K i aprendre dels errors, perquè els han inculcat que aprendre importa.