L'absentisme s'enquista a les universitats: "El perfil dels estudiants ha canviat"

Barcelona"Preparar tota una classe i, quan hi arribes, veure que la meitat dels estudiants no hi són és esgotador", reconeix una professora que ensenya des de fa més de vint anys en una universitat catalana. "No és que no els interessi el que estudien, però sembla que ja no consideren important que el professor els transmeti el que sap", explica un catedràtic que ha vist com any rere any les cadires de la primera fila de les aules s'han anat buidant.

Professors de les quatre grans universitats públiques de Catalunya han descrit a l'ARA situacions semblants, si bé insisteixen que no volen donar noms ni especificar en quines àrees han detectat més canvis. "No volem estigmatitzar cap generació ni cap grau en concret, però sí que veiem que les coses han canviat", detalla una coordinadora de grau que assegura que aquest és un tema recurrent a les reunions però que és difícil de quantificar. "Aquí no hem de passar llista com a l'institut. No tenim dades que ho demostrin, però sí moltes percepcions", lamenta. Qui sí que ha volgut posar cara a aquestes percepcions, i també matisar-les, són quatre vicerectors de la UPC, la UAB, la UPF i la UB. Tots ells intenten buscar solucions i treure l'entrellat dels motius d'aquest absentisme administrativament invisible.

El departament de Recerca i Universitats confirma que, precisament, pel fet que l'educació universitària no és obligatòria, no hi ha dades oficials sobre absentisme a les universitats catalanes, però l'informe anual de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) alerta que l'any passat a les universitats presencials de l'Estat es va notar "un notable augment de l'absentisme". Per contra, una enquesta recent de la UB apuntava que el 75% dels estudiants diuen que assisteixen a gairebé totes les classes. Alhora, però, una enquesta de la UPC del curs 2021-2022 mostrava com el 66% dels universitaris enquestats reconeixien que "no assistien a les classes de totes les assignatures per igual". Ara bé, el vicerector de Política Universitària de la UPC, Joan Gispets, assegura que aquestes dades s'han d'agafar amb pinces. "Quan li preguntes a un estudiant si va a classe sempre diu que sí, per si de cas", assegura.

Més enllà del ball de dades, els quatre vicerectors coincideixen a dir que les generacions que van començar la universitat en pandèmia o just després van ser un punt d'inflexió important, però abans ja s’havia detectat un lleuger canvi de tendència. "Els alumnes que havien fet el batxillerat des de casa van arribar a la universitat i tenien la percepció que venir presencialment no era necessari. No entenien que el que fa el professorat universitari va molt més enllà de simplement donar-te la matèria", recorda la vicerectora de comunicació de la UAB, Virgínia Luzón. Tot i que des de les quatre universitats asseguren que després del sotrac de la pandèmia l'assistència a les aules ha millorat, el vicerector d'Estudiants de la UPF, Sergi Torner, explica que encara noten un canvi en la manera de ser dels estudiants: "Ja no és cosa de la pandèmia, el perfil dels estudiants ha canviat", reconeix.

"Als anys 90 el professor dictava la matèria i l'única manera d'aconseguir aquella informació era anant a classe", recorda la vicerectora d'Estudiants de la UB, Marta Ferrer, que insisteix a dir que això "fa anys que ja no té sentit" i que ara a l'aula el que es fa és "aterrar i complementar" la informació que els estudiants tenen disponible. El problema és que molts estudiants no ho veuen igual i consideren que amb la informació que tenen al campus virtual en tenen prou. Això fa que sigui a les classes de teoria on es veuen més cadires buides, així com a les sessions que es fan a les vuit del matí o els divendres al vespre. "Alguns no veuen que el creixement intel·lectual es fa a l'aula", reivindica Luzón que destaca que la situació s’ha polaritzat entre aquest tipus d’estudiants i altres que estan “supermotivats”.

Però darrere d'aquest absentisme també hi ha un factor social que deixa enrere la imatge de quan els universitaris no anaven a classe per quedar-se al bar. "La dificultat per despertar el seu interès no només afecta l'ensenyament sinó que és més global. A les activitats no lectives de la universitat sí que hem notat una davallada molt important", alerta Torner, una situació que també relata Gispets. Hi ha menys estudiants apuntats a les activitats culturals, als voluntariats o a les lligues de debat, i els espais de lleure de les facultats estan més buits.

Fer rebrotar la vida universitària

Davant d'aquest escenari, des de les quatre institucions asseguren que fa temps que han posat fil a l'agulla per garantir que la presencialitat sigui un valor afegit. A la UAB aposten per l'"aprenentatge basat en serveis" per tal d'aplicar la teoria i la pràctica en empreses, en projectes i en solucionar reptes. A la UB, la vicerectora Ferrer explica que aquest mandat s'està treballant en un nou model acadèmic docent amb l'objectiu de trobar noves metodologies per adaptar les classes a la situació actual.

Fa un any i mig a la UPC es va iniciar el projecte Galàxia Aprenentatge, que, segons Gispets, busca "fer rebrotar la vida universitària" transformant el model docent però també repensant els espais de cada facultat i potenciant les associacions estudiantils perquè "sorgeixi la vida al voltant dels campus". Per la seva banda, a la Pompeu han començat a deixar enrere les classes totalment teòriques de més d'una hora. "[Els alumnes] tenen menys capacitat de concentració; per tant, intentem que a les sessions hi hagi una part expositiva però també una part més dinàmica de treball en grup i de posada en comú", explica Torner. El vicerector de la UPF defensa que "el sistema universitari ja és un sistema molt modern", però adverteix que cal continuar adaptant-se. "No adaptar-se és un perill molt gran de perdre aquests estudiants que se senten desconnectats perquè no tenen la perspectiva d'un premi a llarg termini, que és precisament el que són els estudis universitaris", afirma.