El TSJC suspèn cautelarment el decret que protegeix el català a les aules
Educació recorrerà la mesura demanada per l'Escola Bilingüe i assegura que la normativa és "impecable"
BarcelonaNou revés a l'escola en català. La justícia ha suspès cautelarment una de les normes que ha de blindar el català com a llengua principal a les aules, el decret de règim lingüístic del sistema educatiu. Un mes després d'aprovar-lo, el departament d'Educació ha rebut aquest divendres l'acord del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de congelar la vigència del text, tal com va demanar en un recurs l'Assemblea per una Escola Bilingüe, l'entitat que capitaneja els atacs al model d'escola catalana mitjançant denúncies per reclamar que es faci un 25% de castellà a les aules.
La consellera d'Educació, Anna Simó, ha comparegut d'urgència des de Sant Andreu de la Barca poc després de rebre la notificació judicial per confirmar que el departament interposarà recurs de reposició abans del 15 de juliol contra la suspensió cautelar acordada per la sala del contenciós 5 de Barcelona. "Aquest decret és impecable jurídicament. Des de la crítica més absoluta als jutges, que de nou escolten més una associació que un consens social i polític, denunciem aquesta interlocutòria per la via judicial", ha afirmat.
El decret de règim lingüístic prohibeix que els plans lingüístics d'escoles i instituts es puguin canviar a mig curs –com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i fixa que l'únic responsable legal dels projectes serà el departament i no les direccions dels centres. A més, quan parla del castellà, la norma deixa clar que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües".
Pendents del Constitucional
El decret que el Govern va aprovar ara fa un mes es basa en la normativa que va aprovar el 2022 després de la sentència del 25% i que va fer inaplicable aquest percentatge d'ensenyament en castellà. Els jutges del TSJC recorden que ells mateixos van enviar el nou marc legal al Tribunal Constitucional (TC), que ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat per valorar si la norma infringeix o no la Carta Magna. També recorden que el TC ja s'ha pronunciat per altres casos i ha establert jurisprudència sobre la necessitat de garantir "un mínim d'ensenyança en castellà".
Simó ha criticat que els magistrats de la sala, presidida pel jutge José Luis Aguado Baños, estan "altament polititzats" i ha denunciat que "tot i no tenir funcions legislatives ni executives" volen ser ells els que "organitzen el règim lingüístic del sistema educatiu". "No entenem com es dona pàbul als arguments d'una associació que no atenen motius lingüístics o pedagògics, sinó polítics, per crear un context fal·laç de minorització del castellà al país", ha afirmat.
La consellera també ha subratllat que el Tribunal Constitucional (TC) té pendent resoldre una sol·licitud del TSJC sobre la normativa de 2022; una normativa que ha estat sota la lupa del TSJC a través de recursos individuals de familiars d'alumnes. "El TC haurà de decidir si donen la raó a jutges que s'extralimiten o al consens social, assumit per les forces polítiques i la Generalitat", ha conclòs Simó. En gairebé una desena de sentències, el tribunal ha considerat que la regulació és "lesiva" pels drets individuals dels alumnes perquè deixa en mans de cada centre educatiu el projecte lingüístic, "per configurar un sistema d'ensenyament sense presència adequada de la llengua castellana", segons els magistrats.
Tot i desgranar aquests antecedents, la resolució d'aquest divendres només decideix suspendre temporalment l'aplicació del decret del Govern. Serà més endavant, quan dicti sentència, que el tribunal es posicionarà sobre el contingut de la norma.
