Jornada intensiva als instituts: una anomalia europea normalitzada a Catalunya

BarcelonaA Catalunya la gran majoria d'instituts fan jornada intensiva, és a dir, que els alumnes comencen les classes d'hora al matí (generalment entre les 8 h i les 9 h) i les acaben abans de dinar (entre les 14 h i les 15 h). Des que el 2012 Educació va donar l'opció de fer jornada intensiva més del 80% dels instituts públics catalans s'hi han acollit, però a la resta d'Europa aquest horari és una anomalia. De fet, només hi ha tres països on es fa jornada intensiva a primària i secundària: Alemanya, Hongria i Eslovàquia. En canvi, segons l'estudi School time fet pels investigadors en sociologia de la Universitat de València Daniel Gabaldón i Sandra Obiol, a Europa una quinzena de països, comptant-hi Finlàndia, França i Portugal, opten per fer jornada partida. Una minoria –incloent-hi Espanya– tenen un model mixt amb alguns centres que la fan partida i altres que la fan intensiva o continuada.

Ara, 10 anys després de la primera prova pilot per implantar la jornada intensiva a Catalunya, experts educatius i de salut posen cada cop més en dubte els beneficis d'aquest horari compactat. Fins i tot l'OCDE ha proposat a l'Estat retirar la jornada intensiva com a mecanisme per reduir l'abandonament escolar. De fet, Catalunya no és aliena a aquesta percepció. Fa pocs dies la consellera d'Educació, Anna Simó, va assegurar que abans que s'acabi la legislatura encarregaran una avaluació de l'impacte social, pedagògic i de salut de la jornada intensiva. I des de fa com a mínim 10 anys totes les ordres de calendari escolar especifiquen clarament que els horaris dels centres de secundària "no poden comportar més de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne". Però si l'ordre és no fer-ho, per què es manté l'horari intensiu a la majoria d'instituts?

"Els motius reals pels quals es va implantar fa 10 anys no els coneixem, però sí que es va explicar que, en un context de retallades econòmiques després de la crisi del 2008, era una mesura per reduir les despeses", explica la investigadora en polítiques públiques de temps i educació Elena Sintes. La investigadora de la Fundació Bofill, que el 2011 ja va publicar un estudi sobre l’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua, explica que les raons per les quals no s'ha revertit la jornada intensiva als instituts són principalment dues. Una és la reorganització dels horaris dels professors, i l'altra la falta d'espais de menjador als instituts.

La cap d'estudis d'un institut de nova creació que ha apostat per fer jornada partida explica: "Som un centre nou i a les entrevistes ens venen molts docents, però quan els expliquem l'horari molts diuen «Ostres jo a les tardes prefereixo que no». Però realment a vegades és millor acabar a les quatre havent dinat que no sortir a les dues i arribar sempre tard a dinar a casa". Tot i això, tant Sintes com la cap d'estudis remarquen que per poder fer un canvi de jornada dels alumnes no és necessari que tots els professors es quedin a la tarda, sinó que és qüestió de fer una reorganització del temps i de les feines. "Aquí el dubte que sorgeix és si l'administració pública té interès o no en obrir un front de negociació amb sindicats i la comunitat educativa per fer aquest replantejament de jornades laborals", diu Sintes.

De moment, davant la impossibilitat dels instituts de revertir la jornada intensiva, des de fa un parell de cursos a l'ordre del calendari on s'especifica que els alumnes no poden tenir més de tres tardes lliures s'hi afegeix un apartat on es contradiu aquesta mesura i permet que no l'apliquin els centres que ja estiguin fent jornada intensiva. "Poden optar per mantenir aquest horari o per acollir-se a les consideracions generals", diu el text.

Començar més tard les classes

"La jornada partida tal com la coneixem ara tampoc seria una solució", avisa el sociòleg Daniel Gabaldón, que està fent un estudi sobre la gestió del temps escolar a Europa a la Universitat de Tallin, a Estònia. Entre els perjudicis que implica la jornada continuada, Gabaldón destaca sobretot que els adolescents tenen "un dèficit de son crònic", que dinar tard augmenta el risc d'obesitat i que els alumnes que tenen la tarda lliure passen 42 minuts més al dia davant d'una pantalla que els que fan jornada partida. "La majoria arriben a casa més tard de les tres i estan sols. A més, estan cansats perquè s'han llevat massa d'hora i han fet moltes hores seguides, per tant, l'últim en què pensen és en agafar un llibre", detalla.

Tot i la constatació que la jornada intensiva no és la millor opció, Gabaldón, però també Sintes i les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes (aFFaC), deixa clar que la solució no és la jornada partida tal com la coneixem. "L'ideal seria una jornada partida que comencés més tard i amb una aturada més curta per dinar", específica el sociòleg, que també explica que en cas de continuar amb la jornada intensiva seria preferible que fos de tarda, per adaptar-se als ritmes circadiaris dels adolescents. "Els estudis d'atenció ens diuen que hi ha una punta d'atenció al migdia i una altra a mitja tarda. Per tant, amb la jornada intensiva perdem el punt àlgid de la tarda i quan arriba el del migdia estan massa cansats perquè ja fa moltes hores que estan a l'aula", insisteix.

Gabaldón assegura que els adolescents haurien de començar a les 10 segons l'hora local solar: "Això vol dir que a Catalunya a l'hivern haurien d'entrar a les 11 i a l'estiu a les 12", detalla. I continua: "Es podrien fer una o dues hores de classe, parar per dinar i després fer tres o quatre hores més a l'aula. Però, tot i això, considero que encara es farien massa hores". En aquest sentit, el sociòleg aconsellaria reduir els dies de vacances per poder tenir més dies lectius però amb menys hores a l'aula. "Un exemple a seguir seria el que passa a Finlàndia o a Estònia, on es fan només tres hores de classe al matí, es dina gratuïtament a l'escola i a la tarda es fan activitats al mateix centre", conclou.