Jen Persson: "Introduïm empreses a les escoles sense saber l’impacte que tindran en l’aprenentatge dels nostres fills"

BarcelonaJen Persson és la directora i fundadora de l'ONG Defend Digital Me, que fa campanya per la privacitat i els drets digitals dels infants del Regne Unit. Ha vingut a Barcelona com a experta en la primera Trobada Internacional d'Educació Digital Democràtica i Open Edtech, organitzada per Xnet.

Com descriuria la situació dels drets digitals a les escoles europees?

— Hi ha molta preocupació a escala europea i als estats per plataformes com Facebook o TikTok, però hi ha menys interès en què fan les empreses tecnològiques al sector educatiu, quan els drets digitals dels infants no estan ben protegits. 

Què fan aquestes empreses a les escoles?

— Hi ha tres vies per entrar a l’escola i sortir-ne amb les dades dels infants. La primera és l’administració, perquè es recullen moltes dades que els pares donen a l’escola perquè el seu fill pugui ser educat. La segona via és l’escola, que recull moltíssimes dades que els pares no arriben a veure mai, per exemple, sobre els registres de comportament del nen, els exàmens i els aprenentatges del dia a dia. I la tercera via són les empreses d'edtech, que malgrat que mai posen un peu a l’escola, hi són presents i extreuen dades i interactuen amb els alumnes, perquè les seves plataformes i les seves aplicacions funcionen encara que els nens i les famílies no els vegin. 

En els últims dos anys hem parlat molt sobre la bretxa digital però no tant sobre drets digitals. ¿Creu que n’estem prou conscienciats?

— Crec que no, només una petita comunitat de gent se’n preocupa. L'adquisició de tecnologies de la informació no es considera com una cosa que influirà en tota la cultura del centre i en l'aprenentatge. I això és un error, perquè no és només una qüestió d’informàtica. Aquestes plataformes també són una qüestió de com els nostres nens reben l’educació i, per tant, la manera com introduïm aquestes plataformes pot canviar la comunicació i la relació amb les famílies. Ho entenem només com una qüestió tecnològica, però en realitat és una qüestió social.

Què diria a la gent que creu que aquest tema no és rellevant?

— Que està en joc la seva intimitat. Crec que és molt difícil predir com les empreses hauran influït en el seu aprenentatge d’aquí dos o cinc anys, però el que queda clar és que estem introduint-les sense saber quin és l’impacte en l’aprenentatge dels nostres fills. Les fem servir esperant que siguin bones. No podem saber, per exemple, com aquestes aplis influiran en la salut mental del nen, com estan decidint patrons de comportament. Crec que no hem entès quin és l’impacte de tot això i serà massa tard veure-ho quan el nen deixi l’educació. Crec que els pares a qui ara tot això no els importa haurien almenys de buscar més informació. 

Per què és tan difícil per als pares escapar-se de Google i Microsoft? 

— Com a pare és difícil desafiar la teva escola perquè tu vols que el teu fill tingui un entorn feliç, segur i de confiança. A més, vols que el teu fill tingui una educació completa i creus que l’escola és el millor lloc per a ells i, per tant, cal confiar que prendran les decisions correctes, de manera que acceptem el que s’hi fa. En tercer lloc, també és un repte tenir el temps i la capacitat per implicar-se per canviar les coses. 

¿I els professors saben que hi ha alternatives?

— Necessitem que els professors tinguin un millor accés a la informació, però no quan ja estiguin treballant, sinó que s’ha d’introduir en la seva formació inicial. Si no garantim que els professors estiguin ben formats, les empreses entraran i ompliran aquest buit. 

Les administracions també haurien de posar facilitats.

— Al Regne Unit hem estat molt lents en preparar una estratègia digital per a l’educació. Sempre es diu que hi ha la loteria del codi postal: nens que en funció del lloc on viuen tenen un sistema escolar brillant, ben finançat, amb bons equipaments, i amb professors ben formats que ofereixen sistemes digitals, i d’altres que no tenen accés a tot això només pel lloc on viuen. Aquesta hauria de ser la preocupació dels governs, perquè és l’administració qui és responsable de garantir una educació equitativa. 

Quins són els riscos si no es fa res?

— Encara no tenim la garantia que tot el que utilitzem a l’aula té un impacte positiu. Hem d'intentar assegurar-nos que estem utilitzant productes digitals eficaços i que no siguin perjudicials per a la salut mental dels nois. Aquesta és la meva por principal, que l’escola faci servir una eina sense saber-ne el marge d'error. Si no fem res, seran les empreses les que decidiran què queda dins i què queda fora del currículum. Al darrere hi ha una qüestió sobre l’autonomia de l’escola.

Com ha impactat la pandèmia en tot això? Més gent ha estat en contacte amb aquestes eines digitals.

— Unes 35 organitzacions de tot el món vam escriure una carta oberta als governs i els vam demanar que protegissin millor els drets dels nens. Moltes empreses es van afanyar a oferir productes gratis, i moltes escoles van pensar que estaven fent un bé social. Però el cert és que ho estaven utilitzant per al seu propi interès, com a proves, i al final d’un temps determinat començaven a cobrar. Ara Human Rights Watch ha publicat un informe que conclou que moltes empreses han descuidat la informació personal dels nens.

I ara caldrà sumar-hi la intel·ligència artificial, que també està entrant en el sector educatiu.

— Sí. Ara hi ha un grup de treball sobre intel·ligència artificial i educació al Consell d'Europa, del qual formo part, i estem a punt de publicar un informe sobre aquest tema. La intel·ligència artificial és un terme que s’utilitza molt, però s'entén de maneres molt diferents. Un dels temes que s’està explorant més és per a les prediccions. En una escola d’Anglaterra van fer servir una eina per saber si hi havia risc de radicalització entre els alumnes. L'empresa no havia dit el marge d’error i una alumna que buscava penya-segats va ser marcada com a potencial suïcida i un nen que buscava animals va ser considerat un possible membre d'una banda juvenil. El més important de la intel·ligència artificial no són les grans preguntes, com si algun dia podrà reemplaçar els humans, sinó quina influència tenen tots aquests productes en el nostre dia a dia.

Hi veu algun benefici?

— Per descomptat! Utilitzo la tecnologia cada dia. Però hem de ser conscients de què tenim a les mans i al cap, i què estan recollint aquestes empreses dels nostres comportaments, de les coses que escrivim i diem, de les fotos que fem… A mi em sembla molt obvi, però crec que molts ciutadans no tenen temps per pensar en aquestes coses. Com podem comunicar als pares que hi ha riscos? Com els diem que tot el que passa a les escoles afectarà la vida dels nostres fills en el futur?