Els instituts d'EUA pioners en l'ús del mòbil comencen a restringir-los a classe

WashingtonEls instituts High Tech High (HTH), a Califòrnia, fa una dècada que van integrar l’ús dels smartphones en el seu model educatiu, orientat a projectes en comptes d’exàmens. Amb la idea que els telèfons intel·ligents, igual que els ordinadors, s’han convertit en una eina de treball imprescindible per a la majoria d’oficis i un fidel acompanyant per a milions de persones, van incorporar aquesta eina al sistema pedagògic dels centres. Però després de detectar casos d’assetjament, el centre ha decidit restringir els aparells tret que siguin imprescindibles per fer l’activitat de classe.

"Sempre hem permès l'ús de telèfons i mai havia sigut un problema, fins que va arribar la pandèmia", explica a l'ARA el sotsdirector i degà de cultura de l'escola HTH a Chula Vista, Enrique Lugo. "El confinament va significar un abans i un després: els joves ara es recolzen molt més en el telèfon, és part de la seva identitat, i senten la necessitat de tenir-lo a les seves mans per estar sempre connectats". Això ha generat distraccions i interrupcions a les classes, però també episodis d’assetjament: "Alguns alumnes es preocupen que els altres els gravin, o de sobte els arriba un AirDrop amb una foto seva, o amb mems, o interrompen la classe posant música... Són circumstàncies amb què abans no havíem de bregar i s'han convertit en el dia a dia".

Davant d'aquesta situació, aquest curs l'escola –de 644 estudiants d'entre 4 i 18 anys– ha decidit que els mòbils només s’usin si són necessaris per a l'activitat. "Volem ensenyar als nens com utilitzar el telèfon de manera sana, i que alhora s'hi relacionin com una eina molt útil i potent, més enllà de les xarxes socials", justifica Lugo. Abans de començar la classe, els alumnes entreguen els seus telèfons, els posen en uns contenidors de fusta, on tenen la possibilitat de carregar-los, i els tornen a agafar en acabar la classe.

"L'objectiu és que puguin estar atents, sense distraccions, però en cap cas estem requisant els telèfons, i si un alumne s'hi nega, intentem explicar per què és positiu que ho faci, però mai li regirem la motxilla", assegura el sotsdirector, que al principi –diu– va haver de gestionar episodis d'ansietat, però mica en mica veu que els joves han integrat l'hàbit de "no tenir el telèfon el 100% del dia a les seves mans".

Riscos i oportunitats

Les pantalles ja impregnen tots els àmbits de la nostra vida, també la de nens i adolescents. Per això, alguns experts veuen en l'escola un dels pocs oasis lliures de smartphones. És el cas de Víctor Pereira, professor de magisteri, investigador i president del programa Teaching and Teaching Leadership de la Harvard School of Education. "Un telèfon és una eina molt poderosa, però també és una font de distraccions. En la majoria de casos, trobo que no és necessari tenir-lo a classe. L'aula té un valor que els joves no poden trobar en molts altres espais: els permet conversar, debatre i raonar sense aparells electrònics pel mig. I això és necessari per al seu aprenentatge", sentencia a l'ARA.

En el cas de les escoles HTH, l'eina que més utilitzen és la càmera del mòbil. "El treball que fem està basat en projectes, i una part imprescindible és la documentació. Per això, deixem que els alumnes facin fotos, vídeos i gravacions de veu, o que enregistrin les cançons que han creat a classe de música", explica Lugo, que afegeix que "també l'utilitzen per crear dissenys gràfics, per buscar informació a internet o per respondre preguntes que ha penjat el professor".

L'ús responsable dels telèfons a les aules, segons tots dos professors, beneficia el desenvolupament dels joves. "Avui dia, els joves ho poden aprendre tot per internet, i part de la nostra feina és guiar-los en aquest procés. Nosaltres els hem d'ensenyar tot allò que no aprendran mirant el mòbil, per això creiem en l'aprenentatge basat en l'experiència i el treball en equip", conclou Lugo.

Ara bé, Pereira admet que els telèfons no estan exempts de riscos. "Faciliten noves formes de bullying", alerta el professor i investigador, que també associa els aparells amb l’augment de "suïcidis entre la gent jove", amb les addiccions o amb l’exposició a continguts inapropiats. A l'institut de Chula Vista, per exemple, han cridat l'atenció a diversos nens per gravar vídeos de Tik Tok enmig de classe. Però Lugo no ho veu tant com un problema dels telèfons, sinó propi de l'edat: "És normal que els joves busquin distraccions; si no és amb el mòbil, ho faran amb una altra cosa, com ha passat tota la vida".

La intel·ligència artificial, una onada imparable

Als HTH tampoc han vacil·lat a l'hora d'utilitzar la Intel·ligència Artificial (IA) a les aules. "És obvi que tots els alumnes l'acabaran utilitzant; molts ja ho estan fent. Per això, el millor que podem fer és reconèixer que la IA existeix i acompanyar-los, ensenyar-los a utilitzar-la de manera responsable, perquè és molt útil", reconeix Lugo.

Però, igual que els mòbils, la IA requereix límits: "Quan ens hem trobat que un nen ha fet un text sencer amb IA, no l'hem admès. De moment, ho podem identificar fàcilment, atès que no utilitzen el vocabulari i els coneixements d'un nen de la seva edat. Però en un futur serà impossible", avisa Lugo. En aquest sentit, ensenyen als joves que és una eina que serveix de guia, però "ni és infal·lible ni reemplaçarà la seva feina del tot".

Lugo insisteix que "l'educació no pot ignorar la tecnologia: cal integrar els mòbils i la IA a les aules". Hi està d'acord Pereira: "No sabem com serà el futur, i per això és tan difícil adaptar-hi l'educació. Però hi ha ensenyaments útils per a totes les generacions". L'investigador veu inevitable que les classes tendeixin cada vegada més al digital. De fet, no descarta que s'acabi eliminant el concepte d'escola com un espai físic, com va passar a la pandèmia. Si això passa, "es perdrà un element bàsic, que és la socialització i l'entreteniment dels joves sense pantalles", lamenta.