Informe PISA: Una setmana després, Simó demana "fer pinya" i descarta canvis immediats

BarcelonaSis dies després de conèixer els mals resultats de Catalunya a l'informe PISA, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha comparegut aquest dilluns per donar resposta a la davallada de nivell dels alumnes catalans. En una intervenció en què ha demanat "fer pinya per apuntalar el sistema educatiu" –un missatge que, ha assegurat, també farà arribar per carta als docents, a les famílies i a tots els agents de la comunitat educativa–, Simó ha descartat posar en marxa grans canvis de manera immediata. "No hem de clavar cops de volant, l'educació no necessita canvis curriculars i de sistema constants", ha afirmat. La consellera també ha defensat que han "d'analitzar amb profunditat el detall de les proves".

Malgrat que admet la davallada de nivell que ja fa anys que es detecta entre els alumnes catalans, Simó ha tret pit assegurant que les mesures que el departament va començar a prendre arran dels mals resultats en les últimes proves de competències bàsiques ja estan tenint fruits en ciències i matemàtiques. "Encara hi ha un repte important en castellà i català que hem de resoldre", ha lamentat.

Pel que fa a la primera reacció del departament davant dels resultats, en què es va apuntar a un possible error de la mostra de les proves PISA amb una "sobrerepresentació" de l'alumnat migrant –un argument que després es va descartar–, Simó ha evitat fer autocrítica assegurant que ja s'havia rectificat. Preguntada pel fet que davant els mals resultats la titular del departament no comparegués fins ara, Simó s'ha justificat assegurant que en altres ocasions tampoc no havia comparegut cap conseller. En aquest sentit, també ha defensat el secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata, que és qui va sortir a donar explicacions en nom del departament. "Garcia Plata forma part de la solució i no del problema", ha afirmat Simó.

La consellera ha explicat que al mes de gener hi haurà "canvis de fons qualitatius" al Consell Superior d'Avaluació, el responsable de revisar la mostra de les proves educatives. Es tracta d'un canvi que ja estava previst abans de la polèmica amb l'informe PISA i que té l'objectiu de convertir el consell en una gran agència d'avaluació.

La consellera ha explicat que una part important de la caiguda de nivell es deu als efectes de la pandèmia, però que "el sistema educatiu ja tenia temes pendents d'abans" que arribés la pandèmia. En aquest sentit, la consellera insisteix que el sistema necessita reformes que han de ser "de mirada llarga" i que s'han de basar en evidències i en acords de país.

Objectius a llarg termini

Després de repassar el que ja està fent el departament, com ara augmentar les proves d'avaluació o impulsar el Pla Nacional de Lectura per fer front als problemes de comprensió lectora, la consellera ha posat sobre la taula deu objectius a llarg termini. Simó ha advertit, però, que "no s'assoliran durant aquesta legislatura".

Les deu mesures

1. Pacte per unes polítiques educatives "resilients", en forma d'acord entre les forces polítiques del Parlament per prendre mesures que durin almenys dos mandats i que tinguin dotació econòmica per "revertir les retallades de fons".
2. Treballar conjuntament amb les entitats i la comunitat educativa per millorar la inclusió dels alumnes vulnerables. Es tindran en compte les conclusions de la comissió d'estudi sobre el desplegament d'un sistema educatiu inclusiu constituïda el 2021.
3. Pacte amb el món local per aconseguir una educació a 0-3 universal i gratuïta, amb acords concrets i compromisos econòmics.
4. Pacte per una educació a temps complet, com fa Portugal, que serveixi per enriquir els alumnes amb activitats extraescolars amb valor curricular.
5. Millora de la formació dels docents amb un canvi en el pla d'estudis del grau universitari. "Portar a les facultats allò que es treballa als centres escolars", ha dit Simó.
6. Acord de país per impulsar una nova agència d'avaluació del sistema educatiu, així com potenciar les polítiques educatives i la recerca educativa, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya. També hi haurà canvis de fons en el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
7. Millora del model d'acollida, basant-se en el pla pilot d'aules d'acollida a l'ESO que s'està fent en centres de Barcelona i que el curs que ve es vol exportar a la resta del país. Es dotarà de reforços les aules d’acollida a partir del curs 2024-2025 i es faran canvis en la formació continuada del català.
8. Intensificació dels programes de lectura i matemàtiques que fan servir escoles i instituts per assegurar els "bàsics": focalitzar en la comprensió lectora i les matemàtiques canviant la manera d'ensenyar, si cal, i fent tutories individuals als centres que ho requereixin.
9. Pla de reducció de l'abandonament escolar per arribar al nivell europeu, entorn del 10%.
10. Pla d'educació afectivosexual i de prevenció i lluita contra l'assetjament escolar.

Pitjors resultats de la història

La compareixença de la consellera arriba gairebé una setmana després que se sabés que Catalunya havia aconseguit els pitjors resultats de la seva història als informes PISA. Només entre el 2018, l'any de l'últim informe, i les proves del 2022 el nivell dels alumnes catalans va caure més de 20 punts en matemàtiques i en comprensió lectora. Una davallada que, segons els càlculs de l'OCDE, equival a perdre un curs sencer i que ha estat tres vegades més acusada que la disminució de nivell que ha patit el conjunt d'Espanya.

Davant d'aquests mal resultats, en un primer moment des del departament d'Educació el secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata, va apuntar a un possible error de "sobrerepresentació" d'alumnat immigrant a les proves. L'endemà el departament d'Educació va descartar aquesta hipòtesi en un comunicat en què rectificava i assegurava que "les divergències en la interpretació de la representativitat de la mostra" havien quedat aclarides, després de parlar amb els responsables de PISA. En el comunicat també es reconeixia que hi ha "una limitació dels indicadors i estudis del departament d’Educació i d’altres institucions per entendre més detalladament la realitat i l'increment de la complexitat, especialment acusada a Catalunya".

Aquest augment de les complexitats a l'aula sí que el mostren diverses dades demogràfiques que constaten que entre els dos últims informes PISA el nombre d'alumnes vulnerables detectats a Catalunya ha augmentat un 50%.