Informe PISA: la pobresa afecta més el rendiment escolar que l’origen

BarcelonaLes desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes. Una de les primeres explicacions del departament d'Educació després de rebre els resultats desastrosos de l'informe PISA va ser que hi havia una sobrerepresentació d'alumnes nouvinguts i que això podia haver influït en la baixada que, en general, indicaven els resultats de les proves. Una justificació que el mateix departament va rectificar al cap d'unes hores. Sigui com sigui, l'anàlisi dels resultats de l'informe PISA que han elaborat Save the Children i Esade desmenteix que l'origen de l'alumnat sigui el principal detonant dels mals resultats: apunta directament a la pobresa. Concretament, un alumne nouvingut treu de mitjana 42,6 punts menys a la prova de matemàtiques (32,5 en l'àmbit estatal) que un estudiant nascut a Catalunya i amb família autòctona. Però aquesta bretxa es redueix a 5,1 punts si es descompta l'efecte de la desigualtat socioeconòmica. És a dir, segons l'anàlisi de les dues entitats, la mala nota s'explica més pel nivell socioeconòmic de l'alumne que per la seva condició de migrant.

L'efecte és tan important que l'organització avisa que els alumnes amb menys recursos tenen sis vegades més possibilitats de repetir curs que els que tenen un nivell socioeconòmic més elevat. De fet, Catalunya és el segon territori de l'Estat, després de la Comunitat de Madrid, amb la segregació escolar per nivell socioeconòmic més alta. Tot i que en l'àmbit estatal la taxa s'ha reduït lleugerament des del 2018, a Catalunya no hi ha hagut canvis significatius. Aquest és, de fet, un factor sobre el qual la consellera d'Educació, Anna Simó, també alerta en una entrevista a l'ARA: "Encapçalem el rànquing espanyol de pobresa infantil. Hi ha hagut un increment de les desigualtats socials a tot arreu, i a Catalunya més. El nivell de segregació escolar era molt alt i l'estem començant a revertir amb un pla valent, però ni de bon tros hem començat a veure'n els resultats, encara", subratlla Simó.

Catalunya lidera el rànquing espanyol en pobresa infantil, però Espanya lidera el rànquing europeu en aquest àmbit. Les diferències en el rendiment i resultats en la prova de matemàtiques dels alumnes més desafavorits socioeconòmicament respecte a les famílies més benestants són més grans que el 2018 (del 15,2% al 17,1%). Catalunya és un dels territoris de l'Estat, juntament amb Astúries, Euskadi i Múrcia, on aquesta variació és més elevada.

Les propostes

Per fer-hi front, Save the Children proposa diverses mesures. Creu que cal apostar de manera molt més decidida per tutories de suport i reforç individualitzades o en grups reduïts, tant en horari escolar com fora del centre i durant el període estival. Una altra mesura que proposa és millorar les competències en comprensió lectora mitjançant la implementació d'espais obligatoris de lectura i el reforç de les biblioteques escolars. També aposta per jornades escolars àmplies, assegurant la gratuïtat de material, menjador i transport escolar a infants en situació de pobresa i l'accés a beques suficients que promoguin la permanència al centre educatiu i la continuïtat en l'educació postobligatòria.

L'entitat també vol que es millori l'accés a una educació de qualitat per als infants de 0 a 3 anys amb baix nivell socioeconòmic i d'origen migrant. Proposa promoure una formació del professorat centrada en augmentar l'eficàcia i les habilitats pràctiques en gestió d'aula en classes heterogènies, així com formació associada a reflexionar i canviar creences i pràctiques pedagògiques relacionades amb la repetició de curs, a més de posar en marxa mesures contra la segregació escolar per reduir la concentració de l'alumnat desfavorit, migrant i d'ètnia gitana. Aquests plans, segons Save the Children, han d'apostar per la gratuïtat efectiva de l'escola concertada i considerar criteris de demanda i admissió, però també valorar mesures d'oferta i planificació en la xarxa escolar, especialment en un context de caiguda demogràfica.