Gemma Geis: "Incrementarem en mil places el màster de professorat a través de la UOC i amb preu regulat"

BarcelonaLa consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, és gironina, doctora en dret i especialista en dret administratiu. Ha estat professora a la Universitat de Girona. Va entrar al Parlament com a diputada de Junts per Catalunya després de les eleccions del desembre del 2017, les del 155. I ara fa nou mesos es va convertir en consellera al Govern presidit per Pere Aragonès. 

Ara fa un any, els rectors de les universitats pressionaven molt perquè la universitat tingués veu pròpia al consell executiu. Creu que l'estan aportant?

— Sí. I sense una conselleria pròpia no seria possible. Estem treballant per forjar aquesta conselleria i deixar aquest llegat.

Separar Universitats d’Empresa ha sigut una bona idea?

— Han de col·laborar, però crec que la recerca té camí per córrer i ho estem demostrant. 

Què es pot fer per incrementar el finançament de les universitats?

— La llei de la ciència, ara en seu parlamentària, blinda un percentatge de recerca que s’ha de finançar. A l’acord de Govern hi havia el compromís també que s’arribés al 2,12% del PIB. Als pressupostos hi ha hagut un increment d’un 14%: hi ha 21 milions d’euros que van directament al finançament de les universitats. I a Madrid es treballa la Llei Orgànica del Sistema d’Universitats, que estableix un percentatge d’obligatorietat de finançament, però en canvi el govern espanyol no finança res.

Ha notat algun canvi entre Manuel Castells i Joan Subirats com a ministre d’Universitats?

— Sí. El ministre Subirats m’ha expressat el que nosaltres defensàvem, és a dir, que la llei del sistema d’universitats espanyola no podia ser tan reguladora i havia de donar més llibertat. Després haurem de veure com es concreta, però treballen en aquesta línia. 

Ajuda a finançar les universitats que s'abaixin els preus de les matrícules?

— Els rectors estan a favor de la baixada de preus de les matrícules sempre que no vagi en detriment del seu pressupost. Això significa que és la Generalitat qui hi aboca més recursos. És veritat que a Catalunya tenim els preus universitaris més alts de l’Estat, i per això fa dos anys ja vam fer aquesta política de rebaixa del 30% en els graus i l'any passat vam abaixar un 40% el preu dels màsters públics.

Hi ha més rebaixes a la vista?

— L’acord de govern va en la línia de la baixada dels preus i les taxes universitàries i hi treballem. 

Seria per al curs que ve?

— Seria per al setembre, sí, el curs 2022-2023. 

Podríem saber el percentatge de rebaixa? 

— Encara hi treballem. 

Els rectors li transmeten que els arriben estudiants amb nivell més baix que fa uns anys?

— Bé, no només els rectors. Jo mateixa fins fa tres anys era professora i ho notava, sí. Cal millorar l’educació en les coses més bàsiques: comprensió lectora, capacitat d’anàlisi, d’expressió, de redacció.

Em sembla que tenim un exemple paradigmàtic amb l’anglès. El 2014, amb Mas-Colell, s’aprovava que el 2018 s’exigiria el B2 i el 2022 encara no és un requisit obligatori. És un fracàs col·lectiu.

— El que hem fet ara és un acord, que es farà públic en dues setmanes, per enfortir la tercera llengua i treballar per arribar al B2 a través de diferents mecanismes. Tant pot ser a través d’unes pràctiques en una empresa internacional, en anglès, com també presentant el treball de final de grau en anglès per acreditar els coneixements. Això s’està cuinant i en dues setmanes hi haurà un acord que repensa tota aquesta tasca. I això anirà acompanyat d’un increment d’un milió d’euros. 

Hi han posat termini? 

No hi ha un termini, sinó que és a l’horitzó.

Cada any hi ha queixes de graduats que pensen que es podrien dedicar a la docència i que han de fer el màster de professorat al País Valencià o a la Rioja perquè resulta que aquí no hi ha places. Què faran per evitar-ho?

— Primer n'hem demanat dades i hem fet una radiografia. Els professors han de rebre formació del sistema educatiu universitari català. Per això, aquest divendres aprovem un acord amb el qual incrementarem unes mil places en un model semipresencial, a través de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a partir del curs 2023-2024. I amb un preu regulat. Quan parlem d’enfortir l’educació, quan parlem d’enfortir el català, la primera cosa que necessitem és que el professorat que es forma, que ha d'impartir classes a Catalunya, surti del sistema universitari català. S’incrementaran les places que més manquen, les de català i anglès. I l’any vinent també matemàtiques, enginyeria, biologia...

Quant costarà el màster? 

— Serà un màster públic a la UOC que costarà entre 2.000 i 3.000 euros. Molt lluny dels 8.000 o 10.000 euros que costen els màsters que s'han de cursar fora de Catalunya.

I que es faci a la UOC privarà els estudiants del contacte amb els alumnes?

— No. Hi ha places a totes les universitats, però el perfil de la UOC és el d’un estudiant que treballa i no pot anar a totes les classes. Les pràctiques, òbviament, sí que seran presencials.

Les universitats catalanes atrauen molts alumnes estrangers. Què passa quan un aixeca la mà i diu que no entén el català? Els professors tenen instruccions clares del que han de fer?

— N’haurien de tenir, sí. Hi ha unitats de política lingüística i vicerectors amb aquestes atribucions. En vam fer una diagnosi i vam detectar 55 queixes d’alumnes que van dir que no havien pogut rebre la classe en català.

Obro una carpeta que no és seva, però sí del sistema educatiu. Com veu la vaga de docents?

— Soc molt receptiva a les demandes i a les mancances perquè aquesta és la realitat. Ho veig amb preocupació i amb voluntat de mà estesa. Entenc que hi ha molt cansament i hem de ser còmplices de les solucions.