Ni incentius ni avaluació: Així és la carrera professional d'un mestre a Catalunya

BarcelonaEls mals resultats a l'informe PISA han fet trontollar tot el sistema educatiu català i, tot i que la consellera d'Educació, Anna Simó, ha volgut treure tota la culpa als docents de la davallada de nivell assegurant que "la responsabilitat l'ha d'assumir sempre l'entrenador i no els jugadors", els dubtes sobre si el sistema està sabent preparar prou bé els mestres i professors s'han tornat a posar sobre la taula.

"Si més no, sabem que no és prou eficient per aprovar amb un bon nivell proves de rendiment com les PISA. Un sindicalista et diria que és perquè les condicions laborals dels mestres no són bones i un expert et diria que la formació inicial dels docents és deficient i, probablement, totes dues tesis són certes", explica el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, Joaquim Prats, que s'ha especialitzat en l'anàlisi dels sistemes educatius. Però, què en sabem sobre com és la formació i la carrera professional d'un mestre o un professor català?

Tothom pot ser mestre?

Més de 2.500 estudiants entren a fer un grau cada any

A Catalunya la nota de tall per fer un grau de mestre està entre el 5 i el 9,6 sobre 14, en funció de la facultat. A més, des del 2017 per poder accedir a la universitat pública (recentment les privades han descartat la mesura), tots els futurs mestres han de superar les Proves d’Aptitud Personal (PAP), un filtre que suspenen aproximadament la meitat dels aspirants i que, moltes vegades ho fan pel baix nivell de matemàtiques i català.

Tot i aquest filtre, cada any més de 2.500 estudiants entren a fer un grau per ser mestre i, segons les dades de l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), cada curs s'aproven més del 95% dels crèdits universitaris i menys d'un 3% dels estudiants abandonen el grau. "En un grau universitari hi ha dos exemples de fracàs: quan la majoria suspèn com passa amb matemàtiques i quan gairebé tothom aprova com passa a les titulacions per ser mestre", adverteix Prats, que compara la situació amb la de països com Finlàndia, on menys del 10% dels estudiants que volen ser docents ho aconsegueix.

Amb el grau superat ja es pot ser mestre interí, però per poder tenir una plaça estable el docent ha d'aprovar unes oposicions. Un procés, que segons la directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de Sant Martí i membre de Clam Educatiu, Noa Padín, "no ofereix prou garanties a l'hora d’incorporar al sistema públic els docents més competents i compromesos". En el mateix sentit, Prats assegura que aquestes proves per accedir a una plaça de funcionari beneficien més a qui fa molts anys que és interí sense haver superat cap prova, que no pas a qui està més ben preparat.

Ensenyar a ensenyar

Els plans docents reforcen cada cop més la didàctica

"Abans teníem mestres amb molt coneixement, però sense nocions de com ensenyar i ara tenim joves molt competents en didàctica, però que els seus coneixements són els que van adquirir al batxillerat", alerta Prats. El catedràtic explica com els plans docents dels graus d'educació infantil o primària han passat d'estar formats sobretot per matèries troncals com llengua o matemàtiques a deixar pas a una gran majoria d'assignatures de didàctica. Un exemple el trobem al grau d'educació primària de la UB o la UAB, en què moltes assignatures contenen el concepte "didàctica", però poques se centren en la consolidació dels coneixements bàsics d'una disciplina concreta com ho fa l'assignatura de Matemàtiques per a mestres de la UAB, en la qual s'especifica que té la finalitat de "consolidar el coneixement matemàtic fonamental".

En canvi, l'educadora Alba Castellví, que l'any passat va ser professora de didàctica de la literatura infantil i juvenil a una universitat catalana, alerta que, tot i l'aposta per la didàctica, va observar com a la facultat no s'està ensenyant a ensenyar a llegir. "Els alumnes tenen problemes seriosos per ser bons ensenyants de la lectoescriptura, i no coneixen les tècniques per ensenyar a llegir a l'escola", critica. De fet, l'educadora explica que els responsables del departament van reconèixer que aquest aspecte era "coix" als estudis de mestre de primària, però que ja s'ensenyava al grau d'educació infantil. A la vegada, però, algun alumne d'aquest grau també li deia que desconeixia aquestes tècniques.

Castellví també assegura que durant el grau alguns estudiants "no aprenen a dir els pronoms febles, a pronunciar les esses sonores ni a escriure de manera gramaticalment correcta" però, tot i això, aconsegueixen obtenir el títol. "Vaig suspendre una alumna que estava a punt d'acabar la carrera perquè en una sola frase havia fet sis faltes d'ortografia. Em va contestar que fins llavors ningú li havia dit que fos tan greu", lamenta. A més, l'educadora també adverteix d'un problema important: molts no tenen clar què significa i com cal fer la immersió lingüística.

En el cas dels professors de secundària, el procés per arribar a les aules passa per fer el màster d'un any en formació de professorat. "És una formació centrada en la pedagogia, però la part fonamental que són les pràctiques reals en un centre són molt escasses", adverteix Prats. En aquest sentit, aquest curs 250 docents novells faran un MIR educatiu, però és un projecte que, de moment, només està en fase pilot.

Inspecció

Poques avaluacions i formacions a voluntat de cada professor

"Un cop aconsegueixes la plaça, et pots morir fent exactament el mateix". Així descriu Prats el fet que el català és un dels pocs sistemes educatius en el qual no es fan avaluacions periòdiques de com treballa cada docent ni hi ha cap formació obligatòria durant la carrera laboral –a excepció de la formació inicial que han de fer tots els docents novells de la pública–. De fet, segons dades recollides per l'OCDE l'any 2018, Espanya és el país on hi ha més mestres treballant que no han estat mai avaluats. Ni pel director o els companys del centre ni per cap organisme extern.

Dintre d'aquest panorama, Catalunya es troba entre les comunitats amb més docents que no han estat mai avaluats (un 34%), mentre que la comunitat amb menys mestres no avaluats (5%) és Astúries, la segona amb millors resultats en matemàtiques i lectura en l'últim informe PISA. "Hi ha mestres que potser no ho fan el màxim de bé possible, però potser tampoc ho saben", lamenta Padín. Sí que és cert, però, que si un docent ho vol, pot demanar que un cop l'any Inspecció Educativa li faci una avaluació individual valorant aspectes com la gestió de l'aula o la planificació de l'activitat docent.

Sense revisions periòdiques ni obligació de continuar formant-se, la millora de l'activitat docent queda en mans de la motivació i la voluntat de cada professor, que ha de ser important, ja que els incentius laborals per fer-ho tampoc són gaire destacats. Es dona mig crèdit per cada 15 hores de formació i per aconseguir una promoció se n'han de tenir 10, nou dels quals poden correspondre a anys de servei prestats.

Tot i això, Padín insisteix que, sense estar-hi obligats, "hi ha molts mestres amb un interès real per formar-se" i també hi ha molts centres que vetllen perquè els seus claustres rebin formacions. Explica que les formacions amb més demanda han estat les d'estratègia digital, les d'educació emocional –"per l'augment de complexitat a l'aula"– i les lingüístiques per treure's el C2 de català. Tot i això, la membre de Clam Educatiu fa un advertiment: "Igual que per al professor motivat no hi ha cap incentiu econòmic per fer bé la feina i millorar, el sistema tampoc no contempla cap sanció per als qui no treballen bé". Una tesi que també avalen les dades de l'OCDE que mostren com a Catalunya mai es posen sancions després d'una avaluació, però tampoc es contempla un augment salarial si el resultat de l'avaluació és positiva.

Sous

Cobren semblant als mestres de les millors comunitats a PISA

Segons les dades recollides per UGT, els docents catalans són els pitjors pagats de l'Estat amb un sou brut de 2.329 € per als mestres i de 2.647 € per als professors d'institut. Aquestes dades no tenen en compte els complements amb els quals poden cobrar fins a 670 € mensuals més per antiguitat o fins a 1.000 € més per assumir un càrrec de direcció. Si ens centrem només en el sou inicial, un mestre català guanya gairebé 400 euros menys que un mestre basc, que són els que tenen el sou més alt de l'Estat, però la retribució és semblant a la dels mestres d'Astúries (2.387 €) o de Castella i Lleó (2.353 €), les comunitats amb millors resultats educatius a les proves PISA.

Si ho comparem a escala internacional, l'OCDE situa Espanya entre els països amb docents més ben pagats. Segons l'organisme internacional, un mestre espanyol amb 15 anys d'experiència cobra al voltant de 40.000 € l'any, una xifra que és superior a la de la mitjana de l'OCDE i de la UE, en les quals els mestres amb aquestes condicions cobren uns 33.000 € anuals. En canvi, els sous dels mestres espanyols són més baixos que els que reben els seus companys dels Països Baixos (42.000 €) o d'Alemanya (60.000 €).

Poc prestigi

Falta de reconeixement pel factor cultural i el rol de les famílies

Aquesta setmana la consellera d'Educació, Anna Simó, va enviar una carta als docents catalans en la qual els deia que és "plenament conscient" que són un col·lectiu que "potser no es valora prou la seva feina". Aquesta percepció fa anys que s'ha estès a Catalunya amb idees com ara que els docents tenen gairebé tres mesos de vacances (acostumen a començar-les a mitjans de juliol i les acaben a finals d'agost), o que la feina que fan és aparentment fàcil. "Moltes famílies creuen que saben més que els mestres i s'atreveixen a dir-los com han d'ensenyar o examinar", lamenta Prats.

El catedràtic explica que aquest desprestigi es dona més al sud d'Europa i que una de les conseqüències és que "molts dels que treuen millors notes no contemplen aquesta sortida, perquè no està ben valorada". En canvi, Prats també destaca com a països com Xina, Japó, Singapur o Corea, que ocupen les primeres posicions del rànquing educatiu de l'OCDE, la figura del professor és de les més ben valorades a nivell social. "Quan dius que ets professor, la reacció és d'admiració absoluta", insisteix. I llança un dard cap a les institucions: "Han d'iniciar campanyes i programes per retornar el prestigi social a aquesta professió fonamental".