Jaume Franch: "Hi pot haver mestres que l'últim cop que han fet matemàtiques sigui a l'ESO"

BarcelonaJaume Franch és professor de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va ser degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC entre el 2015 i el 2023 i és el promotor del nou postgrau d'educació per als docents de matemàtiques que no són matemàtics.

Quatre de cada deu alumnes de primària tenen un nivell baix de matemàtiques. ¿El sorprèn aquesta dada?

— I molts tenen un nivell molt baix. És una dada dramàtica, però lamentablement era una cosa esperable. Crec que el nivell d'ensenyament a Catalunya està en una situació bastant crítica.

En pocs anys hem baixat molt. Què ha canviat perquè això passi?

— Al meu parer, el que ha canviat és la manera d'ensenyar a les escoles. Hem passat per certes tendències educatives en què l'ensenyament es basa a fer que l'alumne vagi descobrint les coses per ell mateix... Crec que les tendències que s'han implementat en els darrers anys fan que s'avanci menys en els temaris i es doni menys nivell.

¿El problema és que aquestes metodologies no són eficaces o que no estem preparats per introduir-les?

— Bona pregunta. Jo crec que aquestes tendències potser són eficaces en grups molt petits. El problema, sobretot, per a mi, és que no s'ha demostrat que siguin les millors i s'han implementat com una mena d'experiment. Això crec que és el pitjor, que s'ha fet un experiment amb els nostres fills a l'hora d'ensenyar matemàtiques sense tenir una evidència científica que això era el millor que existia.

A primària sempre s’han memoritzat les taules de multiplicar i ara això s'està posant en dubte. ¿Continua tenint sentit aprendre-les?

— Aprendre a multiplicar té sentit perquè et dona una idea de què significa una xifra, et posa una mica als ordres de magnitud de les coses. Però si tu no saps què vol dir 8 x 6, si això és 50 o és 25, no tens ni idea de si això és gran o petit. És com amb les normes d'ortografia: tenint en compte que avui en dia hi ha correctors lingüístics o el ChatGPT, té sentit que aprenguem les normes d'ortografia, no? Amb les matemàtiques passa igual: encara que un ordinador et pugui resoldre qüestions matemàtiques, també s'han d'aprendre perquè et donen una certa abstracció i coneixement de la magnitud de les coses.

Amb PISA es va repetir la idea que els alumnes saben resoldre equacions, però no saben on aplicar-les.

— Aquí hi ha diversos factors. Un és que les matemàtiques s'aprenen fent-les. Igual que a conduir. A l'escola el professor t'hauria d'explicar unes coses bàsiques i després tu hauries de practicar fent exercicis i problemes. Cal que els alumnes vegin la utilitat d'aquells mètodes de resolució a base de posar-los en pràctica i de veure en quines situacions i contextos poden ser útils. També fent allò que s'ha difamat tant com són els deures per fer a casa.

Hi ha famílies que es queixen que no poden ajudar els fills a fer els deures perquè ara les matemàtiques s'ensenyen de manera diferent de com ells les van aprendre. ¿És un problema?

— La idea d'aquests deures és que ells practiquin el que se'ls ha ensenyat a l'escola, que puguin fer-ho pel seu compte a casa i, si no ho saben fer, que l'endemà el professor els ho torni a explicar i els recalqui com es fa. Està bé que els pares puguin donar un cop de mà, però no som experts en tot i hi ha coses en què potser no podrem ajudar.

Després de PISA, França es va afanyar a dir que separaria els alumnes per nivells. ¿És una bona opció?

— Jo comparteixo el que diu l'exministre d'Educació de Portugal Nuno Crato, que insisteix a donar reforç als estudiants que van més coixos. Hem d'entendre que això no té per què crear un estigma. Si algú necessita que l'ajudin, és millor que l'ajudin. Els pares de nivells més benestants poden portar els fills a l'escola concertada, on fan més hores de reforç. En canvi, estem abandonant els alumnes de nivell socioeconòmic més baix. Cal donar una especial atenció a l'equitat i a les desigualtats socials. Hem de mirar els resultats de Portugal... Només copiant algunes de les coses que es van fer allà ja millorarem.

A primària un mestre pot ensenyar matemàtiques, llengua o ciència només amb el grau d'educació. ¿Això és un problema?

— Sí, sí i sí. Perquè pot haver-hi mestres que l'última vegada que van fer matemàtiques fos a quart d'ESO i, fins i tot, pot passar que aquestes matemàtiques les hagin acabat aprovant d'aquella manera perquè mai més les farien. Per això al grau per ser mestre hi hauria d'haver més hores de l'especialitat de matemàtiques. Està bé que els ensenyin molta didàctica, però crec que també està bé que sàpiguen no només com sinó també el què d'allò que han d'ensenyar.

¿Hi hauria d'haver més filtres per entrar a la professió docent?

— A primària no em sembla que sigui el problema principal. Però potser sí a secundària i batxillerat, perquè només el 30% dels professors són matemàtics i al màster de professorat que han de cursar no se'ls exigeix un nivell mínim de matemàtiques. Antigament, hi havia una prova d'accés per entrar en aquest màster i es va eliminar.

Per on comencem a solucionar-ho?

— Reimplantant aquesta prova d'accés al màster, donant més hores de matemàtiques als futurs mestres de primària i a les escoles... A part de, sobretot, canviar la forma com s'ensenyen les matemàtiques a primària.

¿Cal tornar a com s'ensenyava abans?

— Jo no dic que s'hagi de tornar a fer exactament igual que abans, però potser sí que el pèndol se n'ha anat d'una banda a l'altra i hauríem de trobar un punt mitjà. Entre un ensenyament més tradicional on el professor expliqui, els alumnes prenguin certs apunts i practiquin a partir de les coses que se'ls ha explicat, i totes aquestes tendències innovadores, que segur que tenen coses bones, però que per si soles segurament no són suficients.

¿Totes les escoles haurien d'ensenyar de la mateixa manera?

— No sé si ho han de fer exactament igual. Suposo que hi ha d'haver certa llibertat de càtedra i projectes. Però sí que expliquin el mateix. Si s'ha d'ensenyar a dividir a 3r de primària, que s'ensenyi a 3r de primària. No pot ser que una escola n'ensenyi a 3r i altres a 5è.

Parlàvem abans d'aquesta alta proporció d'alumnes que estan a un nivell baix o molt baix. A l'altre cantó de la balança, només tenim un 3% d'alumnes amb un nivell avançat.

— A l'escola ens estem oblidant d'aquests alumnes. Tenim la sort que altres actors de la societat fan coses per aquests alumnes com les proves Cangur o les Olimpíades Matemàtiques. Tot un seguit d'activitats perquè els alumnes avantatjats puguin desenvolupar el seu potencial que des de l'escola també s'haurien de promoure.

Avui Educació ha dit que confia millorar els resultats i ha demanat més temps. Quant de temps creu que hem d'esperar per veure una millora significativa?

— Serà lent, no ens fem il·lusions. Si hem de canviar com ensenyem, ens hem de posar tots d'acord, els més innovadors i els més clàssics, per veure com hem d'ensenyar. Si s'ha d'obrir un postgrau per als professors de matemàtiques, no podem fer un postgrau per a mil docents en un any. Fins que aquests professors ho assimilin i vagin transmetent els seus coneixements a les futures generacions, poden passar 3 o 4 anys fins que veiem resultats. Però millor començar ara que no fer res.