Selectivitat 2025: El model únic per tot l'Estat tindrà més exercicis de redacció i no permetrà descartar temari

BarcelonaAra sí que sí, després de gairebé tres anys d'estira-i-arronsa, d'infinitat d'esborranys i de convocatòries electorals que aturaven el procés, aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat el decret per regular la nova selectivitat. Unes noves proves d'accés a la universitat que s'aplicaran el juny de l'any que ve (2025) i que, per tant, faran els estudiants que aquest curs han fet primer de batxillerat.

La norma, que segons la ministra d'Educació Pilar Alegria, configura "el model de selectivitat més debatut de la història" s'ha treballat conjuntament en més de 200 reunions entre comunitats autònomes, docents i universitats. El decret pretén establir una estructura, unes característiques bàsiques i uns criteris de correcció comuns per tot l'Estat per harmonitzar la prova i fer que s'adapti a la nova llei d'educació espanyola (Lomloe), que defineix un currículum de batxillerat més competencial. De fet, segons Alegria, serà "el primer cop" que s'estableixen criteris "comuns i homogenis per tots els territoris".

Tot i la novetat del decret, les característiques de la nova selectivitat que s'aplicarà a tot Espanya són força similars a les de les proves que fins ara s'han fet a Catalunya i allunya les primeres idees que imaginaven una selectivitat amb una prova de maduresa que suposava el 75% de la nota.

Un únic model d'examen amb un 70% de respostes escrites

A la nova selectivitat desapareixerà l'opció de triar entre diferents models d'examen. Hi haurà un únic model de cada matèria i dintre d'aquest es "podrà incloure la possibilitat d'escollir entre diverses preguntes o tasques". Ara bé, la norma deixa clar que aquesta possibilitat de triar preguntes en cap cas “implicarà poder estudiar menys temari", cosa que sí que passava actualment amb exàmens com els de filosofia, història o història de l'art, en què els alumnes calculaven que una part dels autors o de determinades èpoques podien no estudiar-les perquè en escollir examen podrien evitar-los.

Pel que fa a les preguntes, algunes requeriran respostes tancades, altres respostes "semiconstruïdes" i altres respostes obertes. En aquest sentit, una de les novetats és que la norma estableix que almenys un 70% dels punts de l'examen hauran de correspondre a respostes obertes o "semiconstruïdes", cosa que fa pensar que hi haurà més exercicis de redacció i menys preguntes tipus test.

El decret aprovat aquest dimarts també marca que les preguntes de les PAU s'hauran de contextualitzar "preferentment" en entorns propers a la vida de l'alumnat". Un criteri que sí que es va donar en la selectivitat catalana de l'any passat, on es van fer preguntes, per exemple, sobre sèries de Netflix, però que aquest any havia estat una mica menys present, amb pocs exercicis de la fase comuna que estiguessin relacionats amb la realitat dels joves que fan l'examen.

A més, la nova norma també estipula que a la selectivitat els alumnes podran fer servir "documents o eines auxiliars com diccionaris, calculadores, formularis o taules”. En aquest sentit, seran les comissions organitzadores de cada comunitat les que dictaran en quins exàmens es pot fer servir o no cada material.

Criteris de correcció comuns i un 10% d'ortografia

El text que defineix com serà la selectivitat a partir d'ara fixa clarament que hi haurà d'haver "uns criteris de correcció mínims comuns per a tot el territori". En aquest sentit, tal com ja es va avançar fa uns mesos, a tots els exercicis els criteris de correcció inclouran "paràmetres que permetin valorar", d'una banda, l'adequació al que demana l'enunciat i, de l'altra, la coherència, la cohesió, i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos produïts. És en aquesta segona part on el decret diu que la valoració d'aquests criteris "no podrà ser inferior al 10% de la qualificació de la pregunta". Per tant, un 10% de la nota de l'exercici dependrà de la bona redacció de l'alumne. D'aquesta manera es preveu que s'acabi amb el ball de criteris sobre penalitzacions ortogràfiques que hi havia a la selectivitat en funció d'en quina comunitat es feia la prova.

Quatre matèries comunes i una d'específica

Els exàmens continuaran sent de 90 minuts com fins ara –i no de 110, com s'havia especulat– i els alumnes amb necessitats especials tindran més temps per fer-los. Les PAU continuaran tenint una fase comuna amb cinc assignatures (quatre a les comunitats on només hi ha una llengua oficial). Així, els alumnes que facin la selectivitat l'any vinent s’examinaran a la fase comuna de llengua i literatura catalanes, llengua i literatura castellanes, i llengua estrangera (anglès, francès, italià o portuguès). També hauran de triar entre història d'Espanya o filosofia i s'examinaran d'una matèria específica obligatòria en funció del batxillerat que hagin cursat.

Com fins ara, les proves s'avaluaran de l'1 al 10 i la nota de la fase comuna s'obtindrà fent una mitjana aritmètica dels cinc exàmens amb un resultat amb tres decimals que, com a mínim, haurà d'arribar al 4.

Fins a quatre proves optatives

Un cop superada la fase comuna, els que vulguin millorar la nota podran fer les proves de les assignatures optatives. En la nova selectivitat els estudiants es podran examinar de fins a quatre optatives, i no de tres com fins ara. D'aquesta manera, podran escollir tres matèries que hagin cursat o no i que no hagin fet a la fase comuna. Una de les novetats és que entre les optatives es podrà incloure la prova d'història d'Espanya o de filosofia que no s'hagi fet a la fase comuna. A més, els alumnes podran fer un quart examen optatiu d'una segona llengua estrangera.

I ara què?

Tot i que la norma estableix uns criteris comuns bàsics, des del ministeri d'Educació s'insisteix que "seran les comunitats autònomes les encarregades de concretar aquests exàmens als seus territoris". Per tant, caldrà veure com el departament de Recerca i Universitats i el d'Educació adapten aquesta nova normativa a la selectivitat catalana, de la qual, de moment, només es coneix que es voldran fer preguntes més competencials i que es deixaran d'incloure preguntes concretes sobre lectures obligatòries.