Com hauria de ser l'educació superior d'aquí una dècada

BarcelonaConsolidar les universitats com un bé públic, fent-les inclusives, accessibles i sostenibles. Aquest és el camí que haurà de seguir l'educació superior a tot el món en la pròxima dècada: en cas contrari, "la humanitat i el planeta poden acabar enfrontant-se a un abisme", recull el full de ruta elaborat arran de la III Conferència Mundial d'Educació Superior (CMES) de la Unesco, que s'ha celebrat fins aquest divendres a Barcelona. Segons l'organisme mundial, l'educació superior hauria de deixar de considerar-se discriminatòria i elitista i, en canvi, garantir un accés equitatiu i ben finançat. "El canvi urgent és un imperatiu ètic", ha remarcat la subdirectora general d'educació de l'Organització, Stefania Giannini, tot i que ha advertit que les transformacions sovint generen resistències. Per a la Unesco, les institucions d'educació superior tenen tres missions: produir coneixement, educar les persones i la responsabilitat social.

De fet, en l'obertura del certamen, la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, ja va reclamar que l'educació superior "no s'ha de convertir en un privilegi", sinó que és part del dret a l'educació, que s'ha d'exercir al llarg "de tot el cicle vital". Per això, va dir, cal que s'adapti constantment als canvis, com per exemple treballar per afavorir els programes de mobilitat dels estudiants, així com les aliances universitàries. Tres dies, 155 sessions, 120 taules rodones i 80 conferències després, el fòrum ha elaborat un "document viu i dinàmic" que servirà de full de ruta dels 10 anys vinents: en aquest temps les universitats s'hauran de basar "en la cooperació i no en la competència, en la diversitat i no en la uniformitat, en la flexibilitat i no en l'ensenyament tradicional i jeràrquic" i en l'"obertura amb aliances a tot el món", ha dit Giannini.

Més equitat

I tot plegat, garantint-hi l'accés als estudiants més desfavorits. En aquest sentit, el secretari general d'Universitats del govern espanyol, José Manuel Pingarrón, ha apostat per "no deixar ningú enrere" amb polítiques de beques i ajudes "que permetin als aspirants a estudiants accedir a la universitat, al marge de la seva condició social i econòmica". D'altra banda, la universitat del futur també ha de considerar la interdisciplinarietat, cosa que vol dir, segons el ministre d'Universitats, Joan Subirats, trencar les barreres entre les matèries. Ja ha admès, però, que "requereix abordatges complexos".

Giannini coincideix que les universitats s'han d'abordar des d'una "òptica diferent" i "s'ha d'oferir un enfocament holístic de les matèries, connectant ciències i humanitats" per fer front a la complexitat social de la pròxima dècada. "Necessitem una educació superior forta" i "invertir en ciència i en educació", reivindica la responsable de la Unesco, sobretot tenint en compte "el rastre de desigualtat" que la pandèmia ha deixat al seu pas.