Com han de ser els centres de FP del futur?
Espanya crearà una xarxa de 50 instituts d'excel·lència que funcionaran com a petits centres d'investigació
BarcelonaLa mateixa setmana que els docents del nou Institut de Logística de Barcelona, el nou centre de formació professional anunciat a bombo i plateret fa uns mesos, es queixen que no tenen ordinadors, connexió a internet ni fotocopiadora, representants de l'institut expliquen la seva experiència en una taula rodona al 8è congrés de FPEmpresa, a Sant Sebastià. Es tracta de la principal trobada del sector de la formació professional, que organitza cada any l'Associació de Centres de FP de tot l'Estat. Aquest any, s'hi han reunit més de 600 professors i equips directius amb l'objectiu d'aprofundir i debatre sobre com han de ser els centres de FP del futur. Un tema que està sota revisió ara mateix, aprofitant l'aprovació de dos decrets del ministeri d'Educació que han de desplegar la nova llei espanyola de FP: entre altres novetats, s'aprovarà la creació d'una xarxa de 50 centres d'excel·lència que funcionaran com a petits centres d'investigació, formant altres centres i transferint coneixement, a canvi de rebre més finançament.
"El centre del futur ha d'impulsar un canvi metodològic, ha d'aplicar les tecnologies i ha de formar nous perfils professionals", va resumir la secretària general de FP del ministeri, Clara Sanz, durant la inauguració del congrés. Sanz va animar els centres d'Espanya a "trencar els límits" entre l'educació reglada i la no reglada per acreditar milers de professionals que no tenen cap títol oficial, a "vincular-se més a les empreses" i també als centres d'ESO i fins i tot de primària, a apostar fort per la internacionalització –com han fet les universitats– i a ajustar la seva oferta a les necessitats de cada territori. L'objectiu és augmentar el nombre d'estudiants que es matriculen a la FP –ara són el 12% a Espanya, davant del quasi 30% a la resta d'Europa–, però també reduir les xifres d'atur juvenil (28,5%). I més en un context en què es calcula que la meitat de noves feines requeriran una formació tècnica i que la taxa d'atur entre els graduats de FP és sis cops menor que entre la resta de joves de la mateixa edat.
La presència catalana al congrés va ser molt notable i va destacar, entre altres, l'experiència de l'Institut Pere Martell de Tarragona, perquè és el primer centre català que forma part de la xarxa europea CoVE, en què cada país escull els millors centres de FP perquè siguin un motor d'investigació i innovació i aportin treballadors altament qualificats en algun sector concret. La iniciativa, que ha inspirat la xarxa d'instituts d'excel·lència que es crearà a Espanya, ha impulsat una aliança entre el Pere Martell, la Universitat Rovira Virgili i Agbar per millorar els cicles de formació professional orientats a energia i aigua que durarà quatre anys.
Seguint el model basc
Ara bé, en matèria de FP a Espanya, els líders són a Euskadi: és la comunitat que inverteix més diners públics per estudiant i la que té una taxa de graduats en FP més elevada (el 30,7% de la població té estudis de FP, davant del 22,2% de la mitjana espanyola). I també qui ha avançat més en transformar la formació professional a través de la creació del que han anomenat centres d'alt rendiment. El viceconseller de FP del govern basc, Jorge Arévalo, una de les màximes autoritats espanyoles (i europees) en formació professional, va explicar les claus del model basc. Una és canviar l'estructura dels centres: "Ja no tenim equip directiu, claustre, tutors i professors, sinó una direcció executiva, amb tres direccions de suport –direcció d'estratègia, direcció d'innovació i direcció operativa– i un impulsor del canvi". L'altra és tenir clar que els espais juguen un paper clau en l'aprenentatge dels alumnes, i per això han incorporat espais amb alta tecnologia, magatzems intel·ligents, aules immersives i interactives amb realitat virtual. Però alhora són conscients que "la transformació digital de la FP no arribarà només posant-hi més equips", sinó garantint lideratges pedagògics clars. "Hem posat impulsors digitals, especialistes en pedagogia digital i en infraestructures digitals en 38 centres", va afirmar Arévalo.
I com que "no val adaptar-se, sinó anticipar-se", des de la conselleria ja estan investigant com utilitzar la intel·ligència artificial en educació i com millorar la formació en nous àmbits, com la ciberseguretat o la creació de nous aliments. Tot plegat per avançar cap a la consolidació dels "centres de FP del futur", perquè segons va alertar Sanz, "la capacitat de generar talent a Espanya serà el que determinarà el benestar del nostre país".