Per què han caigut els resultats acadèmics a l'ESO?

BarcelonaLa pandèmia va deixar els alumnes tres mesos fent classe (o intentant-ho) des de casa i dos cursos més amb fortes restriccions a les aules. Ara es comencen a recollir les primeres evidències de com aquest sotrac ha impactat en el seu aprenentatge. A Catalunya, la prova numèrica més important són els resultats de les competències bàsiques de 4t d'ESO, unes proves que van fer gairebé 82.000 alumnes de 16 anys a finals del curs passat. Els resultats no són gens bons: han evidenciat un retrocés greu en anglès i matemàtiques, dues matèries en què dos de cada 10 joves no tenen les habilitats mínimes.

El departament d'Educació ha mostrat preocupació pels resultats i els ha atribuït a la pandèmia i als canvis organitzatius a les escoles. Però professors i experts consultats per l'ARA admeten que malgrat que la gestió de la covid ha tingut un impacte nefast per als alumnes, el sistema ja era molt fràgil abans. I avisen que calen millores per fer un salt qualitatiu a l'educació del nostre país.

"Els resultats de matemàtiques han baixat nou punts en un any, i no és tant per la pandèmia, sinó per la gestió que se n'ha fet: vam tancar un trimestre i després es van fer coses per potenciar la presencialitat que han limitat molt la interacció, la manipulació o el fet de compartir idees, i això ha passat més factura en assignatures com matemàtiques, en què es requereix molt treball a l'aula", diu Lluís Mora, professor de matemàtiques. Carme Vicens també és professora de matemàtiques i membre de l'associació de docents APMCM: "Les classes no es podien fer igual: no tots els alumnes tenien a casa els recursos necessaris ni l'acompanyament suficient i els professors vam fer el que vam poder", argumenta. Des del 2012 i fins al 2020, els resultats de les competències bàsiques en matemàtiques eren força estables –tot i que mai superen el llindar desitjable dels 70 punts– i a partir de l'any del covid baixen en picat. Els últims resultats són els pitjors des que es fan aquestes proves, ara fa 11 anys, i preocupa especialment que hagin baixat els alumnes excel·lents (són el 17,5%) i que hagin crescut els que no assoleixen el mínim (23,5%).

Tot i això, els dos professors creuen que, en general, el nivell dels alumnes no va a pitjor. "El que ha canviat és la manera d'entendre l'ensenyament i l'aprenentatge, perquè ara es treballen coses que abans no es treballaven", explica Vicens. Fa 17 anys, quan va començar a ser professora, els alumnes "sabien aplicar i reproduir molt bé les fórmules" i ara es treballa perquè siguin "capaços de raonar i interpretar bé els problemes". Mora ho resumeix així: "Abans prioritzàvem els exercicis, repetint mecànicament fer derivades o fraccions. Ara estem treballant més en la resolució de problemes, cosa que augmenta el grau de complexitat". Tenint en compte "la poca inversió" que es fa en educació, els booms migratoris que han arribat a Catalunya en les darreres dècades i l'augment de la diversitat a les aules, Mora considera que el sistema educatiu és prou resilient.

Anglès, una baula feble

En llengües, els resultats tampoc no són gaire bons. En anglès, s'ha passat dels 74 punts als 68 i la bretxa entre els que en saben molt i els que no arriben al mínim s'ha fet més gran, cosa que evidencia que hi ha dues velocitats en l'aprenentatge d'aquest idioma i que encara depèn massa de l'accés (molt desigual en funció de la renda) a les extraescolars.

Català i castellà són les matèries que se salven de la desfeta: tenen menys d'un 15% d'alumnes que no aproven i són les que menys cauen respecte al curs anterior. Però l'efecte del covid ha estat igualment greu: "No he notat menys rendiment, però sí que ens va costar molt reprendre el ritme d'aula, els hàbits, la capacitat de concentrar-se o l'atenció a classe", explica Aleix Solà, professor de català a l'Institut Escola Carles Capdevila. Assegura que els resultats de les competències, dels quals no és "gaire fan", són "recuperables", i demana paciència per acabar de veure què passa amb els nous currículums: "Al meu centre treballem per projectes i ni em semblen la panacea ni em semblen un desastre. A les noves metodologies se'ls ha de donar temps". Solà defuig dels discursos "apocalíptics" sobre el nivell general dels alumnes catalans. "Sempre hi ha hagut bons alumnes i d'altres que no ho són tant", afirma. El que sí que creu és que cal trencar el "tabú" a l'ESO per crear o trobar itineraris per als alumnes "a qui no agrada estudiar o no els agrada fer-ho al sistema acadèmic actual" i aconseguir reduir "la desafecció cap a l'escola" que ha detectat entre alguns estudiants.

Si bé Solà nega que els alumnes aprenguin menys ara que fa uns anys, sí que reconeix que "s'ha perdut una mica la cultura de l'esforç". Pepe Domínguez, professor de llengua castellana en un institut, és més contundent: "Veig una baixada de nivell, però sobretot una baixada de l'exigència per part de les famílies i per part del professorat". Fa 26 anys que és professor i 20 que fa de corrector de la selectivitat, que diu que "cada vegada s'assembla més a una prova de competències de 4t d'ESO que a una prova d'accés a la universitat". Ho exemplifica així: "Hi ha una pregunta a l'examen en què s'ha de completar una frase amb una paraula o una altra, i aquests últims anys, pel covid, si t'equivocaves no penalitzava, així que si ho feies aleatòriament, per estadística n'encertaves la meitat. A més, cada falta d'ortografia penalitza un 0,1 i només als exàmens de llengua, i si abans et podien fer escriure un comentari de text sobre una lectura obligatòria, ara et fan preguntes tipus test. Tot això és exigir poc". Domínguez, que valora que els alumnes tenen més coneixements d'anglès, expressió oral i tecnologia que fa dues dècades, també avisa que hi ha desorientació entre el professorat perquè "costa distingir els alumnes que tenen un coneixement elevat de la llengua i els que no". I això, assegura, passa des d'abans de la pandèmia.

Un dels factors al darrere de la baixada dels resultats és la manca de comprensió lectora. Ho veuen tant els docents de matemàtiques en alumnes que no saben plantejar un problema perquè no entenen l'enunciat com, òbviament, els de llengües. "La lectura és bàsica per a la comprensió, però requereix un esforç que després comporta un benefici i un benestar. Ara, amb les pantalles, tenen aquest benefici sense l'esforç de la lectura", afirma Domínguez. De fet, la pandèmia pot explicar una part dels mals resultats, però no ho permet justificar tot. "L'any passat, un 11,3% dels nens tenien un nivell baix de comprensió lectora, i havíem estat molt millor abans de la pandèmia, però les dades abans del covid tampoc eren per tirar coets, i estem pitjor aquí que en altres països", certifica Marta López, directora del programa Lecxit, que impulsa des de fa una dècada que més de mil voluntaris acompanyin setmanalment els nens mentre llegeixen. Amb el confinament va ploure sobre mullat: "Hi ha molts infants que la seva relació amb la lectura només és a través de l'escola i si no tenen escola no agafen cap llibre". Això, diu López, els ha fet obrir els ulls i veure que cal treballar més amb les famílies: "Influencia més que no llegeixin a casa que no pas que siguin de família pobra".

L'impacte a la universitat

Superada la primària i l'ESO, a la universitat la pèrdua dels hàbits lectors i l'aparició de les pantalles i les xarxes socials també està tenint impacte. "Llegeixen menys premsa i pràcticament no llegeixen llibres. Informar-se per Twitter té una lògica menys exigent i forma persones menys tolerants i que no estan disposades a escoltar l'altre", explica Vicenç Rabadán, professor associat del departament de mitjans, comunicació i cultura de la UAB. Ara bé, Rabadán no creu que ara els alumnes siguin "pitjors" que fa 30 anys, quan va començar a fer classe als futurs periodistes. "Sempre hi ha hagut un percentatge petit amb un nivell brillant, una immensa majoria que ho fa correctament, i un 10% que són un desastre i penses que com és possible que hagin entrat a la universitat", diu. Tot i això, admet que la seva visió "no és la majoritària" entre els seus col·legues, molt més crítics amb el nivell acadèmic dels joves universitaris. Rabadán apunta que calen millores a primària i a l'ESO: potenciar la lectura, abandonar "l'aversió als mètodes memorístics" perquè "en qualsevol aprenentatge hi ha una base memorística" i corregir errades a temps. "Hi ha correccions que fa 30 anys que faig, com per exemple no saber diferenciar entre sinó o si no o utilitzar la forma adverbial on per a tot", exemplifica. I per això, diu, calen solucions estructurals, com revertir les retallades en l'educació per tenir més professionals a les aules i poder atendre millor els alumnes o formar millor els docents per adaptar-los als nous temps.

De fet, tots els professors consultats demanen més inversió per tenir suports per poder acompanyar millor els alumnes més vulnerables. És el que va reclamar ara fa uns dies la Fundació Jaume Bofill quan va alertar que la pandèmia ha causat una "profunda pèrdua d'aprenentatges" i ha agreujat les desigualtats educatives, perquè ha fet empitjorar els resultats dels nens que ja tenien un rendiment inferior i una situació socioeconòmica més complicada. "El covid ha trencat per les costures els llocs més fràgils del nostre sistema educatiu", assegura Laura Cardús, coordinadora del programa contra l'abandonament escolar i experta en mentoria. La iniciativa, que serà semblant a la que es fa en països com ara Holanda, el Regne Unit o els EUA, vol posar en contacte joves desmotivats i sense referents amb un mentor, que és voluntari i que els fa de guia. "Arran de la pandèmia, no hi ha una expressió de menys aprenentatge, sinó de més malestar: no estan concentrats ni motivats, i molts estan emocionalment tocats i això no facilita tota la resta", argumenta. I afegeix: "S'han generalitzat les situacions de precarietat: ¿com has de fer un bon batxillerat si et tallen la llum a casa o els teus pares no tenen feina?"

Les solucions

En el mateix estudi, la Fundació Bofill reclamava polítiques públiques que permetin estabilitzar plantilles, sobretot als centres de complexitat, perquè puguin consolidar el seu projecte educatiu i es redrecin els nivells d'aprenentatge dels alumnes més febles. Estudis d'altres països també han constatat que el descens en el rendiment acadèmic arran de la pandèmia ha sigut més greu entre els estudiants més pobres i entre els que ja anaven més fluixos. Als EUA, per exemple, el rendiment dels alumnes de 9 anys en matemàtiques i lectura ha baixat als nivells de fa dues dècades: hi ha menys nens que entenguin els sentiments d'un personatge del llibre que estan llegint i menys que sàpiguen sumar fraccions amb denominadors comuns.

A Catalunya, els estudis són escassos: els resultats de les proves de competències de 6è encara no s'han publicat i no hi ha gaires dades disponibles. El departament d'Educació diu que estan analitzant els resultats, però avancen que la davallada, especialment en matemàtiques i anglès, en què la pràctica guiada és imprescindible, és per la pandèmia. "Tant pel confinament, en què alumnes vulnerables no tenien un reforç ni un espai òptim per estudiar a casa, com pels dos cursos en grups reduïts i en què tots els especialistes van ser tutors, de manera que no en tots els grups el mestre de mates feia mates", argumenta Núria Mora, secretària de Transformació Educativa. I afegeix un tercer argument: si els resultats de 4t han sigut tan crítics també és perquè a l'ESO hi va haver més grups confinats, perquè es tancava el grup des del primer cas positiu.

Mora explica que el Govern destinarà 26 milions d'euros en 4 anys per reforçar 750 centres, els que tinguin més alumnes vulnerables: s'hi prioritzaran les contractacions de tècnics d'inserció social i d'educadors socials i s'hi aportaran diners perquè facin tallers al migdia o cursos de reforç. I, de cara al futur, Mora, que era mestra d'anglès abans de fer el pas a la conselleria, diu que cal millorar els resultats en aquest idioma i fer un salt endavant en els rànquings internacionals. L'últim informe PISA situa Catalunya per sobre de la mitjana espanyola, però una mica per sota de l'europea i molt lluny dels països capdavanters.