La guerra amb ulls de nen: "És com si França vingués i digués que es vol quedar Espanya"

BarcelonaSaben que Ucraïna és un "país molt maco", amb "moltes esglésies" i que ara està en guerra perquè el país veí ha decidit envair-lo. Temen per les vides de nens com ells, perquè no poden viure a casa seva ni estar amb els seus pares, i també tenen por que el conflicte arribi a Espanya. Tot i que són a més de 3.000 quilòmetres de la guerra, els nens de l'Escola Octavio Paz de Barcelona estan molt informats de tot el que hi passa: ho veuen als telenotícies, a l'InfoK, i també en vídeos de TikTok i Instagram. L'ARA ha estat en una classe amb el grup dels grans (4t, 5è i 6è) per saber com viuen i què pensen els alumnes catalans del conflicte.

L'Elias és el mestre i comença el debat llegint-los un llibre que es titula L'enemic, de Davide Cali i Serge Bloch, i que narra la història de dos soldats d'exèrcits enfrontats que no s'acaben de trobar mai. Els alumnes cacen el missatge del llibre a la primera: "Els dos es pensaven que el dolent era l'altre, però el dolent no era ningú", diu un. "Que la guerra és inútil, que és absurda", afegeix un altre. Però tot i la insensatesa que significa la guerra als ulls d'un nen de 10 anys, ells estan al cas de tot. L'Elias els pregunta què saben del conflicte que té el món amb l'ai al cor des de fa dues setmanes: "Rússia vol Ucraïna perquè té una sortida al mar". "Abans tenien un president amigable amb els russos i ara tenen un actor molt famós, que no cau gaire bé a Putin. És molt bromista però ara està molt seriós a les reunions".

La Liubov és ucraïnesa i és la mare del Petro, un dels alumnes de l'escola, i avui acompanya la classe del seu fill per explicar curiositats de la seva terra (els ha portat la roba tradicional de seu país i uns derunis, una mena de croquetes de patata) i per respondre dubtes: "Ara l'important és què fa aquest president per al seu país", sentencia. Els nens expliquen tot el que han sentit als mitjans: "La tàctica de Rússia és esperar que els ucraïnesos es cansin i es quedin sense menjar i aigua", diu un dels infants. La Liubov, que porta un mocador amb els colors de la bandera del seu país, respon amb orgull: "Però està passant el contrari, que els nostres soldats no es cansen".

Els alumnes són força conscients que l'arrel del conflicte es remunta a anys enrere, i que s'explica, també, per ferides que es van obrir fins i tot abans que ells nasquessin: "Rússia vol tot el que abans era l'URSS, vol fer més gran el país per tornar a ser el més gran. I no vol que Ucraïna formi part de l'OTAN", diu la Laia. Ningú pregunta què és l'URSS o l'OTAN: fa uns dies que parlen de la guerra, de les causes i les conseqüències d'un conflicte que senten a prop i al qual troben paral·lelismes: "És com si França vingués aquí i digués que vol Espanya".

La Rita diu que no entén per què d'aquesta guerra se'n parla tant: "Doncs perquè Rússia és el país més gran del món i té més repercussió", li respon un company, que apunta que a molts russos "no els sembla bé" el que està fent Putin "perquè els tanquen els cines i no tindran Netflix". ¿I quan s'acabarà aquest patiment? "Rússia vol que Ucraïna es rendeixi", diu un dels nens, mentre la Liubov assenteix, i promet que tornarà a l'escola a explicar més coses del seu país "quan acabi la guerra". Com al llibre de L'enemic, que té un final que, malgrat tot, ens reconcilia amb la condició humana.